El projecte desenvolupat és el del conjunt d'edificacions de la parròquia de la Sagrada Família d'Igualada, situat en un solar limitat pels carrers Avinguda de Barcelona, ​​carretera d'Igualada a Manresa i carrer de Pierola, i al Nord per un terreny destinat a zona lliure. El conjunt d'edificacions comprèn l'església parroquial, amb tots els seus serveis, una sala destinada a reunions d'estudi i catequesi i les oficines parroquials i la vivenda del rector. Aquests elements constitueixen pràcticament un sol edifici, que a excepció de la casa rectoral i de les oficines parroquials no està alineat al carrer. L'espai que queda entre edifici i alineacions se separa del carrer per un muret que el limita i permet incorporar-lo al conjunt interior amb caràcters diferents segons casos. L'edifici és una juxtaposició de volums de planta quadrada que, d'una banda, permeten la uniformitat de cobertes a quatre vessants alhora que la continuïtat d'elements semblants i una complexitat i possible fraccionament d'espais interiors adaptables a les diferents possibilitats de ús i de capacitat de ledifici. L'església dita es compon de vuit fonaments quadrats. Dos són porxos d'accés: un al costat de l'entrada principal a la plaça interior, amb accés des de la carretera d'Igualada a Manresa, i un altre al costat del carrer de Pierola. La nau principal es compon de tres volums diferents, els quals, juntament amb les diferències de nivell al paviment, defineixen uns espais que poden, alhora, donar una unitat total a l'assemblea cristiana o permetre la reunió de comunitats de diferent dimensió sense que es trobin perdudes o incòmodes en un espai poc definit. En un altre element se situa una capella de menors dimensions, per a usos diaris, confessions, reserva, etc. ; la sagristia i els serveis ocupen un altre element de planta quadrada, i finalment, un element de base reduïda però de volum molt estirat assenyala l'eix d'accés a l'altar major des de la sagritia, alhora que dóna lloc a una sortida complementària per al desallotjament de les naus. L'església s'uneix a la part d'edifici destinat a sales de reunió, a través d'un porxo que, juntament amb l'accés principal a l'església i dos més situats a l'alineació de la carretera, defineixen la plaça parroquial, amb una font a el centre, entrada principal al recinte. S'han previst dues sales de reunió de mida diferent, per a usos diferents i uns serveis elementals. Al seu voltant i separats del carrer per uns jardins alts apareixen espais arbrats per a reunions a l'aire lliure. La casa rectoral i les oficines parroquials, a les quals s'accedeix a través d'un dels porxos de la plaça, deixen entre ells
i l'església un pas exigu que permet completar, al voltant de les naus, un trajecte processional a l'aire lliure, interior al recinte.

The architectural complex is made up of two buildings: the rectory and the church. The latter is divided into three sections: the main nave, the altar of the Blessed Sacrament and the sacristy, joined by a bell tower. The buildings are surrounded by a large window at the top, with no other openings – the walls are made of exposed brick. Inside the main nave there are brick columns and a metal structure covering it. All the buildings are covered by hip roofs, made of fibre cement and topped by a lantern-shaped skylight. All construction materials, i.e. metal beams, concrete and brick, are visible, without any kind of distortion. There is a total absence of ornamental elements (with the exception of the three carvings representing the Holy Family, located in the part of the main altar - see the report).

The enlargement and importance of a new neighbourhood in Igualada, the ‘Poble Sec’, provoked the need for a new parish church. The project was carried out by a team of architects made up of Josep Mª Martorell, Oriol Bohigas and David Mackay, the latter directing the work.

The building is representative of post-conciliar religious architecture.