El Centre d’educació Infantil i Primària Sant Serni d’Arfa està pensada com una escola unitària, que es basa en l’ensenyament d’un únic mestre pels diferents ci¬cles escolars. Per aquest motiu ha estat projectat amb una nova tipologia d’escola. Un cop entesos els diferents requeriments funcionals del nen necessaris per la seva activitat, que la Direcció General de Centres Docents va elaborar molt meticulosament, quedava per resoldre la manera com el mestre podria dur a terme correctament la seva tasca. La proposta, encara que pugui semblar contradictòria, es va iniciar pensant en el mestre. L’escola es va projectar per a ser oberta, flexible i alhora controlable. La posició del mestre ha de permetre controlar tot el que suc¬ceeix a l’escola tant si els alumnes es troben repartits en les diverses aules com si passa momentàniament una estona amb un d’ells. El moviment del terra, així com els plecs de la coberta, marquen clarament l’àmbit de cada activitat. Des de l’accés, un es¬pai obert acompanya les dependències del professor. Ens endinsarem a l’escola pel que podríem anomenar un passadís sense tancament interior, per a trobar, per una banda, les plataformes d’informàtica, plàstica i biblioteca, i per altra, el pati. Al final del petit recorregut i encarant-s’hi, trobem l’aula. El solar és una era que forma un suau pendent orientat a nord i es troba al final del poble. Arribant des del nucli antic hi accedim per l’últim carreró. Els “darreres” de les últimes cases del poble ens insinuen la presència d’un possible nou carrer que podria donar continuïtat a la trama del poble. Es tracta d’un carrer amb unes edificacions que es tanquen sobre elles mateixes i la seva era i que busquen la bona orientació. La tipologia estructural escollida és la llosa massissa de for¬migó sobre suports també de formigó. L’acabat de la coberta és de coure. Els tancaments verticals són de fusta i formigó vist.