Situada a l'est del nucli antic de Cadaqués, a la platja gran de Portlligat. Edifici de planta més o menys rectangular, resultat de diverses ampliacions construïdes en diferents anys. Inicialment, l'edifici es va començar a bastir a partir d'una petita barraca de pescadors. Posteriorment, l'edifici és ampliat amb la incorporació d'una nova barraca, amb coberta a una sola vessant de teula i una única finestra per unitat, mirant la badia. A l'extrem nord-est de l'edifici, que fa cantonada amb la riera, hi ha el bancal d'un pou bastit amb pedra, tot i que està tapiat a nivell de paviment. Aquest cos manté la mateixa alçada de la resta de la casa, amb la coberta orientada al nord. L'extrem nord-oest correspon a una ampliació posterior. Manté la mateixa alçada que la resta de l'edifici. La façana principal té una successió de graons i pedrissos que formen un basament totalment involuntari, però de gran bellesa. La porta actual va ser instal·lada per Dalí, al voltant dels anys setanta. Cal remarcar que l'accés original de la casa no variarà al llarg de tot el procés de creixement. Les estances tenen obertures, de formes i proporcions diferents, que emmarquen el mateix paisatge, referència constant en l'obra de Dalí: la badia de Portlligat. L'interior es correspon amb una estructura laberíntica que, a partir d'un punt d'origen, el Rebedor de l'Ós, es dispersa en una successió d'espais encadenats per passos estrets, petits desnivells i recorreguts sense sortida. Aquests espais, farcits d'infinitat d'objectes i records dels Dalí, estan decorats amb recursos que els fan especialment càlids: estores, calç, flors seques, entapissats vellutats, mobles antics, etc. A la casa es poden diferenciar tres àmbits: on transcorria la part més íntima de la vida dels Dalí a la planta baixa; l'estudi, amb multitud d'objectes relacionats amb l'activitat artística; i els espais exteriors, especialment pensats per a la vida pública. A la planta baixa s'ubicaven les dependències diürnes, mentre que a la planta pis, s'hi trobava l'estudi amb dormitori. Aquesta planta es transformarà creant una seqüència espaial sense interrupcions; tan sols hi haurà graons i baranes. La transformació dona lloc a l'espai més interessant de la casa: el saló-distribuidor-dormitori principal. Tot el mobiliari es farà d'obra, baranes, prestatgeries, llars de foc. La casa disposa d'una llar a totes les principals dependències. A través del bany de Gala es crea un nou cos que serà el peculiar vestidor de la musa. En el mateix cos, però a la planta baixa s'amplia la cuina i un bany lateral. De l'extrem sud de l'edifici destaca la biblioteca, amb mobles especialment dissenyats i construïts pel fuster de Cadaqués Joan Vehí. Com a perllongació de la casa, cal esmentar el que serà anomenat "camí blanc", que consistirà en un recorregut paral·lel al mur en direcció sud, i que connecta amb la sortida de la biblioteca per mitjà d'unes terrasses protegides per uns murs de pedra seca. Aquest recorregut té una longitud d'uns 100 metres. Cal destacar també el jardí posterior, que es realitzà en dues fases, actualment visitable. La casa quedarà consolidada i acabada, amb una superfície útil de 363,40 m² i construïda de 522,30 m².