-
1917
-
Biblioteca Popular de Valls
És un edifici aïllat. La façana principal presenta tres cossos, un central i dos laterals simètrics, damunt dels quals s'eleven dos templets de base circular amb vuit columnetes jòniques que sostenen una volta semiesfèrica. El cos central està format per dues columnes i quatre pilastres jòniques, i dona accés al vestíbul d'entrada. L'acabament el forma un frontó coronat per un timpà de línia sinuosa. Està construït amb maó arrebossat i pintat de gris i blanc. Pel que fa a la distribució de la planta, cal destacar cinc espais: el despatx de la bibliotecària, el guarda-roba, els serveis, la sala de lectura i la sala de conferències. El juny 1915 la Mancomunitat de Catalunya convoca el primer concurs per a l'adjudicació de quatre biblioteques populars, i a la tardor del mateix any s'inaugura l'Escola Superior de Bibliotecàries. Tres anys més tard, el 1918, es gradua la primera promoció de bibliotecàries i s'obren les quatre primeres biblioteques populars, una a cada província: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. Aquests edificis segueixen uns esquemes comuns: es troben en zones envoltades de vegetació, sovint una mica allunyades del centre de la població. Així doncs, la Biblioteca Popular de Valls es va encarregar a l'arquitecte Lluís Planas, i es va ubicar als terrenys cedits pel senyor Francesc Dasca i Boada. La primera pedra es va col·locar el 23 d'octubre de 1916, i el 24 de juny de 1918 es va inaugurar l'edifici. El 16 de juliol del mateix any es va obrir al públic, però fins al maig de 1920 no es va establir el servei de préstec. Fou la primera Biblioteca Popular de la Mancomunitat de Catalunya, inspirada en els models arquitectònics greco-romans. Seguint el mateix model arquitectònic es construïren les biblioteques populars d'Olot (desapareguda), Sallent (molt modificada), Borges Blanques (desapareguda) i Canet de Mar (modificada). Després d'un llarg procés d'abandonament i posterior restauració a càrrec de la Diputació de Tarragona, el 2011 es van tornar a obrir les portes, coincidint amb la festivitat de les Decennals de la Mare de Déu de la Candela. Actualment acull un espai d'usos culturals.1915 - 1918
-
Cafè Roquet
NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos
En un local abandonat ocupat antigament per una gestoria, es planteja una actuació per transformar-lo en un espai gastronòmic que acollirà, a més dels serveis de restauració, usos culturals que poden contribuir a l'activació del barri. L'espai es situa entre mitgeres i presenta dues façanes: una a la part posterior, ocupada parcialment per una nau industrial, i una altra que s'obre al carrer. La primera acció del projecte consisteix en buscar la màxima transparència transversal perquè la llum natural pugui arribar a tots els racons del nou cafè. Mentre a la façana posterior es conceben unes obertures altes per il·luminar i ventilar les zones de servei, la façana urbana es planteja permeable i s'obre completament a l'espai públic desdibuixant els seus límits. La segona estratègia de la intervenció consisteix en descobrir els tres pòrtics que configuren l'estructura existent de formigó i que divideix un únic espai diàfan en tres àmbits domèstics concatenats: el jardí, el menjador i la cuina. Jardí. L'espai d'entrada és un àmbit intermedi entre el carrer i el cafè. El sostre tèxtil de voltes invertides ens transporta a un espai festiu que forma part d'un jardí. El disseny del mobiliari i la incorporació de vegetació donen lloc a una zona distesa entre l'interior i l'exterior. Menjador. L'espai central està protagonitzat per una taula central, un espai on reunir-se i compartir que permet acollir una gran diversitat d'activitats. Un banc amb diferents taules recorre una de les mitgeres donant l'opció de gaudir d'una zona més íntima. L'altra mitgera conté un moble-taulell de servei i emmagatzematge. Cuina. La tercera crugia conté la cuina, que s'obre a l'espai central, els banys i les instal·lacions. Per acollir els espais tècnics, el pòrtic estructural es completa amb blocs de formigó i superfícies de vidre translúcid per transportar la màxima llum possible a l'espai central. Un únic espai sense atributs. Un ámbit polivalent on tot és posible.2019