Des del començament ens impressionà el lloc.
Travessarem extensions de camps d'arròs sempre canviants (tot terra, aigua, espigues, cel) per arribar a un conglomerat de construccions aïllades, petits volums de material senzill, al mig d'horts i camps.
Entrarem dins d'un teixit sense alineacions ni formes urbanes precises, dominat per visions fragmentades i espais intersticials, on usos i elements diversos coexistien (habitatges, granges, pèrgoles, horts, coberts, canals, edificis industrials, camins, arbres...).
Vàrem decidir que l'escola havia de formar part de tot això.
Començaríem per esmicolar el programa donat (que s'estructura segons nivells escolars i activitats) per sobre del lloc.
El projecte està format per edificacions i pavellons d'una planta, independents entre si, que en alguns casos es connecten a través d'una pèrgola. Les peces s'estructuren a través de patis o espais intersticials i s'orienten principalment a Sud -Est i Sud.
Els quatre pavellons escolars s'ordenen al voltant del pati d'accessos, alliberant entre ells espais pensats com aules exteriors.
Les peces que es situen junt al carrer agafen alineacions que semblen capritxoses i que responen a la dels seus homònims a l'altre costat de la calçada. Els aularis son elements iteratius i tenen una estructura constant de formigó i lloses prefabricades.
Els materials emprats en els exteriors volen aconseguir una bona durabilitat i fàcil manteniment i els colors i textures són anàlegs als que es troben al voltant.
La relació entre l'aula i el pati no s'estableix a través de finestres, per això el projecte proposa un gran tancament de formigó prefabricat amb vidre laminat que permet una gran transparència, a la vegada, degut al dimensionat dels montants , crea una certa privacitat des de l'exterior.
El projecte proposa un porxo al final de cada bloc d'aules pensat per les possibles ampliacions que siguin necessàries, sense que aquestes afectin a l'estructura del conjunt.

El teixit urbà que envolta l’escola és format per construccions disperses i petites, que donen lloc a un paisatge caracteritzat pels espais intersticials i les visions laberíntiques. L’escola es configura respectant aquests trets com un valor, intentant no alterar les preexistències. És formada per una sèrie de pavellons d’una sola planta, independents entre ells i connectats en alguns casos per cobertes lleugeres. Tots els àmbits es troben al mateix nivell, la qual cosa n’afavoreix la interrelació. Els volums que donen al carrer responen a unes alineacions en aparença capricioses, però que es relacionen amb els edificis que tenen davant.

Donant resposta a un entorn anàrquic, dominat per la fragmentació i la diversitat d'usos, els autors plantegen l'escola com un conjunt d'edificacions independents, d'una sola planta i fàcilment relacionables. Els quatre aularis escolars es connecten entre si mitjançant una marquesina i, juntament amb les peces singulars (gimnàs, administració,...) defineixen el pati general de l'escola. La volumetria senzilla, les inexistents alineacions, els colors i els materials emprats afavoreixen la integració en el teixit existent.
El Premi FAD '97 d'Arquitectura va anar a parar a Deltebre gracies a aquesta modesta escola que participa del caos existent.