La solució que es va adoptar com a estratègia va ser generar un consultori que dilatés el seu espai (que és de 38 m2 aproximadament) amb la incorporació del pati com a sala d’espera i fent una distribució dels àmbits d’una manera molt clara i fluida, separant la zona d’espera de la zona de consulta, inspecció i recepció amb un moble il·luminat que, a la vegada, contindrà la majoria de les necessitats de mobiliari del consultori. La sala d’espera, organitzada en fusta, continua a la zona del pati, on esdevé l’escala que salva el desnivell d’un metre que hi ha entre el nivell del carrer i el del consultori. Aquesta escala s’organitza amb la mateixa secció transversal que la sala d’espera. D’altra banda, el moble que divideix el consultori entre les àrees dels metges i la sala d’espera és tot vidrat i està il·luminat interiorment, amb la voluntat que s’hi pugui sobreposar una imatge tranquil·litzadora que ocupi la totalitat de l’espai vidrat, el mateix que el de la sala d’espera. A més, s’ha integrat a la superfície vidrada un televisor de plasma i auriculars que faran més amena l’espera a la consulta de malalts i acompanyants. El pati s’organitza amb un paviment de travertí, un arbre existent central i l’escalinata de fusta, amb una idea de pati japonès. Un aspecte important en el consultori va ser la imatge exterior. La idea principal va ser la simplificació formal quant a material, per mitjà d’unificar tot el tancament exterior amb un enllistonat de fusta. Amb la presència d’un tancament basculant a la zona d’accés, que inclou tota l’amplada de la sala d’espera, i la d’un altre tancament, també basculant, a la zona de recepció, és dóna polivalència a la imatge exterior, alhora que actuen de porxo.
