COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres (8)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (10)

  1. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Interiorisme
    Galeria 42

  2. Galeria 42

    Eulàlia Serra, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

  3. Residència de les Germanetes dels Pobres de Tarragona

    Ricardo Pérdigo Nárdiz, Agustí Pujol Niubó, Antoni Pujol Niubó, Tomás Rodríguez i Coll, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

  4. Reconstrucció del Pavelló Alemany

    Cristian Cirici i Alomar, Fernando Juan Ramos Galino, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Reconstrucció del Pavelló Alemany

    La primera proposta de reconstrucció del pavelló d’Alemanya fou realitzada al mateix Mies van der Rohe per part del Grup R, que va rebre la resposta entusiasta de l’arquitecte, però el projecte no va prosperar pel desinterès de l’Administració. Hi ha una segona proposta de Joan Bassegoda i Nonell de l’any 1964, i deu anys més tard el professor Fernando Ramos va organitzar un seminari destinat a conèixer exhaustivament l’edifici, ja que originàriament gairebé no hi havia un projecte. La proposta definitiva neix el 1981, quan alguns estudiosos i historiadors ja tenen un coneixement força complet dels materials arxivats a Barcelona, Berlín, Nova York i Chicago. Aquest coneixement, a més d’algunes hipòtesis de treball i de l’anàlisi de les restes trobades al mateix lloc, va poder garantir la rigorosa fidelitat de la reconstrucció, basada en l’edifici original i no tant en els plànols redibuixats que n’havia fet el mateix Mies per encàrrec de Werner Blaser. La reconstrucció s’aparta de l’original en aspectes com ara la impermeabilització de la coberta, la recollida d’aigües o la seguretat. Actualment l’edifici és la seu de la Fundació Mies van der Rohe i funciona com una petita sala d’actes per a esdeveniments amb poc aforament.

  5. Casa Jori-Miserachs

    Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Casa Jori-Miserachs

    La casa es troba en un terreny de planta rectangular, uniforme i regular, amb un lleuger pendent cap al mar i orientat a l’est. El punt de partida del projecte és una traça lineal que travessa el solar de banda a banda i que determina l’establiment de les traces secundàries. Aquesta llarga recta vidrada esdevé alhora la façana de la sala d’estar i el corredor que porta cap als dormitoris. L’espai obert de la piscina i la terrassa obliga a donar a la sala d’estar una segona façana, que defineix la geometria que tanca la casa per la part posterior. La peculiar forma de la casa, aparentment arbitrària, és el resultat de l’acceptació de la llei de configuració suggerida pel programa funcional. La casa ofereix una imatge opaca des de totes les façanes, i l’únic espai obert que sembla que generi activitat és el racó privat de la terrassa i la piscina.

  6. Rehabilitació dels Palaus Pati Llimona i Correu Vell

    Gustau Gili Galfetti, Francesc Labastida i Azemar, Agustí Obiol i Sánchez, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Rehabilitació dels Palaus Pati Llimona i Correu Vell

    L'objectiu del projecte és la recuperació conjunta de dos edificis: el Pati Llimona i el Correu Vell com a centre cívic per posar en valor els nous criteris de restauració de la muralla romana en el centre històric de Barcelona. Aquest edifici es troba construït sobre dues torres romanes senceres i una tercera al límit de la Porta Decumana. En el curs de la rehabilitació es recupera un dels portals per vianants i l'arc central de la Porta de Mar. El cos central originari de l'edifici del Palau Marc (S.XII-XIII), està assentat sobre la tramada de la muralla central on s'hi recuperen estucs pintats al fresc a les parets de les sales i l'enteixinat de la sala principal. Aquest palau passarà més tard a la Família Gualbes (S.XIII-XVIII), comerciants d’or, que hi faran diverses ampliacions i transformacions. En l'interès de la recuperació de l'estructura dels carrers medievals també s'inclou el projecte del Palau del Correu Vell (S.XVI), anomenat així a causa del servei que oferia a la ciutat. Es tracta d'una gran casa barcelonina amb pati central descobert, grans finestrals a l'estil del Palau del Lloctinent i escala exterior com les existents al carrer Montcada. La rehabilitació portada a terme dels edificis, carrers, i muralla, té la vocació de ser adaptable a les necessitats canviants de la ciutat.

  7. Reconstrucció, Reforma i Ampliació del Gran Teatre del Liceu

    Dilmé & Fabré Arquitectes, Lluís Dilmé i Romagós, Francesc Xavier Fabré i Carreras, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Reconstrucció, Reforma i Ampliació del Gran Teatre del Liceu

    El 31 de Gener de 1994 es va declarar l'incendi del teatre, el qual va cremar per complet totes les instal·lacions de l'escenari i la sala. L'endemà, el Plenari del Consorci del GTL, va prendre l'acord de reconstruÏr el teatre en el mateix solar segons les prescripcions del Pla Especial de 1993. La Reconstrucció i Ampliació del Teatre del Liceu, va introduïr com a noció central la tensió entre la "Innovació" i la "Memòria", tenint en compte, com a objectius bàsics, els paràmetres dels teatres d'òpera contemporanis: "Els elements tècnics, la seguretat i comfort, i l'arquitectura". Es va prioritzar la decisió de reconstruïr, tal com era i on era, la sala del públic donat que gaudia d'una fortíssima unitat espaial i amplitud visual, fet reconegut entre les sales d'òpera d'Europa.

  8. Casa Margarida Fontdevila

    Francisco Javier López del Castillo, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Casa Margarida Fontdevila

    La casa satisfà un programa unifamiliar molt senzill en una petita parcel·la vora el mar, en un indret caracteritzat pels antics marges construïts per la plantació de vinyes i la seva destrucció posterior per l’aparició d’una pineda. El referent de la composició són les vistes al mar i la protecció contra la tramuntana. A partir d’un mur estès a la banda nord, la construcció queda determinada per dos murs més que formen ventall i creen uns àmbits de dimensions i alçàries diferents. La primera crugia, més gran i més oberta, acull la sala d’estar, l’escala d’accés a la primera planta i una àmplia terrassa. La segona crugia, més petita i més tancada, acull la cuina i el menjador. La porta d’accés se situa en el punt de trobada de totes dues crugies. A la planta superior es repeteix aquesta simbiosi entre les dimensions i els usos, amb el dormitori principal a la crugia petita i els dormitoris dels fills a la crugia gran.

  9. EU Mies Award

    Nominat
    Reconstrucció, Reforma i Ampliació del Gran Teatre del Liceu

  10. Restauració del Teatre La Massa

    Lluís Dilmé i Romagós, Francesc Xavier Fabré i Carreras, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Restauració del Teatre La Massa

Bibliografia (200)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!