L'estructura i emplaçament del conjunt de les masies, són el resultat d'un procés de segles per estudiar la manera de superar una sèrie de condicionants com el relleu, les diferències climàtiques i la recerca de la màxima simplicitat constructiva i estructural per aconseguir una eficàcia funcional .

Les masies són en origen llocs de producció amb uns requeriments funcionals que provoquen habitualment que l'arquitectura derivi en la convivència d'un conjunt de formes unides entre si amb diferents estils formals com a conseqüència de la construcció en diferents etapes.

La intervenció té com a punt de partida l'anàlisi dels diferents elements a conservar, les seves connexions i la reordenació dels accessos per adequar-lo a un ús residencial.
Situat al límit d'una vall, dominant el paisatge proper i llunyà, el conjunt es troba encastat en un bancal del terreny al costat nord i es compon d'una edificació principal, un annex adossat a ella i una cabana exempta.

La intervenció consisteix en el desplaçament del volum annex que consta de planta baixa i un pis per crear un buit entre aquest i la casa principal. Aquest buit en planta semisoterrani, actua com accés i distribuïdor entre les parts que conformen el conjunt de la masia. Es comunica amb l'exterior pels seus dos extrems, un a cota planta baixa i un altre a través d'un suau talús que permet l'entrada de llum de matí a tarda amb la possibilitat de travessar com si d'un camí es tractés.

La nova cabana de dimensions semblants al annex original, la cabanya existent i la casa principal apareixen com a elements aïllats a la primera planta a nivell del terreny del bancal superior, adoptant la dispersió volumètrica tradicional dels conjunts de les masies.
La nova cabana es concep com un volum arquetípic de xapa de ferro, com els coberts o cabanes que els pagesos construeixen per emmagatzemar llenya o estris del camp, que revesteixen amb les xapes dels bidons de gasoil prèviament rectificades per formar una planxa llisa.

L'especejament de les xapes de diferents amplades recorda els tancaments de fusta adoptats en la construcció principal i la cabana existent com referència als que es troben en els conjunts tradicionals.

La nova cabanya conté un dormitori, un bany i l'escala que el connecta amb el distribuïdor a la planta baixa.

Tres obertures, a pell de façana, relacionen el volum amb l'exterior, una cap al cel, una cap a les muntanyes i una cap a la vall que la precedeix.