Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Obté el títol d’Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1974.
Professora de Projectes Arquitectònics de la ETSAB des de 1974 amb la càtedra de Rafael Moneo, Projectes III i IV, fins a 2005 amb Helio Piñón; de 2006 a 2008, a la càtedra de projectes de Jaume Bach, Projectes IX i X; y de 2009 a 2014 a la Càtedra Blanca de Carles Ferrater.
L’any 1974 constitueix despatx professional amb Sílvia Farriol a Barcelona.
Responsable de les activitats culturals del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya entre 1975 i 1980, conjuntament amb Sílvia Farriol.
Entre els premis més destacats figuren:
- PREMI FAD 82 per l’Institut Cartogràfic de Catalunya del carrer Balmes.
- Finalista FAD 89, per l’hangar d’avions de l’aeroport d’El Prat de Llobregat de Barcelona, amb Saenz de Oiza de jurat,
- Finalista d’interiorisme FAD 89, per El Gran Colmado,
- Selecció als Premis FAD 92, pel Frontó Colon, a les Rambles de Barcelona,
- Selecció als Premis FAD 96, per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, a Montjuïc,
- Menció especial Premis REHABITEC 96, per l’Institut Cartogràfic de Catalunya,
- Premis BONAPLATA 1997, finalista de restauració per l’Institut Cartogràfic de Catalunya,
- Finalista a la primera BIENNAL d’ARQUITECTURA del VALLÈS 2001, com Promoció Innovadora i Qualitat constructiva, per l’IES Montmeló,
- Selecció als Premis DÈCADA 2002, pel Frontó Colon,
- Selecció als Premis DÈCADA 2005, per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- Selecció als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2012, per l’Ampliació del CEIP Agustí Bartra de Banyoles.
Ha exposat la seva obra en el COAC 1985 – “Obra pública a Catalunya”, en el Congrés UIA 1996 – “Arquitectura catalana. L’era democràtica 1976-96”, al Col•legi d’Enginyers de Catalunya 1997 – Frontó Colon, i a l’Exposició d’”Arquitectura Mediterrània” a Tessalònica, Capital Cultural 1997, organitzada per la UNESCO. Selecció de l’ampliació del CEIP Agustí Bartra de Terrassa per a l’exposició d’”Arquitectura Catalana” de la Biennal de Venècia 2012.
És autora, entre d’altres obres, de:
- la primera fase de restauració del Palau Solferino-Centelles, edifici renaixentista del s. XVI a Barcelona,
- una promoció de 38 HPO a Manresa,
- la restauració dels antics laboratoris Aster a Barcelona,
- l’hangar per a avions a l’Aeroport d’El Prat de Llobregat,
- la restauració del Palacio del General Freire del s. XVI a Carmona,
- un Centre obert al barri de Sant Cosme d’El Prat de Llobregat,
- la restauració olímpica del Frontó Colon de Barcelona,
- un Institut d’Ensenyament Secundari a Castellar del Vallès,
- la remodelació de l’antic Pavelló de La Caixa a l’Exposició Internacional de 1929 per a la nova seu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya,
- un Centre d’Assistència Primària a Sarrià de Ter,
- un Institut d’Ensenyament Secundari a Montmeló,
- la remodelació del Palau March de Palma de Mallorca com a museu de pintura i escultura,
- l’ampliació del CEIP Agustí Bartra de Terrassa,
- l’ampliació del CEIP Can Puig de Banyoles,
- la rehabilitació integral de façana en xamfrà de l’edifici plurifamiliar de Bassegoda al c/Bruch 114 de Barcelona,
- la rehabilitació de façana de l’Av. Paral·lel 140 de Barcelona,
- la rehabilitació integral de l’edifici plurifamiliar d’habitatges del c/Tamarit 179 de Barcelona, a la zona del Mercat de Sant Antoni.
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (5)
-
Rehabilitació del Palau Solferino-Centelles
Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent
Rehabilitació integral i remodelació d'un palau del segle XVI, propietat històricament de la família Solferino-Centelles, fins a la seva adquisició per la Generalitat de Catalunya. El palau Solferino va ser cedit a la Generalitat de Catalunya l'any 1982. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, es va trobar documentació de la família des del segle XVI i en els seus orígens es tractava de la família Centelles, amb el que es va procedir a restituir el nom original. L'edifici estava molt abandonat exceptuant els salons de la primera planta i tenia afegits en alçada amb habitacions per al servei. Es va procedir a enderrocar totes les construccions afegides i es va trobar aparedada una loggia a la segona planta, procedint a la seva recuperació. El pati, gòtic, havia patit un afegit en el segle XIX consistent en una galeria que unia les dues ales del pati a nivell de la segona planta realitzat amb dues columnes de gran esveltesa. En la primera fase es van realitzar les instal·lacions del Consell Consultiu en la segona planta de l'edifici i es va restaurar el gran enteixinat. La loggia recuperada il·luminava l'antiga biblioteca. Posteriorment es van restaurar els salons i es va proposar crear un accés des de la Plaça de Sant Miquel, per als serveis de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, recuperant el paviment del card romà que es trobava a l'interior, limitant amb la nova plaça de Sant Miquel. Es va estudiar un gran adintellament que absorbia les antigues obertures del magatzem d'un drapaire existent a la planta baixa. L'arquitecte de capçalera del llavors President de la Generalitat Sr Jordi Pujol, va preferir inventar unes falses finestres plateresques perquè als tècnics oficials les intervencions italianitzants els semblaven excessivament modernes. -
Hangar d'Avions de l'Aeroport del Prat
Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent
Hangar de 720 m2 en planta, a l’Aeroport del Prat de Barcelona, per a l’estacionament, manteniment i reparació dels dos avions que fan els vols fotogramètrics que l’Institut Cartogràfic de Catalunya realitza per tal de elaborar els mapes geogràfics del territori. A la planta baixa es localitza la plataforma d’estacionament, magatzems, tallers, vestidors i cambres sanitàries i a la planta superior dos despatxos, la sala de l’oficina de vols i un altre magatzem-arxiu. A l’oficina de vols es porta a terme el muntatge de les fotografies aèries amb sistemes digitals d’alta precisió, primer pas per a l’elaboració dels mapes que es realitzen a la seu de l’Institut a Montjuïc. El projecte venia condicionat per les normatives específiques de l’aeroport pel que fa a l’alçada reguladora, de 9m totals, i el tipus d’estructura, que havia de ser lleugera i desmuntable. Es va projectar una malla metàl·lica espaial i, aprofitant que l’empresa que la fabricava estava construïnt el Palau Sant Jordi a Montjuïc i podia realitzar l’hangar amb els equips que tenia destacats a la ciutat dins els plaços que teniem fixats, vam optar per aquesta solució, en forma de corba, subtil i aèria, que va ser muntada a terra i aixecada sencera mitjançant dues grues i recolzada als pilars metàl·lics. El tancament de la façana a pistes es va realitzar amb portes de quatre fulls corredissos mitjançant una biga triangulada exterior que els recull a banda i banda de dos en dos i deixa completament lliure l’accés a l’interior de la nau, de 30m d’amplada. La coberta i els paraments verticals són de pannells sandwitch, els de la coberta fets in situ, de 11cm de gruix, i els verticals de tipus standard de 3’5cm. El paviment interior va ser pintat amb quatre mans de pintura epoxídica blanca a petició dels tècnics de manteniment. Això permet determinar ràpidament, amb una sola gota i en funció del seu color, quins són, en cas d’avaries, els fluids concrets que estan en pèrdua. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicHangar d'Avions de l'Aeroport del PratFrontó Colom
Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent
L'antic Frontó Colom ocupava un gran pati d'illa, i s'accedia a ell per una finca estreta que comunicava amb la Rambla. Aquest era un edifici construït el 1892, on el fotògraf Napoleó tenia el seu estudi i la seva vivenda. Posteriorment fou frontó i al final de la seva existència en els anys setanta, saló de ball. Un pla parcial aprovat poc abans d'iniciar les obres, va permetre l'aparició d'una plaça des de la qual es va realitzar l'accés directe a l'edifici. L'edifici es va enderrocar en la seva totalitat exceptuant la façana original i els murs de tancament del pati d'illa. El nou edifici de 30x36m es va construir amb sis crugies de 6m i els seus respectius lluernaris que permeten l'entrada de llum abundant a les pistes, de gran alçada (13m). En donar la façana a Nord, es va poder realitzar gran part en vidre per comunicar millor amb l'espai públic de la plaça, segons la tradició dels frontons al País Basc. A l'interior hi havia tres pisos de grades per als espectadors que en l'actualitat serveixen per a gimnàs. A l'edifici de les Rambles, es situa l'accés als serveis del barri, exposicions i sales diàfanes en les diferents plantes.Rehabilitació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent
Rehabilitació i remodelació de l'antic pavelló de La Caixa a l'Exposició Internacional de 1929, obra dels arquitectes Josep M. Ribas i Manuel Mayol, com a nova seu de l'Institut, anteriorment situat a la carrer de Balmes, 209-211. L'edifici estava abandonat i només es van poder aprofitar l'estructura, els enteixinats i el gran vestíbul amb l'escala principal. La nau central té una alçada de 20 metres amb un lluernari que es va voler mantenir. Es van introduir forjats intermedis amb estructura nova i es va construir una planta subterrània per situar la sala d'actes. Les naus laterals tenien voltes i columnes que es van mantenir, deixant la planta diàfana amb espai compartit. En l'última planta també es va construir un forjat intermedi, però en aquest cas de fusta, per no sobrecarregar l'estructura antiga, i separant-lo dels sostres enteixinats. Les instal·lacions es van col·locar als sòls i es van distribuir pels passadissos laterals. Es van refer les cobertes per impermeabilitzar-les, i les parets es van folrar amb Corklinoleum per insonoritzar i poder-lo utilitzar com a pissarra de treball.
