La casa és a la part alta d’un petit nucli de població dels Pirineus, enclavat en un terreny en vessant, amb carrers costeruts que pugen en ziga-zaga. El solar es troba a la confluència de dos carrers, al límit del poble, de manera que a la part posterior comença el camp obert. La casa adopta una configuració lleugerament còncava, mirant a la bona orientació i deixant una era plana davant de la façana principal. Es tracta d’una sola crugia formada per gruixuts murs de pedra, si bé el mur del davant es fragmenta en dues traces que defineixen un tram més ample i un tram més estret. Al punt de fractura d’aquesta façana se situa la porta d’entrada. La crugia estreta s’adapta al programa del dormitori principal, mentre que la crugia ampla acull la sala d’estar i la cuina. La planta superior adopta el caràcter d’unes golfes aptes per a usos diversos, la qual cosa permet acollir un gran nombre d’estadants durant les temporades de vacances. Darrere la casa, un talús artificial evita la construcció d’una paret de contenció i permet airejar les estances de la planta baixa per la part posterior. La coberta segueix l’orientació de la corba, cap a l’era, tancada amb un sistema de murets que enllaça amb la morfologia de la resta del poble.

El solar està situat sobre un marge del torrent de Vallparadís, amb façana al carrer Germà Joaquim, en una àrea que correspon a la Fase Quarta del Parc de Vallparadís. La biblioteca s’adapta a la urbanització d’aquest espai i, a més de servir al barri on està ubicada, es converteix en una fita important per al parc. Situat a cavall entre la vorera del carrer Germà Joaquim i una passarel·la que creua el parc, l’edifici pretén donar sentit al desnivell existent entre el carrer i l’esplanada del fons del torrent. Encara que el programa funcional de la biblioteca aconsella un edifici de planta única, es proposa la construcció de dues plantes: una bolcada sobre el parc i que recupera la coberta per espai públic a la cota de la ciutat, i una altra sobre la rasant del carrer Germà Joaquim que es converteix en l’accés principal i garanteix la visibilitat de la biblioteca des de la ciutat. La plaça-mirador, que és en part coberta de la biblioteca, se situa com la prolongació sobre el parc del carrer d’Albinyana. La planta baixa de la biblioteca obre la façana cap a la plaça sense obstaculitzar les vistes sobre Vallparadís. Sobre aquesta planta s’aixeca un nou recinte que amaga les instal·lacions de l’edifici, suporta els rètols de la biblioteca i es converteix en ewl seu element de reclam. En planta baixa es disposa la part més lúdica del programa i que necessita major contacte amb el carrer. D’una banda hi ha la sala d’actes i de l’altra l’àrea d’acollida de la biblioteca amb la zona de revistes, música i imatge. En planta semisoterrani es col·loca la resta del programa, més una zona tancada destinada a biblioteca infantil i una altra per al treball intern. La comunicació entre les dues plantes, a més d’amb un ascensor, es fa a través d’una escala molt visible, situada en un triple espai que rep llum des d’un lluernari superior. Aquest triple espai i un pati interior descobert, serveixen per il·luminar l’àrea infantil, que compta amb molt poca façana exterior. L’estructura es planteja com una retícula de pilars i lloses de formigó. Les instal·lacions es proposen pels falsos sostres que s’han dimensionat generosament i són registrables. El tancament exterior és d’obra vista en tota la envolupant de l’edifici, donant una imatge d’unitat al projecte. En alguns llocs significatius el mateix mur de maó permet la formació de gelosies que relacionen interior i exterior. La gran obertura al parc de la planta inferior, que conté uns elements de brise-soleil, constitueix una excepció que es resol amb formigó vist.