The project involved developing a school on a very small plot of land: a plot of about 630m2 on which a roof of about 700m2 had to be built. This plot was located at the end of an existing sports court that was to be used as the school playground. The school's surroundings were made up, to the west, of the facilities of a football field and, to the east, a sector of single-family houses separated from the school space by a passageway only three metres wide. Virtually all the openings have been located on the south and north sides. Thus, the main visual axes through the building follow the longitudinal axis of the site, in the direction where there is no interference from buildings (those of the football field or the single-family houses). In this way, the longest views are prioritised: some towards the forests and hills to the south of the village and others towards the stream and fields to the north. Both the layout of the main routes through the building (those leading to and from the school grounds and those of the staircase and interior hallways) and the design of the porch (set at different heights and where all the circulation routes converge) also aim to emphasise the views to the south and north. The main access to the school is via a ramp that runs tangent to the passageway. This ramp manages to cross the east façade without hardly altering it - just like a child who climbs under someone's skirt without lifting them. In this way, the façade maintains its appearance of a blank wall that embraces and closes off the access porch. The ramp, the blind volumes and the fence of the site of the east façade are intended to widen and enrich the public space of the passage and to provide access to both the school and the different playgrounds through the proposed porch. The formalisation of the east façade, with hardly any reference to stairs, is intended to give the building the public character it deserves.

El terreny on actuem és una parcel·la plana i allargada de 7.000m2 destinada al cultiu, situada als afores de Santa Margarida de Montbui. La parcel·la comptava inicialment amb una edificació d’ús agrícola en estat de ruïna que ens van encarregar de transformar en habitatge. La normativa, que qualificava la construcció preexistent com a masia, va fer que s’hagués de respectar la volumetria original, així com la posició dels forats en les façanes. El volum tenia una relació directa amb l’entorn, sense preàmbuls en la transició des del camp cap a l’interior. El canvi de programa exigia definir un entorn immediat de l’habitatge més acotat i protegit respecte a una plana totalment oberta, per la qual cosa es va excavar 1m fins la cota de terrassa que dóna accés a l’habitatge i la comunica amb la resta de la urbanització exterior, que defineix un paisatge artificial que fa de mediador entre la casa i el camp. El programa funcional es desenvolupa mitjançant plataformes esglaonades que orbiten al voltant d’un nucli central portant. Aquest nucli, que actua com un gran pilar, conté les instal·lacions i escales, relacionant totes les estances de la casa. La centralitat d’aquest pilar permet que els forjats metàl·lics salvin llums més petites i, per tant, tinguin un gruix menor, accentuant el contrast entre el pes d’allò que suporta i la lleugeresa d’allò que és suportat. La materialitat de la casa aprofundeix en aquesta voluntat de contrast, de tal manera que els elements portants principals són rugosos, pesats i grollers, mentre que els elements secundaris i particions interiors tenen superfícies més llises, construïdes amb estructura lleugera. La intervenció compta amb una paleta cromàtica de tons terrossos que busca relacionar-se amb l’entorn. L’habitatge es desenvolupa en altura com una successió d’entre-plantes d’altura variable que ascendeix des de les zones comuns cap als dormitoris, acabant el seu recorregut en un balcó que es projecta cap als camps de cereal.