L’hotel és situat a la cantonada formada pel passeig de Mossèn Verdaguer i l’avinguda de Pau Casals, dues artèries de trànsit importants de la ciutat. El solar que ocupa, de 1.000 metres quadrats, havia de tancar una illa de cases amb construccions entre mitgeres. El plantejament del projecte parteix de la voluntat de no completar l’illa de cases de forma urbanísticament convencional, i referir-se al paisatge de mitgeres dels carrers de l’entorn com a qualificador de l’espai urbà. Així, el nou hotel no rebleix el solar disponible, sinó que adopta una configuració en la qual les mitgeres internes del mateix hotel, convertides en elements estructurals, queden deliberadament a la vista i construeixen la imatge de l’edifici i la seva organització interna. La possibilitat d’incorporar les parets mitgeres a la part vista de l’edifici porta també a emprar-les com a components de l’espai interior. El gàlib del solar és ocupat per dos cossos més estrets, entrecreuats, que afavoreixen l’aplicació d’aquest dispositiu. Les habitacions, a les tres darreres plantes, ja no requereixen un tractament específic per les testeres, com passa en les tipologies hoteleres convencionals.

Mitgeres - Façana pluvial-tornassol

L’Hotel Ciutat d’Igualada es planteja com una oportunitat d’intervenir a la ciutat.

L’emplaçament és una parcel.la d’uns 1.000 m2 a la testera d’una illa situada al llarg del Passeig Mossèn Jacint Verdaguer, una de les artèries principals de la ciutat d’Igualada.

A la seva cruïlla amb l’Avinguda Pau Casals es troben situades, al voltant d’una rotonda que distribueix el trànsit d’accés a la ciutat, les estacions centrals de ferrocarril i autobusos del municipi.

A aquesta mateixa avinguda, just enfront dels 50 m de façana que la parcel.la li ofereix, trobem el cementiri municipal d’Igualada.

Com a molts altres fragments de ciutat que s’han desenvolupat a través de processos diversos de creixement, les mitgeres al llarg del passeig s’erigeixen com a únic element d’ordenació realment present.

La proposta de la normativa per la parcel.la consistia en un volum definit mitjançant els paràmetres corresponents d’aliniacions i d’alçades; un objecte que, tancant l’illa i l’edifici, frenava el possible fluxe cap o des de la ciutat.
Això convidava a qüestionar-se la volumetria plantejada i al seu lloc aprofitar la possibilitat, que ofereix sempre la ciutat, d’adoptar configuracions diverses.

El projecte de l’Hotel Ciutat d’Igualada es proposa entrar, camaleònicament, a formar part de la repetició variada de mitgeres al llarg del passeig que estructura la ciutat. L’espai resultant que es desenvoluparà entre elles es respeta, permetent que es converteixi en una prolongació de la ciutat.

Construir la testera a partir de les mitgeres, accentuant la seva disparitat i arritmia, i aprofitar les dobles façanes que aquestes generen envers els carrers i cap a l’interior d’illa, permet cegar la façana orientada cap a l’antic cementiri. La façana queda d’aquesta manera oberta. El gir de les mateixes a les plantes superiors, per obrir-se a les millors vistes i orientacions, incentiva la mirada a través del perfil de la ciutat i el seu entorn natural, incorporant així l’edifici al territori.
L’estructura la formen les pròpies mitgeres. Al seu ancoratge, algunes d’elles penetren més enllà del nivell del carrer generant uns patis que donen llum a la planta soterrani, d’ús col.lectiu. Igual que a les plantes baixa i altell, on el sistema de mitgeres ubicades a cadascun dels laterals permet realitzar diferents connexions, forjats, en resposta als diferents programes, les seves entrades i la seva comunicació.

A les plantes superiors se situen les habitacions, seixanta set. El programa d’hotel de negocis aprofita la forma de les habitacions, estretes i llargues, per organitzar-se en tres zones consecutives al llarg de la mitgera, treball-higiene-descans, acompanyades cadascuna d’elles per un material relacionat amb l’ús, paper-hidròfug-acústic; mentre dos mobles terra-sostre ubiquen l’emmagatzematge i mobiliari dels mateixos programes.

Les mitgeres es construixen com envans pluvials amb acabat de xapa plegada tornassol, i les façanes entre elles es construeixen amb un mur cortina que, evitant generar un pla límit mijançant la combinació estratègica de vidres amb diferent grau de color i de reflexió, potencien la fluidesa de l’espai entre les mitgeres deixant així que aquest es converteixi en una prolongació, a la qual no es perceben ni principi ni fi, de l’espai públic.

La troballa d’un sistema constructiu innovador de molt baix cost –façana pluvial-tornassol a 35 euros/m2- per construir la façana principal i les façanes amb més superfície de l’hotel ha permès un estalvi econòmic altíssim, sense el qual la realització de l’hotel no hauria estat possible.