És un habitatge construït l’any 1962 per a un amic del veïnat. Volumètricament senzilla, la casa s’executa d’una forma racionalment clara i coherent. El cos de la casa s’adapta al desnivell de terreny i aquest queda unificat a través de la coberta plana.
L’edificació es forma per plans senzills, blancs i rectangulars, però ràpidament s’identifica l’accés principal pel porxo de perfils i pilars metàl·lics que vola a tres quarts de l’altura d’un mur massís i opac d’obra vista. La porta es troba reculada un metre dins del mur.
Tot i que ara l’entrada es produeix a través d’una tanca que la separa del carrer, abans s’hi situava un enjardinament d’inspiració japonesa que establia les circulacions d’accés i la divisió entre l’espai públic i el privat. Encara en podem trobar algunes parts.

La planta de la casa es resol en una àmplia planta baixa en forma d’”L”, oberta cap al sud, amb una distribució molt ortogonal. Amb un distribuïdor lineal tot just entrar, a l’ala sud-est hi trobem la zona privada (tres habitacions grans, una de petita i un bany), al nord-oest el nucli de serveis (cuina, safareig, bany i planxa) i al final d’aquest, s’entra, de forma lligada i paral·lela a
la façana, a l’estar-menjador.
Quan arribem a aquest espai, tant podem estar entrant com tornant a sortir fora. Amb una altra finestra just enfront, dos terços de la façana sud són obertes, amb finestres balconeres corredisses què emfatitzen la sensació de tornar a ser fora.
Des de l’espai d’estar es captura la terrassa i s’incorpora com a tancament real del conjunt de l’estar. La coberta plana s’estén en voladís cap a la terrassa, prolongant aquest espai més enllà del límit interior. La voluntat de l’espai de terrassa és tancar-se lleugerament en si, mitjançant el retranqueig de l’ala est, mentre que s’obra envers la vegetació que rodeja la casa.

Com en altres casos, l’arquitecte s’aprofita de la topografia i amb només lleugeres adaptacions fa aparèixer una planta semisoterrada pel garatge de vehicles.
El pati posterior s’aterrassa en tres cotes diferents: amb petits trams d’esglaons es pot descendir de la terrassa de l’estar a la terrassa prèvia al jardí i d’aquí, al jardí a l’espai natural posterior, ja sense anivellar.

Les finestres, com en l’arquitectura racionalista, són regulars i enrasades als plans de façana. Aquesta és llisa i clara, d’on només en destaquen les obertures i els coronaments superiors, pintats de color gris, com els perfils d’acer dels voladissos, fet que emfatitza l’horitzontalitat del conjunt.

També trobem l’ús de pissarra en varis punts de la casa, per l’enrajolament de terrasses, sòcols de façana i esglaons exteriors.