Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

2006 Doctora en recerca en "Architettura d'Interni e allestimento". Departament de Projectes del Politècnic de Milà (POLIMI) amb una tesi en co-supervisió amb el Departament de Composició i Història de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

1998 Títol d’arquitecta, Universitat Federico II de Nàpols (Itàlia)

Doctora en arquitectura amb una tesi en Museografia. Convidada a diferents universitats europees, des de 2009 a 2014 va ser professora de Projecte a Ginebra(HEAD-HEPIA). Actualment és professora i coordinadora acadèmica del Departament de "Disseny d'Espais" a l’escola Universitària Elisava de Barcelona.

Associada a l’estudi d’arquitectura Garcés-de Seta-Bonet des del 2011, va dirigir els estudis i les direccions d’obres de diversos projectes dels darrers anys, com l’ampliació del Museu Picasso, el Taller pel pintor Arranz-Bravo a Barcelona o el projecte del Palau de Justícia d’Estrasburg a França. Les seves experiències internacionals li van permetre adquirir les eines per organitzar els equips dels darrers concursos realitzats per Garcés de Seta Bonet arquitectes. En particular per a la direcció de les obres del projecte del Palau de Justícia d’Estrasburg que va coordinar amb un equip internacional, va tractar les relacions amb el client, l’APIJ (Agència Publica Immobiliària del Ministeri de Justícia francès) i usuaris (Tribunal de Primera Instància d’Estrasburg).

Daria de Seta sempre ha relacionat la pràctica del projecte amb l’activitat teòrica-crítica. Les comissions d’exposicions d’arquitectura i fotografia, la col·laboració amb diferents revistes del sector, així com les publicacions en general són un testimoni i suport, amb la investigació pràctica de l’estudi i la seva activitat docent.

També va col·laborar amb Goppion, Laboratori de Museu-Tecnologia de Milà (Itàlia), productor de vitrines per la conservació preventiva d'obres d'art.

Autor: Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes

Obres (5)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (9)

  1. Centre Cívic Molins de Rei

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Centre Cívic Molins de Rei

    El projecte proposa conservar les façanes i la estructura arquitectònica existents, com a testimoni de l’estructura preciosa de la casa modernista. La façana principal es desmarca de tota la resta i roman com una simple ombra, un vel, un fantasma del passat. A partir d’aquesta decisió de conservar l’antic edifici, la intervenció es centra en la creació d’un gran pati central sobre el qual s’obren les noves i modernes façanes interiors. Únicament la inserció de panells lleugers permet ocupar els espais respectant totes les façanes i el seu caràcter original. Aquesta intervenció queda definida en dos grans sectors separats i complementaris : d’una banda l’operació de restauració i d’adequació de les parts històriques, i de l’altra la creació del pati i dels cossos de vidre tecnològic que incorporen tota la intervenció nova (les escales, els ascensors, …).
  2. Edifici Annex del Museu Picasso

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Edifici Annex del Museu Picasso

    Un carrer intern, perpendicular al carrer Montcada, traça la via d’accés al jardí de darrere i a l’edifici annex, reforçant així el caràcter públic de la planta baixa convertint en una operació urbana el que podria ser una simple transformació interior . El nou edifici acull el “centre d’estudis Museu Picasso de Barcelona”, amb les activitats complementàries que permeten connectar de manera més estreta el Museu amb el seu entorn. La façana principal donant sobre la Pl. Sabartés delimita un nou pla de composició, independent del conjunt del l’actual Museu però amb una relació estreta establerta per la proximitat. Un gran vidre protegit per un voladís l’obre sobre la ciutat. A més a més, això permet la continuïtat visual entre el jardí del Museu i la plaça, ressaltats de manera unitària. Les altres dues façanes, la del carrer Flassaders i la del jardí del Picasso, són més hermètiques degut al món privat creat a l’interior del volum. Totes les formes, les obertures, de mides iguals a les existents del Museu Picasso, permeten la visió i la relació amb el carrer i el jardí. Dos materials asseguren la perennitat de l’edifici en el seu entorn urbà afegint així la complexitat de la seva visió: la pedra a planta baixa i l’estuc a la planta superior.
  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
    Edifici Annex del Museu Picasso

  4. Estudi per al Pintor Arranz Bravo

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Estudi per al Pintor Arranz Bravo

    El nou edifici està dedicat a una sola activitat: creativa, abstreta i solitària, tal com ens explicava el pintor. Això ens va inclinar a resoldre el volum d’una manera compacta amb un exterior uniforme –capes aïllants i estuc clar en expressiva continuïtat de murs i coberta– per establir relacions de caràcter familiar, sense estridències amb l’entorn natural. L’objecte es converteix dintre del verd en una pantalla en la que s’hi projecten ombres dels arbres en continua variació. L’interior és una fluïda i múltiple cavitat de formigó conseqüència directa del concepte estructural monolític de la construcció i de la cerca d’espais severs i nus al servei del treball artístic que s’hi realitza. En el solar en pendent, amb abundància d’arbres, en la vessant nord del Tibidabo i contigu a la casa on viu el pintor, el petit edifici es composa d’un estudi de pintura, el més gran i buit possible en la planta superior i en la planta inferior, resultat de la trobada del volum prismàtic amb el terreny, un taller per escultura i un magatzem d’obra El volum de 12m x 13.5m i dues plantes té una superfície total de 335m2. L’estudi, espai sense vistes, rep llum de la coberta amb un gran lluernari situat en la trobada dels quatre plans inclinats que de forma irregular acaben de definir l’espai a partir de la línia horitzontal de coronació dels murs de la perifèria de 5m d’alçada. El lluernari s’ha desplaçat en funció de l’orientació sud i de la posició en que habitualment es col·loca el pintor per treballar. Una escala, col·locada discretament en un lateral, per no trencar la unitat de l’estudi, condueix a la planta inferior en la que l’espai posterior més proper al mur de contenció de terres es destina a magatzem d’obra i la zona davantera a taller d’escultura. Aquest s’obre frontalment en la seva totalitat, amb una gran fissura esquinçada de proporció apaïsada, cap a una terrassa de treball exterior i vistes cap al verd propi del lloc. El sistema constructiu usat per aquest projecte va ser concebut de manera compacta com requeria la imatge final del mateix tant interior com exterior.
  5. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
    Estudi per al Pintor Arranz Bravo

  6. Estacions de Metro L9: Mercabarna, Parc Logístic i Europa-Fira

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Tec4 Enginyers Consultors, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Estacions de Metro L9: Mercabarna, Parc Logístic i Europa-Fira

    El projecte conjunt de les estacions Europa-Fira, Parc Logístic i Mercabarna de la Línia 9 apunta a una proposta que, amb el mínim de mitjans, aprofiti el màxim les condicions que són pròpies d'una construcció subterrània. Volem un espai més geològic que edificat, seguint la clàssica lògica que el "lloc", en el sentit més profund del termini, és fonamental en la resolució de qualsevol programa arquitectònic. Per tant, es proposa l'ús del menor nombre possible de materials, aprofitant preferentment els que ja són presents en l'obra civil-estructural, com són els murs-pantalla, els puntals de la construcció, els forjats prefabricats, etc. Els materials que intervenen en l'obra són: els forjats de formigó vist, les instal·lacions aparents, els grans quadres de material acústic subjectes en els forjats, els murs-pantalla, els revestiments de xapa metàl·lica, els paviments porcellànics, la il·luminació industrial-artística que pren formes diferents: lineal, puntual ..., les baranes metàl·liques i ascensors de vidre, els bancs prefabricats, el mobiliari propi de TMB: màquines tiquets, barreres tarifàries, rètols indicadors. Un altre tema argumental del projecte gira al voltant de l'exigència de tancar amb portes les vies de les andanes. Aquest fet s'integra com un element positiu per a la composició general de la proposta. El tancament és total i el projecte es converteix també en un exercici de façanes, façanes senceres que busquen un domini absolut de les seccions. En resum, una estratègia de control dels espais: accessos, vestíbuls, andanes i recintes del metro. El comboi arriba per un interior que queda connectat a les andanes del públic en el moment precís de quedar estacionat. En el possible s’ha cuidat l’entrada de llum natural a l’interior de les estacions. El conjunt aspira a ser: intemporal, no subjecte a figures i materials de moda, de bon envelliment i fàcil manteniment, que mantingui un cert aspecte de gran espai-buit encara que hi hagi molts usuaris.
  7. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme
    Estacions de Metro L9: Mercabarna, Parc Logístic i Europa-Fira

  8. Oficines al Passatge de Mas de Roda

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Oficines al Passatge de Mas de Roda

    L’actuació es fa a l’antiga fàbrica de sucre integrada en la “Companyia d’Indústries Agrícoles S.A.” en un lloc popularment conegut com a “Passatge del sucre”. D’acord amb el Pla Especial que vàrem dibuixar el 2002, que incloïa la totalitat de l’antiga fàbrica a banda i banda del passatge, al 2008 vam convertir en habitatges no convencionals o lofts els antics edificis industrials del costat Nord. Mentrestant, al costat sud del Passatge va quedar sense construir una àrea que ha estat objecte del projecte d'oficines de nova construcció realitzat l'any 2019. El projecte d’oficines continua el dibuix urbà dels antics volums, de manera que el conjunt defineix un ecosistema coherent, amb els seus carrers i edificis, una espècie d’eixample més porós, per al qual s’ha construït una varietat de volums amb diferents altures i plantes. Aquesta distribució fa que convisquin de manera flexible els espais oberts i tancats, el públic o semipúblic i el privat, el vell i el nou, com si fos una petita ciutat dins de la ciutat. Amb un llenguatge arquitectònic més abstracte, les noves oficines creen continuïtat amb els antics edificis rehabilitats, amb una materialitat semblant, forma i disposició similar de les finestres en les façanes, conservant així la identitat industrial pròpia del barri de Poblenou d'una manera harmònica.

Bibliografia

Rutes i Apunts (1)

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!