Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (5)
-
Umbracle 'Morphorest'
Constitueix una estructura tensada com un morphing de geometries evolutives sobre les accions o les energies transmeses als arcs. No lluita amb el vent o amb la brisa de la mar sinó que està en una constant dinàmica. És un element que escolta. Construït com un mapa científic per 9.000 fulles de 120 arbres diferents tallades a escala. Es van utilitzar processos CAD-CAM. És una estructura efímera d'ombra ubicada a la zona marítima del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona. L'estructura és flexible i entra en càrrega, en tensió, en suspendre 12 bosses de malla plenes de pedres naturals a manera de contrapès. -
Vil·la Bio
La casa es planteja com un indret que ha d’afavorir uns esdeveniments que transcendeixin els tòpics de la vida domèstica i les servituds del llegat tipològic de l’arquitectura. Es tracta d’una superfície de formigó de secció en forma de C que s’eleva en espiral tot formant quatre trams inclinats, al llarg dels quals es disposen els elements imprescindibles per incentivar les activitats. Les rampes se sostenen pels murs laterals, que són cecs i que, en tenir un sol punt de suport, formen extensos voladissos. La gènesi de la casa ve determinada per la lògica operativa dels programes informàtics emprats. -
Vil·la Nurbs
"Tots som astronautes a bord d'una petita nau espacial anomenada terra" - Buckminster Fuller. Empuriabrava constitueix un nou desenvolupament d'habitatge on l'habitatge és un espai d'automotors i embarcacions. La forma de construir-la és mitjançant CAD-CAM: El computer-aided design de Cloud 9 es connecta al computer-aided manufacturing, aplicat pels diferents col·laboradors del projecte. Aquest procés no només permet construir coses que abans eren impossibles, sinó que tot és una forma de comunicar i gestionar amb els proveïdors i enginyers involucrats. Hi ha un sol model tridimensional del projecte. D'aquest model traiem totes les informacions necessàries per les disciplines individuals. És una manera de comunicació directa. No hi ha un constructor general entre mig. No es perd informació, ni precisió en el camí: la peça tallada en làser és una traducció del dibuix a la realitat. Aquest procés de producció encara no està estandarditzat, i no totes les disciplines estan connectades als mitjans digitals. Per això amb cada industrial, artista o enginyer col·laborador ens hem d'inventar també una manera de comunicar-nos. -
Edifici Media-TIC
L’edifici té voluntat d’exemplificar, amb la seva construcció, una arquitectura sostenible, bioclimàtica, que fuig dels excessos de consum comesos al passat, i optimitza les instal·lacions fent que siguin més eficients i destinant-les principalment a l’eficiència energètica. Queda emplaçat a una illa de l’Eixample, al Poblenou, obviant-ne el xamfrà, que es deixa enjardinat. Té la forma d’un cub gairebé perfecte. L'estructura és perpendicular al carrer i totalment perimetral a l’edifici: dues pantalles metàl·liques gegantines, que es dobleguen sobre si mateixes en una poderosa jàssera que suporta tot l’edifici des de la coberta, formen les cares nord-est i sud-oest d'aquest. El conjunt forma un pòrtic en forma de C que només toca en aquests dos llocs el terra. Tots els forjats queden penjats d’aquest artifici. Sobre una planta baixa d’alçada considerable, l’edifici presenta vuit plantes tipus d’oficines vinculades al districte 22; (vivers d’empreses, parts públiques, etcètera) totalment diàfanes. La planta baixa, que té tot l’edifici penjat sobre seu, forma una plaça oberta sense ni un sol pilar, molt espectacular. Les façanes estan totalment envidrades i contrasten amb l’estructura, pintada de color verd festuc. La façana est, la principal, que conté l’accés, enfrontada amb Can Framis, està totalment envidrada i permet apreciar com tot l’edifici està penjat de la jàssera superior. La façana sud-oest està protegida per un compost plàstic inflat amb nitrogen, una pell activa que respon a les condicions climàtiques de l’entorn i augmenta o redueix l’aïllament tèrmic de manera automàtica. Aquesta pell forma la imatge més coneguda de l’edifici, que ha estat batejat pel seus autors com “la Pedrera digital”. Els interiors presenten una continuïtat i una espacialitat sorprenents, producte d’un disseny acurat dels paviments continus, dels cels rasos, de les serralleries, subtils i lleugeres. A les plantes superiors, l’edifici forma un atri que dóna ventilació encreuada a les oficines i crea un paisatge interior molt interessant. -
EU Mies Award
NominatEdifici Media-TIC
Audiovisual
-
1:24:56
IAAC Lecture Series 2013 - Enric Ruiz Geli
