Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres (9)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (9)

  1. Sociedad Casino Unió Cardonina

    Domènec Sugrañes Gras

    Sociedad Casino Unió Cardonina

    Es tracta d'un edifici entre mitgeres, de planta allargada que es compon de soterrani, on hi ha un cinema i una sola planta on trobem un bar. L'immoble es caracteritza per tenir una façana amb un coronament ondulat. La construcció del local social de la Sociedada Casino Unión Cardonense es va dur a terme al llarg del l'any 1916 seguint el projecte de Domènec Sugrañes que contemplava saló de ball, escenari de teatre i biblioteca. L'edifici i la Societat foren inaugurats el 13 d'agost de 1916. La primera representació fou Terra Baixa d'Àngel Guimerà per la companyia d'Enric Borràs i Assumpció Casals. L'edifici fou reformat posteriorment, es va treure la grada i es va construir l'amfiteatre amb llotges a ambdós costats que arribaven a l'escenarii . Més tard aquestes llotges es van suprimir i es va engrandir l'amfiteatre. (Text procedent del POUM)
  2. Farinera Moretó

    Domènec Sugrañes Gras

    Farinera Moretó

    Conjunt d'edificis industrials i antic habitatge de l'amo de la farinera Moretó, fundada l'any 1890. És una obra de transició entre el modernisme i el noucentisme, construïda entre els anys 1917 i 1919. L'any 1929 fou ampliada amb noves sitges i, temps després, l'any 1935, s'hi va construir el jardí de la casa. La part industrial està formada per diversos volums a diferent alçada. L'edifici principal és de planta rectangular de gran alçada orientada al nord amb diversos edificis laterals de planta baixa. Se situen sobre un sòcol de maçoneria concentrada amb columnes sobresortides de maó vist, que fan de divisors verticals. El coronament és a base d'una cornisa de formes ondulades amb emmarcament de maons. Les columnes sobrepassen la cornisa a manera de pinacle amb coberta de peces ceràmiques de mig punt. La casa Moretó se situa dins el complex, però de forma aïllada i envoltada per un jardí. És de planta quadrangular de dos pisos d'alçada i coberta a quatre vessants amb un acroteri al vèrtex. A la cantonada de llevant s'hi alça una torre-mirador de quatre pisos amb coberta de pavelló, també coronada per un acroteri al vèrtex. Disposa d'un cos adossat al davant de planta quadrada, formada per planta baixa i un pis i coronada per una terrassa protegida per una balustrada d'obra. Adossat a aquest cos se situa un porxo suportat per dues columnes de fust quadrat sobre les quals hi ha una terrassa amb accés des de la planta pis del cos principal, i que també està protegida per una balustrada d'obra. Les obertures són de llinda plana amb ampit esglaonat i decoració amb rajoles ceràmiques de color verd sobre i també a les impostes, tot coronat per un arc de maons a plec de llibre. Hi destaquen les decoracions sota els ràfecs de l'edifici principal i la torre-mirador. Són fetes amb maons que combinen els colors marró i verd en un dibuix de motius geomètrics. Llegir menys Els germans Moretó i Prat, instal·lats a Mollet i amos d'una serradora a màquina de vapor van aprofitar l'excedent d'energia per instal·lar unes moles per moldre farina l'any 1895. L'any 1919, la segona generació van iniciar les obres de construcció de la nova fàbrica i casa a la ubicació actual. El jardí i la tanca de la casa és un obra més tardana, de l'any 1935.
  3. Edifici Central Guasch Hermanos i Tanca

    Domènec Sugrañes Gras

    La fàbrica tèxtil està constituïda per diversos edificis. El conjunt noucentista l'integren l'edifici de tints (construït entre 1920 i 1922 per l'enginyer Andreu Oliva) i l'edifici de tissatge (de Domènech Sugrañes, de 1926-1929), a més de la torre del rellotge que els uneix, de línies racionalistes, que constitueix una fita arquitectònica dins el paisatge del centre històric. El conjunt està format per estructures rectangulars calades de finestres rectangulars i el sostre terrassat. Tanca el recinte un mur també de maó revestit amb reixa de forja de motius geomètrics. La família Guasch introduí els telers manuals de cotó des del 1859 i el 1899 els mecànics. L'any 1913 ja treballaven amb telers electrificats. La indústria amplià la seva activitat a la filatura i al tint. Ara donen feina a uns tres-cents treballadors. La xemeneia de la fàbrica fou bastida pel constructor capelladí Josep Vives Salvadó. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 fou destruïda la secció de tissatge. La reconstrucció, de 1940, fou projectada per Andreu Oliva.
  4. Font Pública

    Domènec Sugrañes Gras

    Font Pública

    Font d'estil modernista que correspon a una reconstrucció de l'any 1983 de l'original, dissenyada per l'arquitecte Domènec Sugrañes el 1921 i enderrocada el 1961. Està formada per tres cossos superposats situats sobre un podi esglaonat amb una inscripció que indica que la font és una reconstrucció de l'original. A sobre hi ha una estructura de maons de planta quadrada on se situen els brolladors que decanten sobre una pica de pedra cadascun. Damunt d'aquests brolladors hi ha una estructura prismàtica dividida en dos parts. La inferior està revestida amb un trencadís on s'hi indica l'any de construcció (1983) i la superior amb rajoles de colors blaus i blancs que representen l'escut de la vila. La font és coronada per una estructura de ferro forjat de secció helicoïdal de la qual hi surten quatre fanals.
  5. Grup Escolar del Marquès de la Pobla

    Domènec Sugrañes Gras

    L'edifici escolar és aïllat i està format per dos cossos iguals, de dues plantes i coberta a quatre vessants, amb dues hídries al carener. En origen, destinats cadascun d'ells a nens i nenes per separat. Els dos cossos estan units per un altre cos de planta baixa i coberta plana. Estructura de coberta feta amb arcs rebaixats de formigó armat encofrat sobre els quals recolzen les bigues i llates de fusta. Revestiment de façanes amb estuc, amb les llindes de finestres decorades amb esgrafiats de motius geomètrics i florals. Les façanes contenen elements noucentistes: a les de llevant i de ponent dels cossos d'aules hi ha un portal d'entrada protegit per un porxo cobert amb teula àrab i sustentat en dues columnes de capitell dòric; la de migdia té porxo de tres columnes i capitells jònics i es corona amb l'escut de Capellades. La promotora de la construcció fou Balbina Mas i Santacana, marquesa de la Pobla de Claramunt, que cedí l'escola al municipi després de la seva inauguració, celebrada el 14 de maig de 1933. L'edifici fou ampliat el 1970 i restaurat el 2000. L'arquitecte Sugrañes va acabar la carrera el 1907, però no es va treure el títol fins al 1912. Fou ajudant d'Antoni Gaudí en el temple de la Sagrada Família i director de les obres després de morir aquest, el 1926. El primer projecte per a una escola pública a Capellades el va realitzar Jeroni Martorell Terrats el 1923, però no s'arribà a executar.
  6. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (1)

    Antoni Gaudí i Cornet, Domènec Sugrañes Gras

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (1)

    Després de la mort de Gaudí la direcció de les obres recau en l’arquitecte Domènec Sugrañes, que era el seu principal col·laborador en aquell moment. Sugrañes dirigeix les obres de la Façana del Naixement -de les que Gaudí només havia vist acabat totalment un campanar- que finalitzen abans de l’esclat de la Guerra Civil. Anímicament afectat per la destrucció del taller de la Sagrada Família a l’inici de la Guerra Civil, Sugrañes mor l’any 1938.

Arxiu

  • Esbós del baldaquí de l'altar per a les continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

    Dibuix

    Esbós del baldaquí de l'altar per a les continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de l'altar per a la continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

    Dibuix

    Alçat de l'altar per a la continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall del baldaquí de l'altra per a la continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

    Dibuix

    Detall del baldaquí de l'altra per a la continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (17)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!