Restauración de la Fachada y Rehabilitación del Ático de la Casa Ximenis

Como ir

En Imágenes

Memoria

Afrontar l’encàrrec d’una restauració suposa d’entrada tenir davant un element existent, un objecte que s’ha de redefinir en la seva pròpia naturalesa. L’operació es pot dur a terme de vàries formes. Així doncs podes simplement reparar, o bé netejar: podem enderrocar quelcom que està malmès, o bé refer, o simplement inventar, afegir.

Els treballs que es van dur a terme a la casa Ximenis van estar motivades per la restauració de la façana al passeig Via de l’Imperi que és la intervenció de J.M. Jujol en aquesta casa juntament amb el nou vestíbul i inici de l’escala. Aquest encàrrec ens va obligar a conèixer l’estat en què es trobava la casa en aquell moment. Tret de l’envelliment natural que podem trobar pel pas dels anys en tots el elements, vam adonar-nos d’un fet del qual no podíem fer-ne cas omís. Es tractava de l’àtic a la planta coberta, afegit sense cap mena de criteri, mal solucionat en general i causant de tota una sèrie de patologies a la resta de la casa. L’estat d’aquell àtic obligava a prendre una decisió.

Només hi havia dues possibilitats raonables: o desapareixia com a element de la casa, retornant a l’estat original de l’obra de Jujol o bé es reconstruïa de nou. Vam optar per aquesta darrera solució tenint en compte que es tractava d’un espai habitable consolidat, però també obligats a inventar un volum i superfícies que no comissionessin amb la façana- tenint en compte que Jujol va acabar la nova façana sense cap volum adossat, creant una espadanya.

El fet d’haver de respectar volum i superfícies existents ens va obligar a pensar en una estructura capaç de recolzar la nova construcció amb la de la casa. ja que es disposava d’espai suficient, en quant a l’alçaria, es va proposar la construcció d’un nou forjat que distribuís adequadament els nous esforços de l’àtic a l’estructura de la casa. El nou forjat, de perfils de ferro, queda per damunt de l’antic, de bigues de fusta, sense substituir-lo. També en el cas de la façana ens trobarem amb el dilema d’optar per dos camins, es podia restaurar el revestiment existent o bé es refeia de nou. La decisió de respectar l’estuc original venia motivada per una sèrie de raons, Quan ens miràvem la façana sempre descobríem coses noves com, per exemple, que no és un pla sinó superfície guerxada mol suau que des del carrer no es percep, El gruix del revestiment no era constant en tota la superfície i això ens feia pensar en una intenció per part de Jujol de suavitzar, de fer etèria aquella pell. Teníem la sensació de que era més una roba que cobria la superfície que no pas un revestiment constructiu.

Els dibuixos, sense relleu i poc contrastats, semblen voler diluir-se en el fons d’aquesta roba i accentuar-ne la seva lleugeresa i amabilitat.

Octubre 2019

Autor: Cinto Hom i Santolaya

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas

Catalogadas

Desaparecidas

Todas las obras

Constelación

Cronología

Casa Ximenis

Josep Maria Jujol Gibert

La casa Ximenis forma part d’una filera d’edificacions que perllonguen un tram enderrocat de la vella muralla romana, oposada a un gran parc urbà. Jujol assaja un cop més els efectes del treball de forja sobre les superfícies llises i senzilles. Les obertures segueixen un ordre horitzontal irregular i els emmarcaments estan arrodonits i només decorats amb esgrafiats d’inspiració barroca. A sobre, destaquen les baranes negres que exhibeixen els enllaços entre els barrots; formen fins i tot uns petits seients als extrems, en configuren els respatllers i projecten unes ombres seques i nítides sobre el pla de façana.
Restauración de la Fachada y Rehabilitación del Ático de la Casa Ximenis

Armand Fernández i Prat, Cinto Hom i Santolaya

Afrontar l’encàrrec d’una restauració suposa d’entrada tenir davant un element existent, un objecte que s’ha de redefinir en la seva pròpia naturalesa. L’operació es pot dur a terme de vàries formes. Així doncs podes simplement reparar, o bé netejar: podem enderrocar quelcom que està malmès, o bé refer, o simplement inventar, afegir. Els treballs que es van dur a terme a la casa Ximenis van estar motivades per la restauració de la façana al passeig Via de l’Imperi que és la intervenció de J.M. Jujol en aquesta casa juntament amb el nou vestíbul i inici de l’escala. Aquest encàrrec ens va obligar a conèixer l’estat en què es trobava la casa en aquell moment. Tret de l’envelliment natural que podem trobar pel pas dels anys en tots el elements, vam adonar-nos d’un fet del qual no podíem fer-ne cas omís. Es tractava de l’àtic a la planta coberta, afegit sense cap mena de criteri, mal solucionat en general i causant de tota una sèrie de patologies a la resta de la casa. L’estat d’aquell àtic obligava a prendre una decisió. Només hi havia dues possibilitats raonables: o desapareixia com a element de la casa, retornant a l’estat original de l’obra de Jujol o bé es reconstruïa de nou. Vam optar per aquesta darrera solució tenint en compte que es tractava d’un espai habitable consolidat, però també obligats a inventar un volum i superfícies que no comissionessin amb la façana- tenint en compte que Jujol va acabar la nova façana sense cap volum adossat, creant una espadanya. El fet d’haver de respectar volum i superfícies existents ens va obligar a pensar en una estructura capaç de recolzar la nova construcció amb la de la casa. ja que es disposava d’espai suficient, en quant a l’alçaria, es va proposar la construcció d’un nou forjat que distribuís adequadament els nous esforços de l’àtic a l’estructura de la casa. El nou forjat, de perfils de ferro, queda per damunt de l’antic, de bigues de fusta, sense substituir-lo. També en el cas de la façana ens trobarem amb el dilema d’optar per dos camins, es podia restaurar el revestiment existent o bé es refeia de nou. La decisió de respectar l’estuc original venia motivada per una sèrie de raons, Quan ens miràvem la façana sempre descobríem coses noves com, per exemple, que no és un pla sinó superfície guerxada mol suau que des del carrer no es percep, El gruix del revestiment no era constant en tota la superfície i això ens feia pensar en una intenció per part de Jujol de suavitzar, de fer etèria aquella pell. Teníem la sensació de que era més una roba que cobria la superfície que no pas un revestiment constructiu. Els dibuixos, sense relleu i poc contrastats, semblen voler diluir-se en el fons d’aquesta roba i accentuar-ne la seva lleugeresa i amabilitat. Octubre 2019

Sobre el proyecto

Quiénes somos

Directores:

Comisión Documental:

Colaboradores:

Colaboradores Externos:

Con el soporte de:

Entidades Colaboradoras:

Diseño y Programación:

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen