-
Can Casas
Gran casa de planta rectangular cobert a dues aigües. El cos principal està format per una planta baixa, planta primera i golfes però la part que està al peu del camí té una sola alçada. La primera crugia, adossada a la carretera, és d'una sola planta coberta amb terrat a sota del qual hi havia els cups. La segona, de planta baixa, pis i golfes, conté l'altra part dels cellers i habitatges. La tercera, cos d'escala, respon a una ampliació dels voltants del 1920. Les característiques més importants són: l'estructura portant de jàsseres de fusta i tirants metàl·lics. També els enteixinats de la planta noble, les obertures policromades, rajoles d'ornamentació ceràmica i el treball ornamental fet amb pedra artificial a les baranes del terrat i de maó vist a les façanes. Va ser construïda per iniciativa de J.Casas i Chocomeli, dedicat al comerç del vi i important propietari de finals del segle XIX i principis de l'actual. Així ho demostren el gran celler i els cups existents a les dependències de la casa. Actualment l'edifici és propietat de l'Ajuntament del Bruc i és destinat a equipaments locals.1888 - 1889
-
Cal Cordero
autoria desconeguda
Edifici de planta quadrada composta de planta baixa i dos pisos comunicats per una escala central. Té un gran pati envoltat de galeries cobertes habilitades com a magatzem. A nivell del primer pis hi ha una gran terrassa descoberta. Tots els murs exteriors estan revestits de planxes de terracota i peces ceràmqiues. La coberta és un terrat, com també ho són els de les cobertes e les edificiacions laterals, formant entre totes, un pati. Va ser construïda per Josep Elías i Bigorra, propietari d'una important bòvila, industria característica de la vila. Elements de terracota que s'utilitzaren per a la seva construcció en són testimoni.second half of the 19th century
-
Can Casas Petit
Habitatge unifamiliar d'estiueig entre mitgeres format per planta i pis. Una façana està alineada al carrer i l'altra s'aboca al torrent de l'illa i està vorejada per un jardí. Destaquen els elements decoratius com són: el fris ornamental ceràmic de rajoles que envolta el primer pis i el de la porta d'entrada amb una mena de testera feta amb mosaic de colors d'un contorn ondulat i sinuós. La teulada és de teula envernissada de color blau i la barana del terrat té uns elements decoratius de maó vist. Es diu Can Casas Petit perquè hi anà a viure un fill de Can Casas. La planta original del projecte preveu l'entrada a la casa pel jardí lateral. El projecte és a nom de Joan Elías i Creus, propietari d'una bòvila del Bruc.1913
-
Cal Diaz
Casa d'estiueig de planta rectangular, un pis i una torre adossada. En conjunt presenta una composició arquitectònica de composició harmònica amb un cert esperit de mediterranisme, façanes blanques. Però al mateix temps s'hi poden observar elements del colorisme modernista com són: la xemeneia recoberta de rajoles de ceràmica, la teulada de teules envernissades de colors blau i groc, i també el treball de maó vist dels terrats, sobretot la barana i la columna salomònica i els arcs de les obertures fets amb maó repintat. La terrassa i els porxos són construccions molt posteriors. Restaurada al 1991. Projecte a nom de J.Diaz Vidal, data de 7 de gener de 1913. En el projecte no hi figura la torre. -
Pont del Torrent de l'Illa
Pont de tres arcs, el central, força gran, està recolzat sobre dues pilastres. Tota l'obra de fàbrica és una combinació de maó vist i pedra carrejada. Les baranes, col·locades anys després de la inauguració, són de ferro colat. És construït sobre el torrent de l'illa i serveix d'unió entre els nuclis del Bruc de Baix i el de la Parròquia. L'obra fou impulsada per J.Casas i Chocomeli, que era alcalde del Bruc. El projecte fou redactat el 1916 a partir d'un acord del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya del 1915. Les obres començaren al 1917, foren represes el 1921 i finalitzades el 1922. És propietat de la Diputació provincial de Barcelona i travessa la riera de Can Dalmasses, servint de nexe d'unió. En el moment de la seva construcció era l'obra de fàbrica amb una llum més ample del que mai s'havia fet a Catalunya.1917 - 1922
-
Cal Calvo
Casa d'estiueig unifamiliar entre mitjaneres formada per dos cossos, un de planta baixa i pis i una torre adossada de planta baixa, pis i golfes. A la façana s'observen elements decoratius que recorden l'estil gòtic com són els emmarcaments de finestres. La torratxa, construïda posteriorment, segueix un estil neogòtic molt clar en l'arc del balcó. Tant a l'exterior com a l'interior està ornamentat amb rajoles de ceràmica. Al menjador és característic el sostre d'embigat de fusta on el fris de la paret està decorat amb inscripcions de consells d'elogis a l'art i a la vida. Al 1914, Josep Calvo i Verdonces comprà un terreny a Joan Elias i Creus per a edificar-hi una casa. La idea del projecte i la organització interior de l'edificació va ser obre del mateix J.Calvo, essent l'arquitecte Gilralt i Casadesús, l'autor del projecte. Al 1915 es construeix una primera part, el 1925 s'edifica la torre amb un petit angles anteriorment destinat a jardinet. Al 1930 s'allarga l'edificació cap al torrent.1915 - 1925
-
Casa Panamà Canal
autoria desconeguda
Casa de planta baixa, pis i golfes. Al primer pis s'obra una galeria coberta a la façana lateral coberta per un terrat i formada per pilastres que sostenen una llinda de mosaic de tema floral. La galeria baixa fins a la planta obrint-se cap a un pati. A la façana principal, simple i simètrica s'hi destaca un gran balcó i tres faixes verticals d'estucat imitant pedra que s'estenen de la planta baixa fins al primer pis. A sobre de les llindes de cada balcó s'adorna amb esgrafiats de tema floral. Les golfes tenen unes finestres molt petites.1911 - 1929
-
Monument a la Batalla del Bruc
El monument a la batalla del Bruc és una estàtua, obra de l'escultor Frederic Marès (1952), feta d'un sol bloc de pedra, i representa la figura d'un llegendari timbaler, nat a Santpedor, que amb els seus redoblaments de timbal hauria fet fugir les tropes franceses, en la creença que s'acostava un gros exèrcit. Estàtua exempta en pedra d'un sol bloc. Representa la figura d'un jove amb indumentària de camperol de començaments del segle XIX, portant un trabuc i tocant el tambor. El basament és un pedestal també de pedra construït amb grans blocs de pedra tallada, portant la inscripció del nom de la vila i la data del 1808. Està situat en un espai en forma de triangle, confluència de dues carreteres, tenint darrera seu un petit parc natural. El 1914 hom declarava monument nacional "el monumento que para conmemorar la batalla del Bruch se levantará en dicho pueblo". El monument, que commemora efectivament la batalla dels dies 6 i 14 de juny de 1808 contra les tropes napoleòniques, no fou aixecat, però, fins el 1952 en una intersecció de carreteres a la sortida del Bruc del Mig. Monument erigit en memòria d'unes gestes singulars durant la guerra Napoleònica que van desfer el mite d'una invencibilitat i desbarataren els plans de Napoleó. Segons la llegenda, un jove timbaler natural de Sampedor amb els seus redobles de timbal va fer creure als francesos que s'apropava un gros exèrcit. Les batalles del Bruc varen tenir lloc el 6 i 14 de juny de 1808, essent sempre derrotat l'exèrcit francès. Inaugurat el mes de juliol del 1952 en un altra emplaçament (on ara hi ha les escoles) i traslladat el 1960. L'estàtua inaugurada el 1952 era de guix i el 1954 va ser substituïda per la definitiva de pedra.1952
-
20th century