L’ edifici de l’Antiga Església de Sant Pau se’ns presenta complex, format per diferents unitats estructurals que s’adapten a les exigències espacials dels usos i que són fruit de diferents intervencions que l’edifici ha sofert al llarg del temps.

Els requeriments de les normatives vigents dels usos educatius a la tipologia existent, les característiques constructives i estructurals de l’edifici, la relativa qualitat arquitectònica del conjunt i les noves relacions urbanístiques de l’edifici amb el seu entorn (PERI Palma-Plaça Fanalets) plantegen una intervenció integral bàsicament de substitució.

El nou edifici es formalitza a partir de la interacció dels elements formals i espacials que configuren la memòria històrica del lloc amb els requeriments dels nous usos i les exigències del llenguatge contemporani.

De l’Antiga Església de Sant Pau es conserva l’accés des del carrer La Palma, i la façana del carrer Sant Domènec i es reinterpreta el seu espai . Aquests elements es fusionen amb la nova arquitectura que es conforma cercant un nou equilibri entre el conjunt construït i el nou espai lliure obtingut fruit del canvi d’alineació del carrer La Palma .

La pell de l’edifici presenta una relació de buit-ple que indica el diferent grau de relació de l’espai interior amb l’espai exterior. Es concentren les obertures i es posicionen estratègicament per poder obtenir llum natural i gaudir de les noves relacions visuals originades pels canvis urbanístics .

La màxima relació entre l’espai interior i exterior es produeix en l’angle superior del nou recinte del carrer Sant Pau, on la façana “es plega” capturant espai exterior, formalitzant l’accés principal a l’equipament.

En relació a l’argument espacial de l ‘Escola Municipal de Belles Arts, s’ha cercat la flexibilització dels espais interiors, que ha de possibilitar l’adequació de les diferents opcions i evolucions de l’activitat artística, així com l’obtenció d’espais concatenats , visions de conjunt , màxim aprofitament de la llum natural i ventilació creuada .

Els límits dels espais interiors es resolen contenint usos fixes i la seva textura i cromatisme han de permetre que l’arquitectura esdevingui escenari de l’activitat de les persones i de la seva producció artística.

Fragmentació, verticalitat,la llum natural filtrada, qualitats estètiques inherents al Centre Històric que hem volgut interpretar.