Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges en Filera Cadí 4-66

    Damià Solanes Nebot

    Habitatges en Filera Cadí 4-66

    El solar del proyecto es alargado y ocupa toda la longitud de una calle secundaria limitada por dos calles principales en los extremos. La actuación está formada por una hilera de treinta casas de dos plantas que se disponen entre medianeras y por cuatro viviendas- dos pareadas en cada extremo- que se separan de la hilera central y se orientan hacia las calles de los extremos. El módulo de vivienda se soluciona con tres tipologías en función de su posición en el solar. Las casas en hilera responden a la tipología A y B, de idéntica composición pero con una leve variación en su anchura, que otorga a la segunda una mayor superficie. En ellas el arquitecto asigna una crujía por casa –de 3,45 i 3,75 m, respectivamente- y organiza la planta a través de una escalera central que organiza la disposición de las estancias con la mínima repercusión de espacio para la distribución. La planta baja consta de recibidor y estar comedor en la parte delantera, y cocina y dormitorio, en la parte posterior. En la planta primera se dispone el dormitorio principal con terraza en la parte delantera, un dormitorio en la parte posterior y el baño adosado a la escalera central. Además, todas las casas disponen de un pequeño jardín de entrada y un patio posterior. Las casas pareadas de los extremos responden a la tipología C y se solucionan mediante dos crujías por casa –de 3,98 m y 2, 65 m-. En la crujía mayor de planta baja se sitúan el estar y el comedor - en dos estancias independientes-, el garaje, la cocina y un aseo. En la planta primera se disponen los cuatro dormitorios y un baño. La escalera se sitúa en el centro de la crujía de mayor anchura. Igualmente, la casa dispone de un jardín de acceso y un patio posterior. El proyecto contiene 20 viviendas de tipología A con una superficie de 77,61 m2 construidos; 10 viviendas de tipología B, de 71,84 m2 construidos; y 4 viviendas de tipología C, de 126,32 m2 construidos. El total construido es de 2.656,48 m2
  2. Edifici Almatà

    Damià Solanes Nebot

    Edifici Almatà

    El edificio Almatà supone la introducción en Balaguer del primer edificio de viviendas en altura para familias acomodadas y el primero que afrontó su construcción enteramente con estructura de hormigón armado. Los habitantes de la población aceptaron de buen grado el confort de estas viviendas, a imagen de las que se estaban construyendo en Barcelona, donde el bienestar está impregnado en su concepción: estancia con flexibilidad de usos, generosidad en el espacio de estar, doble circulación, doble acceso y terraza con vistas. El edificio se percibe como un prisma neto gracias a su posición en esquina y la separación que plantea con el edificio vecino. La fachada principal se forma por la yuxtaposición de dos capas: la interior, la fachada de cerramiento, y la exterior, los balcones y barandillas. La capa interior está pautada por la retícula de los elementos estructurales de hormigón vistos. En los paños entre pilares, se alternan las aperturas vidriadas con superficies opacas revestidas de plaqueta de gres de color gris claro, en comunión con el color del hormigón. Sobre esta capa se superpone la capa exterior, una trama ligera formada por los balcones a doble altura –dispuestos a tresbolillo– con sus montantes y barandillas metálicos, también en tonos grises. La superposición de ambas tramas origina una nueva trama que confía en las líneas y figuras planas para la obtención de una imagen plástica propia del lenguaje moderno. La fachada secundaria, la del testero, se configura con franjas horizontales revestidas de plaqueta de gres de color amarillo claro que se alternan con franjas horizontales formadas por una ventana corrida en cada planta. En ambas fachadas se enfatiza el valor del plano con la disposición de los cerramientos a ras del revestimiento de fachada, generando un plano continuo de colores suaves, sin sombras ni salientes. La asimetría de la fachada –a pesar de proponer una planta simétrica– sigue la voluntad de modernidad del edificio que se acentúa con el alero de hormigón en cubierta, sobrevolando una parte del edificio. La construcción del edificio Almatà supuso un cambio en los sistemas constructivos de la Balaguer y devino un símbolo de prosperidad en la ciudad, cambiando la percepción de los habitantes respecto la naturaleza residencial del ensanche, en un entorno periférico, las tierras del poniente catalán.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!