COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres (25)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (32)

  1. Oficina Consultora d'Instal·lacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Oficina Consultora d'Instal·lacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Les oficines ocupen tota l'última planta d'un edifici destinat a oficines, de planta trapezoïdal, amb tres façanes totes elles construides a base d'un ampit de fibrociment i la resta completament de vidre. L'estructura es a base de pòrtics metàl·lics. El programa d'oficines a instalar en aquella planta lliure, consistia en: recepció, secretaria, una sala de juntes, una sala de visites, dos despatxos destinats als tècnics, un despatx per a un administratiu, una biblioteca, una sala de deliniants i serveis sanitaris per empleats i públic. Per a totes les sales s'havia d'instal·lar un sistema d'aire acondicionat per l'estiu. En tota la distribució, va ser un condicionant important la façana existent, que pel tipus i dimensions de las obertures, només permetia normalment i en un perímetre de façana de 40 metres l'entrega d'envans divisoris en 8 punts fixes. Un altre condicionant van ser els pilars de l'estructura, que per la seva situació en planta, dificultaven la construcció de'envans divisoris precisament en aquells punts on més fàcils eren les entregues amb el tancament exterior. Un tercer condicionant, més intencionat, va ser aconseguir certa il·luminació natural fins i tot pels espais que quedaven a l'interior i no rebien llum directa de l'exterior. Utilitzant un perfil especial per a resoldre l'entrega dels envans divisoris amb la fusteria de façana, es van augmentar els possibles punts d'entrega; i retranquejant els envans divisoris formant finestres en angle en cada desplaçament, es va aconseguir separar l'estructura dels envans i donar certa il·luminació natural fins i tot a la recepció, que és l'espai més interior de les oficines. Per aillar les oficines visualment de l'exterior, protegir-les del sol de l'estiu, i fer més econòmica en la mesura del possible la instal·lació d'aire acondicionat, s'ha protegit tota la façana amb finestres tipus "americà" de plàstic blanc, que separades en la seva part inferior del parament de la façana, creen una cambra d'aire entre les esmentades persianes i la façana, molt favorable per evitar una transmisió de calor més elevada. Per permetre el pas dels conductors de l'aire acondicionat, el fals sostre de les sales que ventilen directament a l'exterior s'han colocat a una cota superior a la resta, i entre ambdues cotes s'han col·locat les reixetes d'expulsió de l'aire. Totes les sales del programa son espais tancats excepte la secretaria, que està separada de l'exterior només per un mostrador i un armari penjat del forjat superior i que ailla visualment ambdos ambients. Totes les portes excepte en els sanitaris, són amb vidres tractats a l'àcid per donar una il·luminació més gran a les sales interiors i alhora conservant la privacitat. En els envans divisoris i durant la seva construcció es van colocar uns perfils metàl·lics taladrats que serveixen de suports de la major part del mobiliari de l'oficina.

  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme
    Oficina Consultora d'Instal·lacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  3. 'ÒRIM, otro' Exposició de Joan Miró i Mural al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    'ÒRIM, otro' Exposició de Joan Miró i Mural al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Era finals del 1968 quan els arquitectes socis de Studio PER (Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Oscar Tusquets), que acabàvem de fer vint-i-set anys, vam rebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears l’encàrrec de fer el guió i el muntatge a la seu col·legial d’una contraexposició —que vam titular Orim, otro (Miró escrit de dreta a esquerra)— de l’exposició antològica organitzada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc gòtic de l’antic Hospital de la Santa Creu. Malgrat les dificultats que la dictadura del general Franco representava per a l’obertura a l’estranger, ens sentíem molt pròxims als fets del maig del 68 a París. Barcelona era, aleshores, una ciutat més cosmopolita que ara, que no deixa de ser una ciutat a la qual l’èxit turístic li va diluint la personalitat. I guardem un record inesborrable d’aquells mesos en què vam estar treballant en el projecte, assessorats per Joan Brossa, Alexandre Cirici, Pere Portabella, Joan Prats i Antoni Tàpies, i sobretot del contacte amb Joan Miró. En el transcurs d’un sopar al Reno, vam exposar a Joan Miró el nostre guió, li vam demanar una intervenció personal sobre els vidres que envolten la planta baixa del Col·legi i vam fixar una data per visitar el seu estudi de Mallorca i escollir algunes pintures originals que haurien de formar part de l’exposició. A l’estudi de Miró hi vam anar l’Oscar Tusquets i jo mateix. La seva casa era bastant kitsch. Una peixera situada sobre una mena de parterre interior era l’element arquitectònic que més recordo de la sala d’estar on vam esperar que baixés del seu dormitori. Se’n va excusar dient que aquell era el terreny de la seva esposa Pilar, que tenia un germà arquitecte que els havia obsequiat amb el projecte. De seguida ens va conduir cap al seu estudi, un edifici de gran qualitat arquitectònica i molt viscut per Miró, ple d’obra seva en curs d’execució, retalls de revistes i de diaris i diversos objectes d’art primitiu africà. Ens van impressionar molt les pintures en què estava treballant. El nostre guió plantejava dividir l’exposició en dos espais ben diferenciats, separats per l’escala que duu a l’anomenada Sala Picasso i que proposàvem tancar lateralment i per sobre com si fos un túnel en fort pendent. L’espai inferior estaria dedicat al Miró d’abans de la Guerra Civil; l’espai de sobre, al Miró de després de la guerra. El túnel-escala entre els dos espais significaria l’època fosca de la guerra, i s’hi projectaria una pel·lícula que vam encarregar a Pere Portabella. Vam dissenyar els diferents racons i vitrines per posar-hi els quadres i objectes de l’exposició, amb els materials propis dels encofrats que ens va proporcionar desinteressadament l’empresa constructora que més apreciàvem en aquells temps, i que malauradament ha desaparegut del mercat: Famadas, SA. Pel que fa al contingut, malgrat que Miró, Prats i Tàpies ens van oferir obres originals de les seves col·leccions particulars, només vam utilitzar les obres que tenien més possibilitats didàctiques i una actitud més contestatària. Les grans obres no ens interessaven, ja es podien veure a la gran exposició de l’Hospital de la Santa Creu. Una gran part de la nostra exposició consistia en una selecció de fotografies ampliades de fragments de quadres en què era present tota la simbologia de Miró, com ara el sexe femení representat per uns peluts llavis genitals o bé capellans passant per l’anella, tal com es pot veure en els gravats de la sèrie Barcelona. Però en el nostre guió hi figurava, també, demanar a Joan Miró que fes alguna intervenció en els vidres que envolten la planta baixa de la seu del Col·legi d’Arquitectes, a la plaça Nova. Nosaltres imaginàvem que, en el millor dels casos, hi pintaria la seva signatura, però la seva resposta entusiasta va ser pintar-hi un mural en quatre colors i negre. A cadascun dels guionistes ens va assignar un color i ell es va reservar el negre, aplicat a escombra, per corregir el que nosaltres havíem de pintar moments abans. Era, en grans dimensions, la mateixa actitud que va portar Miró, en la darrera etapa de la seva vida com a artista, a pintar sobre quadres anònims que comprava en exposicions provincianes.

  4. Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    La nostra intenció en aquest projecte era fer, en arquitectura, l’equivalent a un camió de repartiment de Coca-Cola: Un container fàcil d’identificar i que endreci el caos d’un munt de caixes amb ampolles de diferents mesures, des de la normal fins la familiar. L’espai definit per l’edifici del COACB tancat per un mur cortina, en el qual s’havia d’instal·lar l’Arxiu Històric, i la nostra incapacitat de dissenyar en poc temps, i per a poques unitats, uns arxivadors de plànols, folis, fitxes i diapositives tan econòmics i eficaços com els del mercat varen ser els determinants essencials de la forma. Ens extendrem una mica més sobre ambdós conceptes. L’emplaçament en una planta lliure, d’un edifici amb mur cortina va ser el responsable de la posició de tot l’arxiu al centre del recinte, amb les circulacions perifèriques per no entrar en contradicció amb un tipus de façana pensada per deixar-la lliure de mobles. El mur cortina. El mur cortina de la façana existent, va ser també el responsable de l’elevació del paviment per corregir els defectes de l’edifici, que té l’ampit massa alt. A un nivell més anecdòtic, ha estat responsable del to fosc de la nostra intervenció en contrast amb el blanc brillant de l’ambient preexistent. També de la moqueta que cobreix la part nova en contrast amb el parquet existent. Després d’aquest projecte i fent una certa generalització de la nostra experiència, ens arrisquem a fer l’afirmació de que el mur cortina te moltes possibilitats en un edifici destinat a oficines. Reconeguda la nostra incapacitat per dissenyar i produir artesanalment uns arxivadors eficaços, (entenem per eficaços que els calaixos obrin i tanquin suaument), que fossin també transportables i alhora poguessin ampliar-se en cas de crèixer l’arxiu, però sense haver de recòrrer als arquitectes i artesans que els haguessin construit, vam optar per seleccionar el conjunt d’arxivadors que, al nostre parer, estiguessin millor dissenyats. Ens agradaria apuntar de passada que ni els fabricants més potents de mobiliari d’oficines s’han preocupat de coordinar les mides entre els arxivadors destinats a diferents usos, i que tampoc els tiradors de tots ells responen al mateix criteri de disseny. El nostre punt d’inici, d’utilitzar uns arxivadors produits industrialment, respon a una actitud en la que estem especialment interessats, perque, creiem nosaltres, respon a un cas molt simple del que són els encàrrecs més important de l’arquitectura d’interiors. ¿Com pot dissenyar-se un supermercat sense pensar que haurà d’utilitzar-se una d’aquelles monstruoses neveres per a productes congelats, formatges o llet? ¿Com pot dissenyar-se un bar sense pensar que a dins hi haurà una cafetera italiana plena de plàstics fluorescents i altres embellidors, i sense pensar que entre les taules aviat el propietari hi instalarà un parell de jukebox? ¿Com podem pensar en el disseny d’unes oficines si oblidem que la seva imatge estarà en part formada pels arxivadors, les màquines d’escriure i les neveres de Coca-Cola? El resultat d’aquesta actitud es un cert caos visual d’arxivadors de diferents mesures i amb diferents sistemes de tirador. Caos que intentem endreçar amb l’utilització d’un sol i fosc color per a tots els tipus d’arxivadors i la introducció d’unes repises i suports cil·líndrics de fusta que, resolent el problema funcional de superfícies de treball pels qui treballen a l’arxiu històric, introdueixen un ordre visual. Així com les endreçades pilastres del Palazzo Taruffi mantenen la monumentalitat d’un edifici amb obertures disposades asimètricament, els cilindres de fusta en les cantonades de l’Arxiu Històric son prou importants visualment per admetre un cert caos en el disseny i disposició dels arxivadors. Per tranquilitzar als funcionalistes, direm que la funció d’aquestes columnes es resoldre el problema de les cantonades que no tenen resolt els fabricants d’arxivadors.

  5. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme
    Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  6. Botiga Match

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

  7. Cal Nap

    Studio PER, Cristian Cirici i Alomar

    Cal Nap

  8. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme
    Manufactures Llambés

  9. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Interiorisme
    Botiga Match

  10. Manufactures Llambés

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Manufactures Llambés

  11. Tapisseries Profitós

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Tapisseries Profitós

    La nostra proposta arquitectònica integrava en un sol edifici els diferents tipus d'espai necessaris tant per a la fabricació integral dels mobles tapissats, com per l'administració de la pròpia empresa i la comercialització dels seus productes. L'expressió exterior dels requeriments espaials de les diverses activitats que s'havien de desenvolupar en l'edifici, es fa palesa en les diferents alçades lliures dels diversos sectors, així com en el tractament de la llum natural a base de grans vidres en la zona de façana en la que es localitzen els despatxos, i grups de quatre claraboies modulars per a captar la llum zenital en l'àrea de tallers, i finalment absència total de llum natural en l'àrea d'emmagatzematge de matèries primeres i producte acabat. Cal destacar la forma triangular en planta, amb la seva hipotenusa alineada amb la carretera d'accés, com la més eficaç per permetre el creixement futur de l'edifici sense haver de modificar-ne els accessos, ni la seva façana, i no haver d'interrompre l'activitat mentre duressin les hipotètiques obres d'ampliació. Malauradament un desgraciat incendi va acabar finalment amb l'edifici que havíem projectat.

  12. Edifici Residencial Tokio

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Edifici Residencial Tokio

  13. Cases Bricall 1 i 2

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Cases Bricall 1 i 2

    La casa es va projectar com a segona residència, i es va construir sobre el que havia estat l'hort d'una casa modernista del front de mar. En el seu moment, va ser una de les primeres edificacions en un carrer a mig urbanitzar que s'anava formant en els límits dels horts i eixides de les cases del front de mar. Precisament la manca d'unes preexistències ambientals definides, en un carrer que ha evolucionat d'una forma caòtica en la que es juxtaposen blocs de fins a set pisos amb habitatges unifamiliars de planta i pis, ens van portar a plantejar la casa com una construcció separada dels veïns i orientada envers el jardí interior d'illa. Els diferents espais del programa funcional, es situen a diferentes cotes, que en certa manera són els replans d'escala de la comunicació vertical. Les escales prenen tal protagonisme que, fins el sota de l'escala de servei que puja al terrat, forma un complex sostre del menjador que es situa sota d'ella. Uns anys més tard, vam tenir l'oportunitat de fer créixer el volum de la casa, amb l'addició de dos apartaments dúplex, amb terrasses i una piscina, formant un nou conjunt dissenyat amb el mateix llenguatge formal.

  14. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Edifici Residencial Tokio

  15. Casa Aguilá

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Casa Aguilá

  16. Casa Kuijlaars

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Casa Kuijlaars

    A la vivenda s'hi accedeix per la coberta, que s'uneix al carrer per un petit pont que permet el pas dels vehicles. Una coberta protegeix del sol i la pluja als cotxes que s'aparquen a sota d'aquesta. La visió de la casa des del carrer és la d'una gran superfície d'angles arrodonits amb varis elements exempts i molt lleugers sobre ella, amb un cert aire de "xiringuito" sobre la platja. La visió de la casa des de la vall és un volum blanc bastant important d'unes quatre plantes d'alçada , que sobresurt d'entre un bosc de pins.

  17. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració
    Botiga BD Ediciones de Diseño a la Casa Thomas

  18. Botiga BD Ediciones de Diseño a la Casa Thomas

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Botiga BD Ediciones de Diseño a la Casa Thomas

    Els baixos de la Casa Thomas estaven, a inicis de la primavera de 1979, totalment abandonats. La façana plena de cartells de les eleccions i les vidrieres trencades i plenes de pols. A l’interior, bancades de màquines ja venudes al ferroveller; baranes caigudes i claraboies totalment trencades o substituides per una solera de material ceràmic; envans mig derruits, per facilitar la filmació de “El Caso Savolta”. La decadència industrial de Catalunya ha tingut també els seus aspectes positius. Si les mampares divisories, els armaris i les vidrieres de vidres emplomats de color i els sostres que dissenyà Lluís Doménech i Montaner encara es conserven és perque els hereus de Joseph Thomas no van tenir prous diners per canviar-los per unes “divisòries modulars d’alumini” i per un sostre “Amstrong”. A les obres de restauració i instal•lació de la seu de B.D., als baixos de la Casa Thomas, no hem repetit mimèticament cap element trencat o desgastat, hem fet bàsicament una operació de neteja, en el sentit més prosaic del terme. Hem utilitzat algunes portes dels armaris que ja existien per tancar els forats d’algun envà nou que hem construit per separar el magatzem de l’exposició. Hem canviat l’inici de l’escala que uneix ambdues plantes. Hem substituit una vella claraboia de vidre translúcid per una de nova de vidre transparent que deixa veure els esgrafiats i vidrieres del pati interior. Hem canviat una solera, que pensem que va substituir una antiga claraboia, per una claraboia com l’original. Hem colocat una moqueta amb el nostre anagrama com a paviment de totes les àrees destrossades per les bancades de les màquines. I per aillar-nos del soroll del carrer i protegir les vidrieres de la façana hem instal•lat una lluna securit que protegeix exteriorment com una vitrina, reixes i vitralls. Ha estat el detall que més hem cuidat i l’element que en comparació amb el seu cost ens ha resolt més problemes. A més és la intervenció que millor expresa la nostra actitud amb els monuments.

  19. Casa a Sant Feliu de Codines

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Casa a Sant Feliu de Codines

  20. Casa al Maresme

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Casa al Maresme

    Aquesta casa, projectada inicialment com a residència d'una família, ha estat sotmesa, amb posterioritat, a diverses ampliacions i l'ajardinament de l'espai exterior que l'envolta i que inicialment no es varen contemplar per no sobrepassar un pressupost limitat. No s'ha construït cap mena de separació arquitectònica entre la zona que s'utilitza com a jardí privat, i la resta de la propietat d'ús agrícola. Tot el programa es desenvolupa en una sola planta en forma de T, amb els braços orientats envers el Sud. La façana està protegida del sol de l'estiu per un porxo de coberta en pendent, que és la perllongació de la coberta a dues pendents de teula de tota la casa. Està construïda a base de dos fulls de parets de maons, l'exterior de color natural i l'interior pintat de blanc. La coberta de teules, es recolza sobre bigues de fusta, que a la vegada, es recolzen sobre la paret interior de maons. Cambres de bany i cuina estàn recobertes, parcialment, amb peces trencades de marbre.

  21. Edifici d'Habitatges Gran Via - Sant Joan de Malta

    Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Edifici d'Habitatges Gran Via - Sant Joan de Malta

  22. Edifici de Manteniment i Control del Túnel del Cadí

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Edifici de Manteniment i Control del Túnel del Cadí

    Emplaçament L’edifici es troba en el municipi d’Urús, sobre la cota 1.200 i en el marge Est de la carretera d’accés al túnel, en el punt en que hi ha les cabines de peatge. Dit d’altre manera, es troba a uns 300 metres enllà, en sentit Cerdanya, de la boca Nord del Túnel del Cadí. Programa funcional del centre de manteniment i control La part més important de l’edifici, està dedicada a facilitar el manteniment del túnel i accessos, així com les seves instal·lacions. Es tracta de: garatges per a guardar-hi els camions llevaneus, un gran magatzem per a la sal que s’utilitza per prevenir les glaçades sobre la carretera, i diferents magatzems més petits per a guardar material de reposició de ventiladors, làmpades de recanvi pels aparells d’enllumenat, i material mòbil de senyalització. Altres dependències de l’edifici, estan més lligades al control remot del que succeeix en el túnel pròpiament dit i en els seus accessos, així com a la mesura de les variables atmosfèriques, a partir de les quals es comanden automàticament les turbines destinades a renovar-ne l’aire. Finalment, també hi ha instal·lades les oficines administratives de l’empresa concessionària, i els serveis necessaris com a base operativa de peatgistes i mantenidors de les instal·lacions i de les vies de tràfic pròpiament dites. Descripció de l’edifici L'edifici s'ha projectat en el punt de trobada entre el pendent de les muntanyes que formen la Serra del Moixeró i una esplanada, formada artificialment per a ubicar-hi les cabines i barreres del peatge, de tal manera que l’edifici té una sola façana que mira envers l’esplanada, ja que la façana posterior és, de fet, un mur de contenció de la muntanya. En planta té una forma semblant a una clau de serreta, i és per això que en transcurs de la seva construcció, entre els encarregats els tècnics i la propietat, ens hi referíem com: ”La Clau". El cap circular està ocupat pels garatges, magatzems, tallers i el control. L'orifici central del cap, és un pati de maniobres pels vehicles. La part dentada està ocupada per les altres dependències citades anteriorment. El tractament formal de la coberta de l'edifici és el mateix que el de la muntanya, doncs es tracta d'una coberta plana del tipus invertit amb grava procedent de la mateixa muntanya i amb certes àrees plantades amb la mateixa vegetació de turó baix que pobla el terreny natural circumdant. Aquesta coberta camuflada, te només algunes intervencions més arquitectòniques com una claraboia continua entre el forjat i el mur de contenció del terreny i un gran lluernari centrat en l'espai d'accés a l'edifici. Els materials i les tècniques constructives L’estructura resistent de l’edifici, és íntegrament de formigó armat, a base de pilars i bigues formigonades “in situ”, i biguetes prefabricades en forma de π recolzades sobre les esmentades bigues. Amb aquesta solució mixta, vàrem aconseguir reduir el temps d’execució de l’obra, importància en un indret en el que als hiverns són freds i molts dies és impossible formigonar. En les façanes, les finestres amb fusteria d’alumini, estan muntades sobre pre-marcs d’acer. Les targes superiors són de pavès, i en les parts opaques el disseny de l’especejament, combina franges a base de blocs de formigó, amb franges de maó. A la plaça interior, dissenyada per a maniobrar els vehicles, les portes dels diferents magatzems i garatges que l’envolten, estan composades a base de triangles pintats de diferents colors, com una forma d’identificar-les. Ara fa vint anys Al refer el que vaig escriure en acabar l’edifici, ara fa vint anys, recordo amb nostàlgia la forma de dirigir les obres d’aquella època. Un cop a la setmana després de travessar la collada de Tosses, molt sovint nevada, ens trobàvem a peu d’obra: L’Andrés Alcolea que era l’encarregat, en Santiago Sardà, en representació de FOCSA, en Bernardo Monclús, en representació de la propietat, i jo mateix. I després d’una jornada intensa trepitjant l’obra i sense el destorb dels telèfons mòbils, anàvem junts a dinar, i a taula, continuaven les converses entorn a l’obra, en la que tots col·laboràvem positivament i amb entusiasme. En fi, uns dies molt diferents als de les visites d’obra actuals, gairebé sempre visites virtuals en el sentit de no acariciar els pilars i murs, i trepitjar els forjats, i que es desenvolupen al voltant d’una taula situada en una barraca prefabricada, i en les que gairebé només es parla dels informes rebuts de les diferents empreses de control, i de preus contradictoris.

  23. Casa Rosés

    Studio PER, Cristian Cirici i Alomar

    Casa Rosés

    A l'estiu de 1983 la "Casa Rosés", així és com es deien els primers propietaris, estava completament abandonada. La casa es desarrollava en quatre nivells diferents: un semisoterrani, una planta baixa, una primera planta i un àtic. La superfície total construïda s'aproximava als 1.400m , i el cost de les reparacions que s'havien de fer així com el manteniment d'una vivenda de tal dimensió era inviable per a una sola família, per tant es va pensar en la possibilitat de subdividir-la en diverses unitats de vivenda. El semisòtan s'ha deixat com una part comú que cobreix les instal.lacions de l'edifici, un traster per a cada vivenda i un ampli espai comú. La planta baixa, primera i àtic alberguen una vivenda cada una. L'àtic de l'edifici és la part on, interiorment, s'han fet més reformes. El canvi funcional ha estat tan radical que ha estat imprescindible eliminar moltes parets divisòries entre espais per recuperar l'ordre dels murs estructurals de maons.

  24. Reconstrucció del Pavelló Alemany

    Cristian Cirici i Alomar, Fernando Juan Ramos Galino, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Reconstrucció del Pavelló Alemany

    La primera proposta de reconstrucció del pavelló d’Alemanya fou realitzada al mateix Mies van der Rohe per part del Grup R, que va rebre la resposta entusiasta de l’arquitecte, però el projecte no va prosperar pel desinterès de l’Administració. Hi ha una segona proposta de Joan Bassegoda i Nonell de l’any 1964, i deu anys més tard el professor Fernando Ramos va organitzar un seminari destinat a conèixer exhaustivament l’edifici, ja que originàriament gairebé no hi havia un projecte. La proposta definitiva neix el 1981, quan alguns estudiosos i historiadors ja tenen un coneixement força complet dels materials arxivats a Barcelona, Berlín, Nova York i Chicago. Aquest coneixement, a més d’algunes hipòtesis de treball i de l’anàlisi de les restes trobades al mateix lloc, va poder garantir la rigorosa fidelitat de la reconstrucció, basada en l’edifici original i no tant en els plànols redibuixats que n’havia fet el mateix Mies per encàrrec de Werner Blaser. La reconstrucció s’aparta de l’original en aspectes com ara la impermeabilització de la coberta, la recollida d’aigües o la seguretat. Actualment l’edifici és la seu de la Fundació Mies van der Rohe i funciona com una petita sala d’actes per a esdeveniments amb poc aforament.

  25. Comportes de l'Estany Gento

    Studio PER, Cristian Cirici i Alomar

    Comportes de l'Estany Gento

    La funció d'aquestes dues torres bessones, és la de regular la presa d'aigua que alimenta la Central Hidràulica Reversible de Sallente. A la part més alta d'ambdues torres hi ha instal.lats els quadres elèctrics i la sala de control. Aquesta s'il.lumina a través d'una finestra amb forma de copa que està orientada envers l'estany. L'accés de persones a la sala de control es fa per una escala de cargol exterior, i l'accés de maquinaria o dels recanvis, per una possible reparació, es fa mitjançant un polipast que te el seu extrem, ocult i protegit per una protuberància que tenen les portes. El pistó hidràulic que fa moure les comportes, emergeix per sobre de la coberta i està protegit per una carrosseria cilíndrica d'acer inoxidable.

  26. La Borda d'en Roy

    Cristian Cirici i Alomar

    La Borda d'en Roy

    Aquesta segona residència es el resultat de rehabilitar una borda aïllada en la que es guardava el bestiar i l’herba per alimentar-lo durant l’hivern. A l’esmentada borda s’hi accedeix a traves d’un pati parcialment cobert i ben orientat al sud, que s’ha mantingut sense fer-hi cap modificació. El pendent del terreny es tan fort, que mentre la façana sud te mes de tres plantes d’alçada, la façana sord queda totalment soterrada i només emergeix la coberta de pissarra. Com un objectiu de disseny, ens vàrem proposar mantenir les característiques de l’arquitectura aranesa, introduint-hi alguns elements nous i sofisticats que revelen una recent intervenció, com els forjats construïts amb planxa corrugada metàl·lica, i els marcs-dintell de les portes i finestres construïts amb perfils laminats d’acer.

  27. Restauració del Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

    Carles Bassó Vidal, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Restauració del Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

  28. Casa a Pedralbes

    Cirici&Bassó, Carles Bassó Vidal, Cristian Cirici i Alomar

    Casa a Pedralbes

    Ens vàrem proposar d'organitzar el programa d'aquest habitatge en dues àrees ben diferenciades. Una àrea per a les zones de relació: hall, sala d'estar, estudi, menjador, cuina, servei... i una altra zona més domèstica i privada amb els dormitoris i banys, que es completa amb diversos porxos i una piscina descoberta. Les dues zones les hem situat a dos nivells diferents a base d'aprofitar el fort pendent natural del terreny. Es sobreposen solament en una petita àrea en la que hem situat les escales, un muntacàrregues, i un celobert per ventilar. El jardí s'escalona formant diverses plataformes, de tal manera que tots els espais interiors tenen sempre relació amb un espai exterior en la seva mateixa cota de nivell. Aquesta situació permet una gran simplicitat de relació interior-exterior tan pròpia de la "domus romana", que era una exigència primordial del client.

  29. Vapor Llull

    Cirici&Bassó, Carles Bassó Vidal, Cristian Cirici i Alomar

    Vapor Llull

    Abans de l'inici de les obres de rehabilitació, hi havia sobre el solar un conjunt de construccions industrials centenàries de l'empresa Massó i Carol. De tot el conjunt que formava la factoria, el volum que tenia millors condicions per rehabilitar com a "lofts", era el de la llarga nau alineada amb el passatge Masoliver. La xemeneia l'hem preservat integrament, com a record històric d'una època en que tot el Poble Nou era plè d'indústries mogudes per la força del vapor. Tot el conjunt s'ha subdividit en divuit mòduls. Per donar accés independent a cadascun d'ells, hem introduït tres conjunts d'elements de comunicació vertical formats per una caixa d'escales i un muntacàrregues panoràmic. La seva expressió formal és com la d'una sitja per grà recoberta exteriorment amb xapa metàl·lica.

  30. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme
    Vapor Llull

  31. Centre Comercial El Triangle

    Cirici&Bassó, Carles Bassó Vidal, Cristian Cirici i Alomar

    Centre Comercial El Triangle

    L'edifici anomenat El Triangle substitueix les obsoletes construccions que definien la façana de ponent de la Plaça de Catalunya, però, també inclou un cos d'edifici més baix construït sobre el llarg solar, que no estava edificat, del carrer de Pelai entre Bergara i l'inici de La Rambla. Tanmateix contempla la reordenació de les galeries comercials soterrades que ocupaven l'espai entre els dos accessos als Ferrocarils de la Generalitat. Dit amb altres paraules, aquest és un projecte que es proposava com a objectius: recuperar positivament per la ciutat l'anomenada "illa de la vergonya", i compensar les primeres galeries comercials que va tenir la ciutat, conegudes com l'Avinguda de la Llum. El cos d'edifici amb façana al carrer Pelai no tenia un gran interès comercial, però si que tenia un gran impacte visual. Tenia dos problemes que condicionaven enormement el seu aprofitament: primer, la poquíssima profunditat edificable, i segon, el solar està practicament minat, en tota la seva extensió, per les voltes que cobreixen l'estació de Catalunya dels F.G.C., i donada aquesta situació, no era possible construïr-hi un edifici de més d'una planta que no posés en perill les esmentades voltes.

  32. Rehabilitació del Antics Magatzems de Can Jorba

    Carles Bassó Vidal, Cristian Cirici i Alomar, María José Moreno Eguilaz

Arxiu (7)

  • Axonometria de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Dibuix

    Axonometria de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria seccionada de les Cases Bricall 1 i 2.

    Dibuix

    Axonometria seccionada de les Cases Bricall 1 i 2.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del Centre Comercial 'El Triangle'.

    Dibuix

    Perspectiva del Centre Comercial 'El Triangle'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del Centre comercial 'El Triangle'.

    Dibuix

    Perspectiva del Centre comercial 'El Triangle'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (55)

Rutes i Apunts (3)

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!