El Patronat Obrer de Tarragona era propietari de dos edificis al carrer d’Armanyà, fins que va decidir comprar l’edifici de la Rambla Nova núm. 46 per tal de disposar d’un teatre amb accés al carrer principal de la ciutat. Jujol havia de salvar el desnivell del nou accés per la Rambla, que es trobava a 2,50 metres per sobre del jardí, i havia d’inserir-hi un espai especialment petit, el nou teatre, de 17 x 20 metres. Per resoldre el primer problema decideix situar l’entrada al teatre al primer pis. I per resoldre el segon, decideix utilitzar com a escenari l’edifici construït per Salas al carrer d’Armanyà. Jujol no es va proposar construir un teatre a la italiana, sinó que el teatre Metropol és concebut com un espai obert capaç d’acollir les diverses activitats d’un ateneu. Opta per emprar el ferro per aconseguir una sensació de lleugeresa. La sala és coberta amb tres jàsseres de 13 metres de llum, separades 4 metres entre elles, que se sostenen sobre tres esvelts pilars de 8 metres d’alçària i 26 centímetres de secció. Això afavoreix la continuïtat espacial des de l’entrada fins al jardí posterior. També el passadís adossat a la mitgera és construït amb una fina estructura metàl·lica que suporta set petites voltes ogivals.

El teatre per al Patronat obrer de Tarragona, constitueix un dels primers encàrrecs que rebé Jujol com a arquitecte independent. Com era habitual en els seus encàrrecs es tractava d’una reforma. Consistia en un petit equipament, que havia de donar suport a petites representacions, celebracions o actes d’institucions locals, vinculats a l’església.

Aquest es situava entre els locals del patronat al carrer Armanyà i el nou solar adquirit a la Rambla Nova número 46. Així doncs l’edifici havia de salvar un desnivell de 2’50m, i havia d’incorporar una sala especialment petita de 17x20 metres. Jujol situa l’accés a la planta primera i utilitza com a escenari l’edifici construït per Salas al carrer Armanyà.

La sala, es cobreix amb tres grans jàsseres de 13 metres de llum, separades 4 metres entre elles, sostingudes sobre esvelts pilars de 8 metres d’alçària i 26 centímetres de secció. S’evita d’aquesta forma una concepció de teatre a la italiana, i es fomenta una relació espacial directa entre el jardí la sala i l’accés principal. El passadís construït a la mitgera es resol amb una estructura metàl·lica lleugera, que recull set petites voltes ogivals.

El teatre fou concebut com una al·legoria religiosa: un vaixell (l’església) en la que els espectadors s’embarquen i se salven en les onades tempestuoses de la vida. Aquesta voluntat s’evidencia per exemple en el tractament ondulant de falsos sostres, baranes, arestes o en els gravats executats directament sobre el formigó amb motius marins.

A causa de les desavinences, Jujol no veié finalitzades les obres, i encara en vida en pogué veure les modificacions a que fou sotmès com la reconversió en cinema.