L’església constitueix un dels pocs exemples a Espanya d’aplicació integral dels procediments del formigó armat a l’arquitectura religiosa, una tendència que des de feia anys s’havia estès a Sud-amèrica, però que no tenia el vistiplau de les jerarquies eclesiàstiques espanyoles. Està formada per una sola nau, construïda amb una sèrie paral·lela d’arcs apuntats que determinen la secció i que queden reflectits en la silueta de la façana. Les capelles laterals estan formades per closques de formigó independents, de la mateixa manera que la capella del Santíssim i el baptisteri, dues estructures exteriors adossades al cos principal. El campanar, separat del cos de l’església, és bàsicament un gran pilar de formigó de secció trilobulada. Algunes parts de la construcció suggereixen la imitació d’altres materials, com ara el maó o la pedra, una simulació que es fa sempre amb el tractament de les superfícies de formigó.

Església parroquial promoguda per la companyia hidroelèctrica Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana (ENHER) durant els anys de gran expansió d'aquesta indústria, que van provocar una forta immigració d'arreu de l'estat. A part de l'església, l'empresa també va ser promotora de la construcció d'habitatges i edificis de serveis.

És un edifici projectat i construït per l'enginyer Eduardo Torroja i Miret amb la col·laboració de l'arquitecte José Ruiz Mijares. El projecte és va iniciar l'any 1952 i l'obra es va executar entre els anys 1953 i 1955, essent coetània de les capelles de Sant Nicolau, a Aigüestortes. El temple va ser consagrar el 26 de setembre del 1955, pel Dr. Aureli el Pino, Bisbe de Lleida, amb la presencia de Francisco Franco.

L'església es troba situada al peu de la carretera N-230, que travessa El Pont de Suert, esdevenint d'aquesta manera un referent del municipi. L'excepcionalitat de l'edifici radica en la simplicitat formal i plàstica del projecte, en consonància amb els principis estètics del moviment modern que s'estaven experimentant a finals dels anys 40 a Europa sobre les possibilitats arquitectòniques de les estructures de formigó laminars.

L'església és d'una nau amb capelles laterals i absis semicircular apuntat. La nau es cobreix amb 5 trams de grans voltes apuntades lobulades, forma que es reflexa també a l'exterior, i en el nervi d'unió entre les voltes hi ha una línia d'il·luminació natural. Aquestes lluernes, a l'arrencada de la volta, tenen forma de creu. Els lòbuls de la coberta, tenen a la base uns nínxols, de forma el·lipsoïdal, que formen les capelles laterals de la nau. L'absis està cobert amb mitja cúpula apuntada que arranca a la mateixa alçada que els lòbuls. Als peus de l'església, sobre la porta principal, hi ha el cor de forma semicircular.

La construcció de la coberta, projectada el màxim de prima possible, està constituïda només per tres capes de rajola de 3 cm cadascuna, col·locades planes i assentades amb morter convencional afegint una armadura de filferros prims, a la qual se li afegeixen exteriorment unes peces impermeables vistes. Aquestes formes lobulars de rajola són recollides per nervis de formigó armat apuntats com a element estructural que transmeten les càrregues cap als murs. Aquesta nova tècnica permetia adaptar-se a qualsevol forma arquitectònica sense necessitat d'utilitzar l'encofrat.

A la façana principal, la portalada està inspirada en la transició del romànic al gòtic. Tota la façana té forma d'arc apuntat, reflex de les voltes de l'interior, amb un seguit d'arquivoltes en degradació i sense cap decoració. Al centre es troba la porta, allindada, amb un timpà d'arc apuntat decorat amb un alt relleu en pedra blanca. Del vèrtex del timpà, arrenca una gran creu de granit que, resseguint el punt d'unió de les arquivoltes, es projecta cap a l'exterior de la façana.

El parament exterior de l'església està revestit de carreus de pedra, de mida regular, combinat amb carreus estrets de pedres de pissarra de diferents tons. L'edifici té una planta subterrani destinada a serveis i dependències parroquials.

A l'interior, l'escultura en alt relleu de la Verge de l'absis i les pintures que presideixen i envolten l'altar, van ser obra de la pintora madrilenya Marisa Roësset; aquestes figures estan pintades sobre tela, retallades i encastades sobre el mateix pla del parament de guix, com si fos un fresc. Jacinto Higueras Cátedra va realitzar l'alt relleu de la portalada i la resta d' escultures de l'Església, concretament, dos Cristos a la creu i un Sant Sebastià.

A l'església s'adossen dues capelles de planta circular: la del Santíssim Sagrament i el Baptisteri. El baptisteri està cobert per una doble volta, una exterior amb finestres a la base de la cúpula i una interior, oberta en el centre, que serveix com a pantalla de la llum d'aquestes finestres, que representen la volta celeste. La capella del Santíssim, destacada del volum de l'església pròpiament dit, recorda exteriorment la forma d'una pinya o un aglà; la superfície de la cúpula està esquitxada de petites llosetes de vidre en forma d'estrella per donar pas a la llum. Interiorment manté la mateixa forma, si be tallada en la banda alta per un casquet suspès de l'estructura principal. La sagristia i l'oficina parroquial s'ha situat amb una entrada independent pel mur lateral de l'església.

El campanar està exempt i està constituït per tres nervis units, que formen angles de 120 graus, i s'obren a la part superior per ubicar les campanes. El coronament consisteix en una coberta plana i una antena.