Degut a una ordenança municipal força especial, el projecte ha de combinar alçades molt diferents. Aquest fet constitueix un risc i unes tensions estètiques importants; implicant una dualitat d'edificis i arquitectures. El cos baix de l'edifici recull l'alçada dels habitatges del casc antic de LLoret. Es revesteix de pedra artificial i es marca la continuïtat de la cantonada amb una horitzontalitat molt marcada. El cos alt té un tractament i una composició molt diferent, utilitzant la finestra correguda per donar modernitat al conjunt. La paret és estucada en ocre i provoca una pell més tensa i lleugera. L'escala de veïns és l'element que reconeix les set plantes alhora i s'integra, en la part interior, a la intersecció dels dos cossos. S'ha projectat en estructura metàl·lica i elements lleugers per oferir un aspecte de transparència. La intenció era fer una obra interessant i, alhora, comercial. Els interiors, sense ser luxosos, es tracten amb materials unitaris i amb els colors de les vacances. Tot plegat fa de l’edifici una oferta comercial molt diferent a la que normalment s'ofereix en aquest tipus de promocions.

La casa ocupa un solar d'uns dos mil metres quadrats, de pendent arbrat amb pins, que han estat molt útils per articular la morfologia de l'arquitectura. La visió llunyana de l'horitzó marí de Lloret de Mar, l'entorn, desproveït de caràcter propi, i la forma difícil del solar, tot plegat ens va abocar a una arquitectura d'introspecció. La posició de la casa, al límit superior, va alliberar més espai per al jardí. La casa disposa d'una cuina d'excepcional qualitat, situada en un lloc prominent, al centre, amb sortida a l'exterior i en relació directa amb la taula-menjador. Totes les peces s'articulen al voltant d'aquest espai. Té una sala d'audiovisuals, totalment aïllada de l'exterior, sense claror natural, tancada entre murs de formigó i situada sota el nivell del sòl. La piscina coberta, llarga i estreta a la part de darrere de la casa, satisfà l'afecció i la necessitat de nedar, en silenci, fins i tot en la foscor. La casa té una sola façana operativa, oberta cap a la pineda. L'interior i el jardí es confonen en un mateix escenari. Les grans obertures envidriades dominen tot el nivell inferior, en contacte amb el jardí; en canvi, els tancaments de fusta, amb unes singulars gelosies, proporcionen la intimitat que requereix la planta superior. L'espai exterior, de Manel Colominas, respon a un tractament natural del territori, sense gespa, sense paviments durs i quasi sense murs ni escales. Les escultures metàl·liques, de l'escultor suís-català Carles Valverde, arrodoneixen la intervenció. L'interiorisme de Teresa Ferrín revesteix els murs blancs i els paviments amb una pedra de tons verd gris. El mobiliari elegit resulta així un contrapunt amè, lleuger i elegant.

La casa es relaciona amb el solar amb la intenció d’alliberar-ne les màximes servituds funcionals. El mur que tanca la parcel·la en conté les terres, i es plega tot formant l’entrada al garatge, a la planta del soterrani. La planta baixa és formada per un cos que vola sobre el terreny en un dels seus extrems, i que integra la piscina a l’altre extrem. La planta primera es col·loca transversalment a la baixa, i se sosté en voladís sobre la caixa de l’escala. Dues finestres corregudes al llarg de les dues façanes més llargues afavoreixen les visuals simultànies sobre les dues bandes del solar. La solució permet no haver d’urbanitzar el solar per cap motiu funcional, ja que l’únic punt de contacte és la porta d’entrada, situada al cos dels dormitoris. El conjunt consisteix en una estructura de formigó armat, i el voladís del cos superior és format per dues jàsseres vierendeel travades pels murs dels extrems.

El del Gran Casino Costa Brava consisteix en una singular proposta arquitectònica i mediambiental, pràctic i singular alhora. El nou casino s’allunya de les solucions tradicionals i planteja el complex d’aparcament públic, casino i auditori com un conjunt que emergeix del sòl i del qual es distingeixen tres nivells ben diferenciats i integrats en l’entorn. El casino s’integra com a part dels jardins de l’hotel Monterrey aconseguint revitalitzar la façana sud del mateix i potenciar el front urbà amb una àmplia zona lúdica i de serveis. D’aquesta manera, l’edifici es manifesta amb una singularitat en la via pública, al mateix temps que roman ocult, convertit en topografia, des de l’interior del jardí del hotel. La coberta enjardinada esmorteeix l’impacte visual i, a més, protegeix a l'hotel de la contaminació acústica provinent la carretera. L’edifici consta de tres nivells ben diferenciats. En la planta baixa, se situa el casino, distribuït en diverses àrees que formen part del mateix espai principal. La planta primera allotja un espai multifuncional amb capacitat per a mil persones assegudes. A més, aquest nivell compta amb un gran foyer obert a l’exterior, els serveis i les oficines de gestió. D’altra banda, tres plantes del baix restant es destinen principalment a aparcament. Els plans inclinats que conformen les façanes es resolen mitjançant formigó armat negre acolorit en massa i encofrats amb encadellat de pi. La planta que acull l’espai polivalent queda delimitada per una sèrie de plans de formigó que evoquen la tectònica del terreny del qual sorgeixen. Els plans s'obren en gelosia enfront de l'espai del foyer mitjançant una façana que proporciona identitat al casino gràcies a un sistema digital d'il·luminació que s'estén cap a la marquesina. Aquesta il·luminació multimèdia, capaç de reproduir imatges en moviment controlades per un sistema de gestió centralitzat i un programari específic per a crear efectes lumínics segons les activitats del casino.  

Construcció d’un institut-escola de nova planta en un solar contigu a l’accés als jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar. Aquest centre ha d’incloure els cicles d’educació infantil, primària i secundària, a més dels serveis i elements comuns prescriptius del departament i està previst que aculli 690 alumnes d’edats compreses entre els 3 i els 16 anys. La diversitat de necessitats a nivell espacial i de programa de cadascuna de les diferents franges d’edat dels usuaris, juntament amb el fort desnivell del solar i els exigents condicionants a nivell de costos i terminis de construcció han estat els factors determinants en el plantejament de la solució proposada. El projecte utilitza l’aterrassament com a estratègia de fragmentació del programa i del solar, resolt a partir de la utilització d’un sol element estructural industrialitzat de formigó armat. Cadascuna de les feixes, cadascun dels edificis configura el seu propi espai exterior. Construïm, doncs, tres blocs paral·lels adaptats a la topografia del lloc, configurats en base a una estructura modular i repetitiva, de llums àmplies i flexibles, que busca una gran simplicitat en termes d’execució. Un espai genèric completament obert a les diverses formes de colonització que hi aportaran els diferents usuaris de totes les edats que l’habitaran. Cada bloc té el seu propi espai exterior, el seu particular retall de sol i de cel, la seva particular manera de posar-se en contacte amb el lloc, i per tant ofereix als mestres i als diversos nens i nenes, nois i noies, espais diferenciats d’aprenentatge i repòs al llarg de les seves etapes d’estudi des dels 3 fins als 16 anys. El sistema constructiu es basa en la utilització d’un panell de formigó de 120 cm d’amplada i 30 de gruix, amb dues cares exteriors de 6cm preconformades a fàbrica i armades segons sol·licitacions de càlcul i preparat per acabar de ser formigonat a l’obra. La capacitat portant d’aquest element, ideat inicialment per construir murs de contenció, el fa extraordinàriament polivalent i serà utilitzat pel seu ús original contenint l’empenta de les terres però també com a pilar o tancament de façana segons convingui. Les aules tipus es situen a l’extrem oest de cadascun dels blocs (properes al nucli de comunicacions) i en contacte directe amb la zona del pati, mentre que les aules amb requeriments especials de foscor, privacitat o seguretat es concentren a l’extrem est i compten amb un sistema de jardineres i gelosies de tubs galvanitzats que filtren la seva relació amb les zones de jocs. Més que en el disseny d’un edifici, el projecte consisteix en el desenvolupament d’un sistema constructiu de màxima eficàcia per tal de conformar una estructura espacial capaç d’acondicionar el solar i acollir les diferents parts del programa, per seguir oferint sistemes amables de relacionar l’home amb l’entorn.