La casa OE és un muntatge. Els clients volien una casa doble, per a poder traslladar-se d'una meitat a l'altra segons el seu estat d'ànim. Els vam proposar reutilitzar dos models de domesticitat de sobres coneguts: l'espai obert de les Case Study Houses per als plaers hedonístics dels mesos càlids, cobert pels interiors existencialistes de la Maison Jaoul de Le Corbusier per als mesos ventosos en la serra de la Mussara. l cadàver exquisit resultant (embolicat en l'element arquitectònic de la península vernacular per excel·lència -la persiana) assegura la diferenciació esquizofrènica de les dues maneres d'habitar i al mateix temps negocia la trobada entre els dos tipus. Per a no contribuir a la destrucció del clima del nostre planeta, que està alterant i difuminant els ritmes estacionals de les nostres latituds, desenvolupem una fisiologia habitable de cicle trimestral i diari, d'ús senzill i que permet variacions complexes. Delimitem un volum compacte per a protegir als OE del fort vent de Mestral. El microclima local requereix d'interiors amb una gran inèrcia tèrmica en les setmanes fredes, i d'una elevada capacitat de protecció solar i ventilació en els dies de calor. Les habitacions en contacte amb el sòl agrícola s'emboliquen amb una làmina plegable de policarbonat, que capta la radiació solar a l'hivern, escalfant el pis superior, i es transforma en una gran ombra a l'estiu. En la planta primera els grans plans de cristall escalfen el seu interior en un dia fred i assolellat, i a l'estiu les persianes, petició expressa dels OE, creen un gran contenidor d'ombra, que refresca l'hàbitat de baix. A més, incorporem la coberta i la terrassa-pèrgola com a tercer hàbitat per a gaudir del temps amable que anys enrere associàvem a la primavera i la tardor. Així la casa transcendeix els seus dos usos esquizofrènics cap a múltiples ambients segons el dia que fa i l'estat d'ànim dels seus habitants.