Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
  • Casa a l'Avinguda de França 30

    Juan Gumá Cuffí

    Es tracta d'un edifici de planta baixa elevada lleugerament respecte del terreny deixant per sota una zona en semisoterrani destinada a aparcament. La planta té forma irregular i té el volum de més al sud girat respecte la resta per adquirir una bona orientació. Té dues zones porxades i la coberta és plana. Els porxos estan coberts amb lloses de poc gruix sustentades amb pilars metàl·lics. Les façanes estan revestides amb arrebossat de morter pintat de color blanc. Algunes parts, com ara el sòcol i l'espai existent entre les finestres estan revestides amb elements regulars de pedra de petit format. L'edifici té parets de càrrega i forjats ceràmics amb elements de formigó armat. La coberta és feta a la catalana, amb acabat de rajola.

    1963

  • Casa al carrer de Grècia 12

    Lluís Cantallops Valeri

    Es tracta d'un edifici aïllat de planta irregular i volumetria a base de cubs de diferents alçades. Consta de planta baixa, on es distribueix la zona de dia, i una planta alta, on s'ubica la zona de nit. Les façanes nord-oest i sud-oest són les que tenen menys obertures. Les finestres es concentren a les cares sud-est i nord-est, aprofitant la bona orientació. Els elements metàl·lics, baranes i tanques són de forma arrodonida i contrasten amb les línies completament rectes de la resta de l'edifici. Els murs de les façanes són arrebossats amb morter acolorit. L'estructura de l'edifici és de parets de càrrega i forjats ceràmics amb elements de formigó armat. La coberta és plana en tota la superfície

    1968

  • Edifici Marbore

    Joan Bosch i Agustí

    Edifici Marbore

    Es tracta d'un edifici d'habitatges amb semisoterrani, planta baixa, planta pis i àtic. La planta de l'edifici fa forma de ventall i aprofita al màxim la bona orientació i les vistes. L'espai està dividit amb onze crugies radials que desemboquen a la façana principal en obertures -balcons i finestrals- que adopten unes formes concaves i convexes. Les obertures són protegides amb porticons i amb persianes enrotllables de color blanc. Els pisos tenen característiques diferents: hi ha estudis i duplex. L'estructura és a base de forjats ceràmics armats i murs de càrrega. La coberta és plana en tota la superfície. Els murs estant arrebossats i pintats de color vermell.
  • Casa Garcia

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Casa Garcia

    ...els tigres i els lleons amuntegats al costat dels pingüins i les foques de qualsevol zoològic i, com un més, aquesta tableta de xocolata que espera ser penetrada amb el seu continu badall. La meva habitació és la tercera unça de l'esquerra; no sé si menjar-me-la o deixar-me empassar pel tub que perfora la tauleta i m'estira des de que surto de l'automòbil fins que em veig llançat al seu interior per la «kentia» que, com sempre, em dirà: ¡alt! M'agrada aquest vegetal esquemàtic de dits punxeguts que recorda l’os de pollastre amb què Hansel i Gretel enganyaven a la bruixa. Però, què diran els veïns? ... Els veïns no diran res; continuaran saludant-se de finestra en finestra creuant les mirades per sobre de la tauleta, i qualsevol matí instal·laran sobre ella una taula de ping-pong per a jugar una partida.

    1968 - 1970

  • Església de l'Assumpció

    Jaume Teixidó Ballescá

    Església de l'Assumpció

    Església feta amb formigó i ferro. La planta pren la forma d'un quart de cercle. El vèrtex té una forma còncava i d'ell neixen una sèrie de nervis que formen l'esquelet de la teulada. A cada lateral hi ha una sèrie, contínua, de finestres allargades que van augmentant en alçada a mesura que s'acosten a la façana. Aquesta presenta una forma rodona i és dividida en diferents cossos pels nervis de l'edifici que sobresurten. Al cos central hi ha les dues portes d'accés fetes de fusta i separades per una finestra allargada. Els altres cossos presenten dues finestres. Totes les obertures de la façana principal (portes i finestres) sobresurten. La part del davant és rodejada per uns jardins i una placeta.

    1975

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!