-
Cases del Tenor Francesc Viñas
Conjunt arquitectònic de tres cases que pertanyien al tenor Francesc Vinyes. La de l'extrem dret té un interessant voladís sobre teulada. La de l'extrem esquerre és una torre feta de pedra amb esgrafiats en les llindes de les finestres i balcó també de pedra aixecat damunt de mènsules amb volutes. Portal senzill i torre aixecada al costat amb terrassa a la part superior. Els jardins contenen diversos elements interessants. Sobretot cal destacar el colomar d'estil modernista que té una torreta adossada i els teulats amb ceràmica vidriada. Té molts elements de ferro forjat, destacant les finestres amb ornamentació floral. Combina maó amb arrebossat. Envoltant el jardí queden restes d'una barana amb formes corbes, de trencadís de ceràmica que alterna rajoles amb tons marronosos i blancs. Finalment hi ha un conjunt escultòric de tres figures relacionades amb personatges o elements d'òperes de Wagner que el tenor Viñas havia representat. A la casa del mig es veuen escrits a la façana diversos noms de músics. Són totes torres construïdes no fa pas més d'un segle. El jardí del tenor Viñas fou adecentat als voltants de 1900 i va conéixer una remodelació els anys 1956-60, promoguda per Jacint Vilardell, gendre del tenor. Del primer jardí, queden restes de la barana, les capelletes (ambdues atribuïdes a Gaudí) i el colomar (atribuït a Puig i Cadafalch). Amb la remodelació van desaparèixer alguns elements i se n'afegiren de nous, com el grup escultòric ja esmentat.1906 - 1908
-
Parc de Bombers de Moià
Josep Ferrando Architecture, Mar Puig de la Bellacasa i Delàs, Manel Casellas Oteo, Josep Ferrando, Pedro García Hernández
Un edificio compacto y austero que otorga protagonismo a la estructura como expresión de su presencia en el territorio. Una secuencia de pórticos perpendiculares a la calle y al paisaje proyectan unos vuelos asimétricos que potencian la transparencia entre ambas partes del territorio, construyendo un plano a 7 metros del suelo que parece flotar sobre los campos. Un elemento neutro y modulable que permitirá fácilmente futuras ampliaciones. La doble escala de un pórtico embebido en otro pórtico, a modo de muñeca rusa, resuelve la convivencia entre la domesticidad que requiere el bombero que habita el parque y la dimensión de los camiones que habitan la cochera. Un solo gesto que sistematiza y aúna. La industralización demandada en el concurso para construir en el menor tiempo posible el Parque se resuelve mediante elementos realizados en taller que se ensamblan en obra. Un esqueleto de madera laminada conforma los pilares dobles (para otorgar esbeltez) y las vigas empresilladas por dichos pilares. Unos paneles sandwich de madera modulan la fachada en un juego de damero que matiza la relación entre interior y exterior según sus usos. Una construcción basada en la eficiencia de los materiales, donde no se producen residuos debido a su industrialización y donde se fija CO2 mediante el uso de la madera. La madera como símbolo material del siglo XXI y como elección idónea debido a su baja conductividad comparada, por ejemplo, con el acero. El material es estructura, protección y envolvente al mismo tiempo.2020