El carrer Manuel Ibarra transcorre pel lateral de la Universitat de Cervera, edifici barroc. El projecte havia d’assolir la seva transformació a carrer d’ús exclusiu per a vianants, així com la seva funció d’accés a la Plaça del Consell Comarcal, actualment Plaça de Joan Salat. Els 2.100 metres quadrats de la intervenció tenen els mateixos criteris formals i els mateixos jocs de paviments. Es dona així una lectura contínua del carrer, que passa a ser plaça i altra vegada carrer, diluint les diferències de cota, solucionant l’accés adaptat i donant connexió a l’altra banda del barri. Les peces ceràmiques del paviment s’adapten als desnivells i geometries inclinades de les rampes i contencions. Els perfils d’acer distribueixen l’alternança de llambordes ceràmiques i lloses de formigó i conformen els límits dels escossells. Bancs, fanals, arbrat, i baranes completen l’organització de l’espai. Una gran biga corbada fa de banc-barana limitant la zona amb més desnivell.

La intervenció forma part de l’operació general per la consolidació i recuperació de l’eix barroc del complex de l’Església de Sant Domènec. Eix barroc, composat per les capelles de Sant Tomàs i del Roser. Espais fins ara tancats i en desús pel perill de despreniments i manca de consolidació d’elements arquitectònics. La contínua activitat que l’àmbit de la nau principal i central de l’església gòtica de Sant Domènech suporta es veurà multiplicada i afavorida per la posada en ús i l’obertura de les capelles que conformen l’eix barroc: capella de Sant Tomàs, objecte de la present intervenció, i capella del Roser. L’espai central de la nau principal de l’església de Sant Domènec es troba en ple ús (concerts, teatre, conferències, presentacions...) i la seva línia formal amb el sostre de fusta amb ressonadors per control de temps de reverberació acústic ha marcat, per continuïtat conceptual i formal, l’ús dels materials la proposta presentada. La proposta d’actuació ha contemplat en els espais interiors de la capella de Sant Tomàs treballs per la consolidació de paraments i la col·locació d’una cúpula acústica interior (ressonadora) que a banda de reparar la cúpula interior original avui desapareguda, modula i optimitza el temps de reverberació de l’espai per adequar-lo als requeriments de qualitat acústica per actes col·lectius i de pública concurrència. La cúpula també es concebuda com una estructura de sostre tècnic que suportarà els elements de suspensió i tramoia necessaris pels esdeveniments que pugui encabir com a espai obert a qualsevol tipus d’esdeveniments de caràcter col·lectiu.