L'Associació Agrícola de Montblanc es va constituir en sindicat de Vinyaters l'any 1919, que va encarregar la construcció del celler a Cèsar Martinell; el 1922, el celler era acabat. L'inici de la nova construcció va coincidir amb l'enderroc de l'edifici de l'antiga presó de Montblanc, la porta del qual -de mig punt adovellada- fou reaprofitada, de manera que el traçat de la façana es va fer tenint en compte aquest element, que va influir en l'orientació estilística de l'edifici en una població d'arrels gòtiques.
Situat entre el ferrocarril i el carrer de la Muralla de Santa Tecla, és format per una gran nau dividida en tres crugies, cobertes amb encavallades de fusta i teulada a dues vessants, dues per a sala de tines i la tercera per a l'elaboració; aquesta darrera comunicava amb el moll de descàrrega cobert per un terrat, damunt del qual s'aixecà la torre del dipòsit de l'aigua, assentat sobre arcs de maó i coronat amb teulada cònica i una bola decorativa.
A l'interior, la separació entre el sector central i els dos laterals es fa mitjançant pilars (de planta quadrada o cruciforme) i arcs són de maó, que suporten encavallades de fusta. Per damunt dels arcs els murs són arrebossats. La sala d'estibatge és de 20 x 25 metres i conté 24 tines de ciment i 17 cups.
A l'exterior es combina la pedra, el paredat arrebossat i el maó vist. La façana paral·lela a la via del tren, centrada per un portal adovellat gòtic (reaprofitat de l'antiga presó que s'havia enderrocat), és dividida en tres sectors longitudinals: l'inferior fet de pedra, el segon, de paredat arrebossat i el superior format per una galeria d'arcs fets de maó, que s'agrupen en set cossos que es corresponen amb pilars de l'interior; el cos central , situat a la vertical de la porta, acaba amb un coronament mixtilini amb boles decoratives.