Como ir
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
L'habitatge cobreix una necessitat que no canvia mai, la major part de les nostres ciutats i els nostres pobles es construeixen mitjançant promocions d'habitatges.
El debat, pensem que, se centra en la necessària contemporaneïtat de l'habitatge, entenem que aquest problema obtindria respostes múltiples, cada lloc és únic igual que el que l'habita, si bé és cert que hi ha temes comuns, economia, models, dimensions , flexibilitat, tancaments....
ENCÀRREC
El projecte que aquí us presentem, ens redueix el problema, ja que és un encàrrec concret: la construcció de set apartaments al centre històric de Lleida, en règim de lloguer, per a menors de trenta anys.
Al principi se'ns va encarregar la rehabilitació de dos edificis contigus, d'una edat aproximada de dos-cents anys. El seu mal estat ens va fer arribar a decidir, que era més aconsellable enderrocar-los, però vam mantenir la composició vertical dels seus buits.
Pensem que els edificis cal deixar-los morir tranquils, no cal rehabilitar ni reformar, quan no cal, això serien mecanismes inventats per la pràctica professional que ho deixaríem relegats per allò considerat com a monument (memòria).
LLOC
Construir al centre no difereix gaire que construir a la perifèria, en el nostre cas, possiblement la perifèria és el centre, només en difereix l'aspecte físic, cases antigues, en molt mal estat, producte d'utilització de materials pobres, inserides en carrers estrets, que generen microclimes i ambients molt interessants.
ESPAI
El carrer és estret, de vianants, sense possible accés rodat, la nostra primera decisió va ser pensar en un tipus d'habitatge que a l'interior reproduís aspectes oposats, és a dir, llum i dimensió. Per això, vam compondre la planta en tres franges paral·leles, a la primera col·loquem les zones humides i emmagatzematge, la segona les zones seques, d'estar i la tercera i central, els espais comunitaris, patis i accessos verticals.
Així dos patis, dividits, per la col·locació d'una escala moble (metàl·lica) i la incorporació del vestíbul d'entrada, resol problemes de veïnatge, separant parets veïnes i aportant llum i perspectives.
FLEXIBILITAT
Pensem en espais indefinits, no coneixem les persones que les habitaran, per això creiem en una distribució que permeti un cert grau d'indeterminació, espais que s'amplien, les portes corredisses permeten aquestes variacions. És la qualitat del metre quadrat, la versatilitat, allò que permet multiplicar els usos de l'espai.
Una franja de serveis discorre paral·lela a la mitgera, com si fos un amortidor tèrmic i acústic, així la seqüència cuina, lavabo, armaris (espai d'emmagatzematge) discorre paral·lela a les zones seques.
DURABILITAT
Les circumstàncies canvien ràpidament, l'esperança de vida de les diferents parts de l'edifici són diferents (les instal·lacions s'hauran de reconvertir), són especificacions de disseny en contra del concepte de solidesa.
El propòsit de la nostra construcció és que sigui lleugera, temporal, hem projectat pensant en el temps que ha de durar.
MATERIALS
La utilització de tècniques pròpies d'edificis terciaris (naus), amb estructures metàl·liques, forjats de xapes col·laborants, façanes sandvitx (amb aïllament interior que elimina els ponts tèrmics), envans cargolats (sistemes normalitzats) i sòls continus, ens van semblar adequats.
INSTAL·LACIONS
El tipus de calefacció utilitzat és un sòl tèrmic continu, que relaciona cada espai, els seus possibles usos, amb unes temperatures adequades, d'aquesta manera l'habitatge està net d'objectes, que podrien ser un obstacle, per al seu moblament futur.
Fité & Mejón Arquitectes, Ramon Antoni Fité i Font, Julio José Mejón Artigas
Fité & Mejón Arquitectes, Ramon Antoni Fité i Font, Julio José Mejón Artigas