Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Rehabilitació integral i remodelació d'un palau del segle XVI, propietat històricament de la família Solferino-Centelles, fins a la seva adquisició per la Generalitat de Catalunya. El palau Solferino va ser cedit a la Generalitat de Catalunya l'any 1982. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, es va trobar documentació de la família des del segle XVI i en els seus orígens es tractava de la família Centelles, amb el que es va procedir a restituir el nom original.
L'edifici estava molt abandonat exceptuant els salons de la primera planta i tenia afegits en alçada amb habitacions per al servei. Es va procedir a enderrocar totes les construccions afegides i es va trobar aparedada una loggia a la segona planta, procedint a la seva recuperació. El pati, gòtic, havia patit un afegit en el segle XIX consistent en una galeria que unia les dues ales del pati a nivell de la segona planta realitzat amb dues columnes de gran esveltesa.
En la primera fase es van realitzar les instal·lacions del Consell Consultiu en la segona planta de l'edifici i es va restaurar el gran enteixinat. La loggia recuperada il·luminava l'antiga biblioteca.
Posteriorment es van restaurar els salons i es va proposar crear un accés des de la Plaça de Sant Miquel, per als serveis de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, recuperant el paviment del card romà que es trobava a l'interior, limitant amb la nova plaça de Sant Miquel.
Es va estudiar un gran adintellament que absorbia les antigues obertures del magatzem d'un drapaire existent a la planta baixa. L'arquitecte de capçalera del llavors President de la Generalitat Sr Jordi Pujol, va preferir inventar unes falses finestres plateresques perquè als tècnics oficials les intervencions italianitzants els semblaven excessivament modernes.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Palau Solferino-Centelles
autoria desconeguda
-
Rehabilitació del Palau Solferino-Centelles
Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent
Rehabilitació integral i remodelació d'un palau del segle XVI, propietat històricament de la família Solferino-Centelles, fins a la seva adquisició per la Generalitat de Catalunya. El palau Solferino va ser cedit a la Generalitat de Catalunya l'any 1982. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, es va trobar documentació de la família des del segle XVI i en els seus orígens es tractava de la família Centelles, amb el que es va procedir a restituir el nom original. L'edifici estava molt abandonat exceptuant els salons de la primera planta i tenia afegits en alçada amb habitacions per al servei. Es va procedir a enderrocar totes les construccions afegides i es va trobar aparedada una loggia a la segona planta, procedint a la seva recuperació. El pati, gòtic, havia patit un afegit en el segle XIX consistent en una galeria que unia les dues ales del pati a nivell de la segona planta realitzat amb dues columnes de gran esveltesa. En la primera fase es van realitzar les instal·lacions del Consell Consultiu en la segona planta de l'edifici i es va restaurar el gran enteixinat. La loggia recuperada il·luminava l'antiga biblioteca. Posteriorment es van restaurar els salons i es va proposar crear un accés des de la Plaça de Sant Miquel, per als serveis de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, recuperant el paviment del card romà que es trobava a l'interior, limitant amb la nova plaça de Sant Miquel. Es va estudiar un gran adintellament que absorbia les antigues obertures del magatzem d'un drapaire existent a la planta baixa. L'arquitecte de capçalera del llavors President de la Generalitat Sr Jordi Pujol, va preferir inventar unes falses finestres plateresques perquè als tècnics oficials les intervencions italianitzants els semblaven excessivament modernes.