-
Harinera de Cervera
La tasca de Martinell en aquesta obra consisteix a pensar un contenidor arquitectònic capaç d’allotjar la maquinària necessària per a la producció de farina, els plànols de la qual li foren subministrats per l’empresa suïssa Maillart. Martinell pensa un edifici de tres plantes amb entramats de ferro i terres de fusta, tancat amb pedra del país, fàcil d’escairar i de dibuixar-hi les decoracions de l’exterior. El programa preveia la construcció d’un dipòsit d’aigua elevat, que es va construir sobre voltes de maó de pla reforçades amb dos gruixos de rajola, formant una torre amb una cúpula semiesfèrica a la part central.1920 - 1922
-
Plaça del Consell Comarcal de la Segarra, actual Plaça Joan Salat i Carrer Manuel Ibarra
100TO Arquitectura, Inma Bernardos Alsina, Ivan Blasi Mezquita, Javier Sanz García
El carrer Manuel Ibarra transcorre pel lateral de la Universitat de Cervera, edifici barroc. El projecte havia d’assolir la seva transformació a carrer d’ús exclusiu per a vianants, així com la seva funció d’accés a la Plaça del Consell Comarcal, actualment Plaça de Joan Salat. Els 2.100 metres quadrats de la intervenció tenen els mateixos criteris formals i els mateixos jocs de paviments. Es dona així una lectura contínua del carrer, que passa a ser plaça i altra vegada carrer, diluint les diferències de cota, solucionant l’accés adaptat i donant connexió a l’altra banda del barri. Les peces ceràmiques del paviment s’adapten als desnivells i geometries inclinades de les rampes i contencions. Els perfils d’acer distribueixen l’alternança de llambordes ceràmiques i lloses de formigó i conformen els límits dels escossells. Bancs, fanals, arbrat, i baranes completen l’organització de l’espai. Una gran biga corbada fa de banc-barana limitant la zona amb més desnivell.2005 - 2009
-
Consolidació del Cimbori i Espai Central de la Capella de Sant Tomàs de l’Església de Sant Domènec
La intervenció forma part de l’operació general per la consolidació i recuperació de l’eix barroc del complex de l’Església de Sant Domènec. Eix barroc, composat per les capelles de Sant Tomàs i del Roser. Espais fins ara tancats i en desús pel perill de despreniments i manca de consolidació d’elements arquitectònics. La contínua activitat que l’àmbit de la nau principal i central de l’església gòtica de Sant Domènech suporta es veurà multiplicada i afavorida per la posada en ús i l’obertura de les capelles que conformen l’eix barroc: capella de Sant Tomàs, objecte de la present intervenció, i capella del Roser. L’espai central de la nau principal de l’església de Sant Domènec es troba en ple ús (concerts, teatre, conferències, presentacions...) i la seva línia formal amb el sostre de fusta amb ressonadors per control de temps de reverberació acústic ha marcat, per continuïtat conceptual i formal, l’ús dels materials la proposta presentada. La proposta d’actuació ha contemplat en els espais interiors de la capella de Sant Tomàs treballs per la consolidació de paraments i la col·locació d’una cúpula acústica interior (ressonadora) que a banda de reparar la cúpula interior original avui desapareguda, modula i optimitza el temps de reverberació de l’espai per adequar-lo als requeriments de qualitat acústica per actes col·lectius i de pública concurrència. La cúpula també es concebuda com una estructura de sostre tècnic que suportarà els elements de suspensió i tramoia necessaris pels esdeveniments que pugui encabir com a espai obert a qualsevol tipus d’esdeveniments de caràcter col·lectiu.2021