La configuració de la casa ve determinada per una voluntat deliberada de donar una resposta senzilla a un programa modest. La planta s’organitza en dos cossos desplaçats de dimensions idèntiques, que defineixen de la mateixa manera la planta baixa i la planta superior. Aquest desplaçament permet qualificar la imatge de la casa a la part que dóna al carrer. Al petit porxo d’entrada i al volum de l’escala, pintat d’un color fosc, s’hi dibuixen unes siluetes de fusta que defineixen aquesta façana com una composició destinada a diferenciar cadascuna de les dues fàbriques. Tant el vestíbul d’entrada com el passadís de la planta superior ocupen simultàniament tots dos cossos i generen una circulació transversal que és independent de la construcció de les dues crugies. Sostres pren com a referència els petits habitatges en sèrie de Jacobsen i la seva manera d’enriquir l’arquitectura de les cases amb programes molt senzills.

La iglesia nueva se adosa al convento en el solar adyacente, ya que la antigua capilla era insuficiente para las actuales necesidades del Noviciado, como lo era también el refectorio, cocina y despensas. Las directrices del proyecto las ha determinado la necesidad de establecer un paso entre el antiguo edificio y la iglesia nueva, la exigencia de una entrada digna al conjunto y una zonificación adecuada desde el punto de vista urbanístico. En la fachada se ha dispuesto un porche y un jardín de entrada que cumplen las funciones de aislar y separar el convento de la vía pública, defendiéndolo del exterior con una celosía y vegetación: un acceso recogido a la iglesia y un final agradable a la calle. Las características del entorno y el clima de los Pirineos han determinado la forma y los materiales del proyecto, que combina el lenguaje y materiales modernos con cubiertas inclinadas y materiales del lugar. Los testeros y muros de carga son de mampostería, mientras que la estructura de la iglesia es de pórticos articulados de hormigón armado que sostienen una cubierta de pizarra a dos aguas. Predominan los elementos en su color natural, piedra, madera, metales y cristales de color.

Amb total llibertat de situació i forma, la Caixa de Pensions havia de construir un petit edifici per Local-Club Jubilats i Sala de Conferències, en el nou espai urbà obtingut per l'enderroc d'antigues cases fet per l'Ajuntament de La Seu d'Urgell. Aquests terrenys es configuraven, de moment, com a una prolongació de la gran plaça Pati del Palau (Bisbat) que és, ja, un sector urbà de característiques molt diferents de l'immediat superior construït al voltant del gran nucli monumental de la Catedral. Això va ser determinant en la decisió de dibuixar l'edifici en forma angular de manera que crearà un últim espai tranquil i de reduïdes dimensions, final del recorregut monumental i que amb el seu front exterior delimités de nou, de forma clara i exacta, la plaça del Pati del Palau en les seves dimensions originals. La nova placeta està al servei de la petita església de Sant Miquel, del Museu Diocesà i dels usuaris del nou edifici que l'utilitzaran com a exterior annex. En la seva pavimentació s'han seguit solucions utilitzades en la resta del conjunt monumental adaptant mides, nivells i traçats al nou edifici que la delimita. El pas lateral, definit per l'extrem lliure de l'angle, emmarca una nova vista pròxima de la torre i àbsida lateral de l’església de Sant Miquel. L'edifici, en atenció a tot això, s'obra per l'interior de l'angle a la placeta com si fos un mig claustre que es recolza en el costat exterior opac i sobredimensionat per la col·locació de la planta pis, sala de conferències de forma rectangular, amb accés independent des de la plaça gran a través de la galeria lineal adossada. El pla d'aquesta façana manté al conjunt monumental limitat i al mateix temps serveix de pedestal, en les vistes allunyades, per les torres, que al sobresortir anuncien i recorden el sector monumental. Aquestes consideracions urbanes són les que conformen l'edifici i per tant predeterminen i dissenyen els espais interiors dels que són protagonistes les dues galeries que s'obren a la nova placeta. Exteriorment la construcció és de parets d'obra ceràmica manual vista, fusteries metàl·liques i cobertes de pissarra a excepció de la coberta de planxes de coure de la petita galeria adossada d'accés a la planta pis. En els interiors predominen els paraments d'obra ceràmica pintada i les cobertes s'han resolt amb bigues de formigó de secció rectangular i solera ceràmica pintades.

La disposició de la casa aprofita al màxim les possibilitats que ofereix la normativa urbanística de la Seu d’Urgell. La casa és col·locada en sentit perpendicular al carrer, deixant l’accés de 3 metres a la façana oest. D’aquesta manera, a la façana est mig terreny queda sense ocupar, i s’hi emplaça un jardí delimitat per la façana principal. Les parets estan revestides de panys de fusta tractada de diverses maneres. Aquests plans envaeixen la casa i es combinen amb l’estuc del volum general. Els elements de tancament, d’alumini anoditzat de color plata mat, configuren una gran diversitat de posicions, que fa que la casa pugui presentar diversos aspectes o situacions. No defineixen els plans de la casa, les façanes o les parets, sinó que acompanyen i defineixen els moviments dels habitants en els seus recorreguts per la casa.