Aquesta casa és un conjunt de 84 habitatges, de estàndard senzill ia l'abast d'economies febles. Els habitatges, sensiblement iguals tots, tenen una superfície al voltant de 70 m2. i es componen de tres dormitoris, un bany, una estança, una cuina amb petit racó menjador i una terrassa safareig estenedor. La casa està construïda en un solar ubicat a l'extrem O. de Terrassa. Ocupa la meitat d'una poma i queda limitat per l'avinguda Angel Sallent a l'O., on té una façana d'uns 80 m., el carrer Antonino Pío al S., els predis veïns a l'E. i el carrer Blasco de Garay al N. La seva qualificació urbanística preveia la construcció en poma tancada. Tot i això, des de la superfície del solar, 2.300 m2., i el fet d'ocupar la meitat d'una poma, es va sol·licitar a l'Ajuntament la construcció d'un sol edifici, independent. La solució, que no arriba a la totalitat de l'edificabilitat prevista, intenta resoldre, perdent el mínim de volum construïble, els problemes següents: relació correcta del nou edifici amb la resta de construccions de l'illa, unitat de l'edifici malgrat les diferents alçades reguladores atribuïdes als tres carrers a què dóna façana el solar, fusió de l'àtic dins del cos de l'edifici sense aparició de reculades, integració dels espais exteriors a l'edifici (carrers i interior de l'illa), integració de l'edifici en el context urbà. La forma del solar i la seva dimensió dominant al llarg de la façana a l'av. A. Sallent, via important i àmplia, va suggerir un edifici lineal. Així, unes columnes d'habitatges superposats es juxtaposen en crugies paral·leles des del carrer Blasco de Garay al carrer Antonino Pío. Els murs de càrrega separen els habitatges i en faciliten l'obertura a O (carrer) ia E (interior de l'illa). La linealitat de l'edifici era, així mateix, la millor solució en relació amb l'orientació. L'accés als diferents habitatges es fa a través d'unes galeries-corredor, situades a la façana interior, a les quals s'arriba per tres nuclis d'accessos verticals d'escala i ascensor, un a cada extrem, al costat dels carrers Antonino Pío i Blasco de Garay i el tercer cap al centre. Aquestes galeries-corredor donen una solució de doble façana interior que, alhora que creen un espai més ric i ambigu a la zona de contacte visual amb les altres construccions de la poma, possibiliten una zona de vida, expansió immediata dels habitatges i de relació entre veïns. L'edifici, a més, als extrems N i S, està separat de les construccions veïnes i així l'espai lliure interior comunica directament amb els carrers. És l´accés directe als nuclis d´escales i ascensors. Aquesta penetració del carrer cap a l'interior s'accentua d'una manera explícita pel lloc important que cap a l'edifici dóna pas, fins i tot per a vehicles, des de l'av. A. Sallent.
En comptes d'estar l'edifici a l'alineació oficial de l'Av. A. Sallent, està endarrerit 3 m. per situar-lo al pla de l'àtic i absorbir-lo en la unitat lineal de tot el conjunt. Aquest desplaçament d'alineació insinua la creació d'un espai anterior a l'edifici, que es concreta i es formalitza mitjançant els endarreriments successius de crugies a la part de l'edifici propera al carrer Antonino Pío. Aquest moviment en planta està relacionat amb la successió d'alçades diverses, que s'inicia amb 5 plantes al costat del carrer Antonino Pío, per assolir el màxim de 9 plantes al centre de la façana ponent i disminuir fins a les 7, al costat del carrer Blasc de Garay. La coberta a doble vessant, amb carener o pendent únic, segons la direcció bàsica N/S, s'adapta sense solució de continuïtat al nombre de plantes de cada crugia i és un dels elements més significatius de l'edifici per la unitat que aconsegueix. A més, la seva sinuositat defineix un contorn sense rigidesa que estableix una comunicació espacial sense ruptures amb la resta d'edificacions de la zona, més baixes per les altures reguladores dels carrers contigus a l'av. A. Sallent i molt fragmentades pel tipus de parcel·lació- . La casa està construïda segons el sistema tradicional de murs de càrrega, tancaments de maó a cara vista i coberta de teula àrab. La façana a ponent, on s'obren totes les estances tenen protecció de persianes de corda, imprescindible pel sol ortogonal de l'estiu.
