-
Biblioteca Popular del Vendrell
La biblioteca popular d'El Vendrell és un edifici en forma de petit temple d'obra de fàbrica que recorda als temples tetràstils i perípters clàssics grecoromans. Projectat com edifici aïllat i disposat sobre un pòdium que li atorga certa monumentalitat. Els portals dels dos accessos que hi ha a les testeres de l'edifici estan coronats per un frontó triangular sostingut per columnes jòniques, i les façanes i les arestes estan reforçades per un ritme regular de pilastres encoixinades, que s'alternen amb els panys que contenen dues finestres superposades d'esquema vertical. Les pilastres estan decorades en la part superior amb un medalló ovalat amb garlandes i un capitell motllurat. L'edifici acaba en una cornisa motllurada damunt d'una línia de dentellons i un ampit massís, sobre els pilars del qual s'aixequen boles ornamentals. Tot plegat està concebut segons els cànons clàssics. La gran alçada de la sala va permetre una acurada ampliació a la dècada de 1970, consistent en la construcció d'una entre planta sense desfigurar l'edifici exteriorment. Les biblioteques populars sorgiren del gran moviment de normalització cultural i polític representat pel Noucentisme i per la Mancomunitat de Catalunya. És per aquest motiu que la present obra arquitectònica constitueix un bon testimoni dels equipaments impulsats per la Mancomunitat que van tenir continuïtat durant la Segona República Espanyola. En el marc d'un procés de construcció nacional i amb l'impuls modernitzador del Noucentisme, es pretenia acabar amb els desequilibris entre la Catalunya més rural i empobrida i la més urbana i rica. Els ideals polítics i ètics convergien amb els artístics, de manera que cultura i política compartien objectius comuns: la modernització i la construcció nacional en un marc mediterrani i europeu. Per tal d'aconseguir una universalització de la cultura i millorar les oportunitats laborals en territori català, es van crear equipaments culturals, docents i sanitaris. El projecte de les biblioteques populars foren una aposta personal de Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. L'any 1915 i, basant-se en un projecte redactat per Eugeni d'Ors, la Mancomunitat, en el procés de recuperació cultural de Catalunya, creà el servei de Biblioteques Populars sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer. L'any següent, el 1916, l'ajuntament d'El Vendrell es presentà al concurs obert per la Mancomunitat per tal de sol·licitar una biblioteca popular per a la vila, que li fou adjudicada el 7 de desembre del mateix any. El terreny fou cedit per Odon Nin, i la projecció de l'edifici va anar a càrrec de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt i el contractista de Valls Salvador Serra. La biblioteca s'inaugurà el 17 d'octubre del 1920, amb la presència del president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch. L'any 1925, l'edifici quedà reintegrat a la Diputació de Tarragona. El 1978 s'amplià, amb la construcció d'una planta intermèdia.1917 - 1920
-
1931 - 1939
-
1940 - 1961
-
Brisamar House
José Antonio Coderch de Sentmenat
It is a single-family house located in an urbanisation next to Coma-ruga beach, intended for tourist use. The house adapts to the dimensions and ordinances of the plot and is resolved according to the typical scheme of arranging the living and dining rooms on the ground floor and the bedrooms on the upper floor, providing it with terraces and covered outdoor spaces, both on the front and back, more sheltered and private for the development of summer activities. The functional and formal features of the author are clearly distinguished in its balanced volumetry, in the austerity in the use of materials and in the arrangement and resolution of the exterior openings with the use of a special closing for solar protection and darkening. The observable changes with respect to the project, probably accepted by the author, are worth mentioning, consisting of the suppression of a small front body intended for showers and the extension of the upper terrace to the most advanced front façade. You can also see the addition of external stairs for access to the terraces on the first floor.1965 - 1966
-
1966
-
Sajuca House
It is a house intended for a second residence of 377 m2, surrounded by a garden, located on a plot on the seafront at one end of the promenade that borders the Coma-ruga beach, forming part of an urbanisation with an obvious tourist character and summer leisure. It is worth noting the forcefulness of its parallelepiped main volume and the resolution of the functional program by locating the living rooms on the ground floor and the bedrooms on the upper floor, all of them well oriented towards the sunlight and the best views. These rooms are preceded by a large terrace designed as a two-level pergola with plant elements covering the highest, to which the five double bedrooms located on the upper level have access. The geometric purity of the building, resolved in brick walls painted in white, enhanced by the distinguishable rhythm marked by the metallic porticoes of the green pergola support and the fit and relative position of the various living and service rooms enhance its quality as a distinguishable piece within the framework of the canons of the modern movement.1967 - 1968
-
L'Olivera Building
José Antonio Coderch de Sentmenat
Built close to the Girasol building in Madrid, this is one of the first works in which Coderch applies the recessed plan typology in the form of a comb, which will be developed in subsequent larger-scale actions in the housing complexes for Urquijo Bank and of the Garages of Sarrià in Barcelona. The building is developed in three bodies of four heights and two apartments per floor, all of them oriented towards the south and the sea. The location, quite far away from the coastline, and the relative density of the urban area within the area of tourist use where it is located, allow the adoption of criteria similar to those of the blocks in urban planning, both in the building typology and in that of the apartments, with a living-dining room, terrace, three bedrooms, kitchen, bathroom and laundry room, identical to that of the conventional residential unit. The large terraces that cover the entire width of the living areas stand out, as well as the provision of communal outdoor space with gardens and a swimming pool, elements typical of the complex's holiday destination and second home. The austere treatment of the façades – all of them made of exposed brick with windows of the same size – which incorporate fixed glass in the sill area to increase the light in the bedrooms, accentuates the powerful volumetry of the building and the author's characteristic formal canons. -
Stella Maris House
It is a residence located on the seafront of a tourist urbanisation on the Mediterranean coast. The resolution of the building stands out for its adaptation to the unique location of the plot in one of the corners of the promenade that runs along Coma-ruga beach, forming a pronounced curve with one of the cross streets with a steep slope. The building, with a considerable surface, visually emphasizes this singularity with the railing of the terrace on the upper floor and generates a set of volumes with a clear predominance of the horizontal component, showing a marked reference to works of organicist architecture. This reference can also be seen in the organisation of the functional program, which generates differentiated areas for living, sleeping, service and study rooms, following the pattern set by the outer perimeter of the plot, which prioritises where it is needed versus the strict orthogonality of the spaces. An open landscaped space located in the central back of the house acts as a visual reference that unites the various areas. The large terraces with sea views located in the front parts of the main rooms take advantage of the dominant maritime location of the building.1965 - 1969
-
Arístides Maillol House
Ricardo Pérdigo Nárdiz, Tomás Rodríguez i Coll
The house adapts to the slope of the land through the fragmentation of floors in different planes and the generation of volumes at different heights, with green roofs visible from the inside. Additionally, with the aim of integrating into the place, the floors of the house are resolved by wrapping the existing vegetation elements, and giving them a priority value. The different units of the houses are arranged in such a way as to make the most of the views and the sunlight. Most of the openings to the outside are concentrated on the southeast façade, with angled windows to make the most of the sea views. The complex resolution of communications allows for diversified routes that link the various areas while guaranteeing a certain independence. The materials used are the usual ones in the area: brick masonry in the walls and interior divisions and forged joists and flat girders supported by brick walls. The greenish colour of the façades and vermilion of the wood carpentry, with a special closing, distinguishes the house with respect to the closest environment.1969 - 1971
-
Elevated tank in El Vendrell
Located near the beach of San Salvador (El Vendrell), a new elevated tank of 285 m³ was designed to supply water to the summer population on agricultural land, next to the train track, in 1966. The population was then estimated at about 5,000 inhabitants, amid the expansion of new buildings for second tourist homes. The reservoir had to be filled by gravity in a first phase and it was planned, in a second phase, to be connected to a much larger buried reservoir when the progressive increase in population made it necessary. Its author, Enric Ventosa Serra, was an engineer from the Provincial Council of Tarragona, the entity in charge of managing the facility, and author of numerous infrastructure works for very diverse uses, although no other works with a profile similar to that of this deposit. It is a 31.5-metre-high construction made up of a foot with five arms of 22 m arranged in a star, with a growing plan dimension as it rises, resolved in perforated ceramic brick that serves as lost formwork for the reinforced concrete that supports the upper tank, also made of reinforced concrete. The lower part is spherical whereas the lateral part is frustoconical with a diameter that increases in height. Inside the base and the tank there are stairs for maintenance operations.1966 - 1975
-
Hortal House
Guallart Architects, María Díaz, Vicente Guallart
Situada en un terreny escarpat enfront del mar, la casa dóna prioritat a la visió neta de l’horitzó, fins a una distància virtual de tres quilòmetres. La configuració recorda un periscopi en el qual la planta més alta sobresurt del terreny a la recerca de la visió de la Mediterrània. La casa ofereix des de diversos llocs imatges i materials diferents, suggereix una construcció inacabada i altera la imatgeria pròpia de l’arquitectura domèstica tradicional. S’hi accedeix des del carrer posterior, al nivell de la planta intermèdia. Des d’aquí, la casa creix en alçària cap amunt, mentre que la planta inferior queda semisoterrada en el vessant. La planta d’accés allotja la cuina, el menjador i la sala d’estar, a més del dormitori principal. A la planta superior hi ha tres dormitoris i un espai polivalent, relacionats tots ells per mitjà d’una galeria. Les façanes atenen els elements de l’entorn i donen respostes diferents en cadascun dels fronts.2001 - 2003
-
Escola Bressol Creixem Jugant
bxd arquitectura, María Barcina, Francesc Buixeda, Javier Iborra
El projecte està situat en una zona de nou creixement en el municipi del Vendrell, Tarragona, en una parcel•la de dimensions 32 x 29 metres totalment plana amb fàcil accés des del carrer. Amb una forma rectangular gairebé quadrada es construeix la guarderia per a nens d’entre 0 i 3 anys d’edat. El projecte ha estat dissenyat tenint en compte que els nens a aquestes edats estan aprenent a caminar i la possibilitat que totes les aules tinguin sortida al jardin exterior és molt rellevant.La configuració de l’edifici es resol amb un atri central de circulació amb les aules i altres usos al seu al voltant, de manera que aquestes es serveixen de les quatre façanes i dels patis perimetrals. Aquests patis es troben parcialment coberts per pèrgoles vegetals des de les diferents façanes fins a arribar al tancament perimetral.Tota la guarderia es desenvolupa en una única planta ocupant la totalitat del terra edificable. S’aprofita la distancia a llindars establerta per la normativa per situar els patis com a una extensió de cada una de les aules. Es decideix utilitzar materials càlids, respectuosos amb el medi ambient, reciclables i innocus per als petits, aprofitant al màxim la llum i els recursos naturals que faciliten el joc i les activitats, proporcionant el màxim benestar als alumnes.L’organització centrífuga al voltant d’un atri amb llum zenital i una estructures porticada de fusta ens defineix de manera clara, honesta i didàctica la construcció de tots els espais.2021