Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Un carrer intern, perpendicular al carrer Montcada, traça la via d’accés al jardí de darrere i a l’edifici annex, reforçant així el caràcter públic de la planta baixa convertint en una operació urbana el que podria ser una simple transformació interior .
El nou edifici acull el “centre d’estudis Museu Picasso de Barcelona”, amb les activitats complementàries que permeten connectar de manera més estreta el Museu amb el seu entorn.
La façana principal donant sobre la Pl. Sabartés delimita un nou pla de composició, independent del conjunt del l’actual Museu però amb una relació estreta establerta per la proximitat. Un gran vidre protegit per un voladís l’obre sobre la ciutat. A més a més, això permet la continuïtat visual entre el jardí del Museu i la plaça, ressaltats de manera unitària. Les altres dues façanes, la del carrer Flassaders i la del jardí del Picasso, són més hermètiques degut al món privat creat a l’interior del volum. Totes les formes, les obertures, de mides iguals a les existents del Museu Picasso, permeten la visió i la relació amb el carrer i el jardí.
Dos materials asseguren la perennitat de l’edifici en el seu entorn urbà afegint així la complexitat de la seva visió: la pedra a planta baixa i l’estuc a la planta superior.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (10)
-
Restauració de la Casa Berenguer d'Aguilar per al Museu Picasso
autoria desconeguda
-
Premi FAD
Finalista. Categoria: RestauracióAmpliació del Museu Picasso i Annexió als Palaus Baró de Castellet i MecaGarcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
Premi FAD
Finalista. Categoria: Interiorisme - RehabilitacióAmpliació del Museu Picasso i Annexió als Palaus Baró de Castellet i MecaGarcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
Ampliació del Museu Picasso i Annexió als Palaus Baró de Castellet i Meca
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
El carrer Montcada forma part del cas antic de Barcelona i està configurat en gran part per una successió de petits palaus del XIIIè i XIVè segles. El Museu Picasso ocupa cinc d’aquests palaus, del n. 15 al n. 23 del carrer Montcada. El projecte s’apropa a la qüestió urbana, com a punt de partida, i defineix el museu com un element de requalificació de la zona. Els patis interiors a cel obert i accessibles des del carrer són peces molt importants, es crea un corredor central paral·lel per unir-los. Així s’ordena i s’interpreta el nou ús fusionat dels palaus, es dona un ordre visual al conjunt. L’establiment de passadissos clars porta a totes les plantes un espai central representatiu de la naturalesa pública de l’edifici. En planta baixa el corredor central es transforma en un carrer interior que aporta un valor arquitectònic a la totalitat dels tres palaus sense fer malbé, gracies a la seva esveltesa, les característiques pròpies de cadascun d’ells. Aquesta voluntat d’afegir sense treure és la que ha prevalgut des de la concepció general. Els nous elements se superposen al context constructiu existent al servei d’una imatge inèdita del conjunt.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaAmpliació del Museu Picasso i Annexió a les Cases Mauri i FinestresGarcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
EU Mies Award
NominatAmpliació del Museu Picasso i Annexió a les Cases Mauri i FinestresGarcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
Edifici Annex del Museu Picasso
Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés
Un carrer intern, perpendicular al carrer Montcada, traça la via d’accés al jardí de darrere i a l’edifici annex, reforçant així el caràcter públic de la planta baixa convertint en una operació urbana el que podria ser una simple transformació interior . El nou edifici acull el “centre d’estudis Museu Picasso de Barcelona”, amb les activitats complementàries que permeten connectar de manera més estreta el Museu amb el seu entorn. La façana principal donant sobre la Pl. Sabartés delimita un nou pla de composició, independent del conjunt del l’actual Museu però amb una relació estreta establerta per la proximitat. Un gran vidre protegit per un voladís l’obre sobre la ciutat. A més a més, això permet la continuïtat visual entre el jardí del Museu i la plaça, ressaltats de manera unitària. Les altres dues façanes, la del carrer Flassaders i la del jardí del Picasso, són més hermètiques degut al món privat creat a l’interior del volum. Totes les formes, les obertures, de mides iguals a les existents del Museu Picasso, permeten la visió i la relació amb el carrer i el jardí. Dos materials asseguren la perennitat de l’edifici en el seu entorn urbà afegint així la complexitat de la seva visió: la pedra a planta baixa i l’estuc a la planta superior.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaEdifici Annex del Museu PicassoGarcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés
Obres Relacionades
Conjunt Museu Picasso
