La ordenació del conjunt en dos edificis que flanquegen la entrada al pati d’illa, ens ve suggerida per dos aspectes primordials del programa de requeriments: el funcionament separat i autònom dels habitatges per a gent jove, dels habitatges per a gent gran i el caràcter públic de l’espai lliure interior d’illa. Obrim el pati al carrer desmaterialitzant el xamfrà –única façana que en l’eixample permet visions frontals- no només per la dimensió similar dels dos programes d’habitatge sinó també per que ens permet ressaltar la importància que pren el pati en el funcionament dels edificis: lloc comú, espai de trobada de les quatre activitats. un pati amb molta activitat, vestíbul exterior dels dos edificis d’habitatges, i de la llar d’infants. Lloc a on miren les sales polivalents dels habitatges, i per tant interactuen amb la vida del mateix. Les decisions en quant a la disposició i tractament volumètric del programa son: Disposar un edifici per a gent jove, compacte que manté la alçària de Pb+6 del carrer Indústria, tractar la seva mitgera i aprofitar la bona orientació de la planta baixa al pati per situar la llar d’infants. Disposar el programa de gent gran en un edifici mes extens, de dues ales, que arropa el pati i conforma la seva façana sud. Aconseguir amb aquesta disposició d’una terrassa al nivell de la tercera planta d’habitatge, que serveix no només com a solàrium si no com un espai polivalent addicional en primavera estiu i tardor, i un lloc adequat per organitzar reunions socials i festes. Reconèixer al carrer Navas, la presencia del passatge amb un retranqueig de 4 plantes pis que permetrà a la vegada, jugar amb l’alçaria total de l’edifici sobre aquest carrer, assolint 6 plantes d’habitatge sobre una planta baixa amb altell destinada a centre cívic i hotel d’entitats. Compensar en part, el sostre que no s’edifica dintre del gàlib del PGM i especialment els 26,60 m. de fondària que es podrien fer al passatge, per una mitja planta més d’alçària al carrer Navas i dues al passatge. En el disseny de la cèl·lula d’habitatge optem per una crugia de 7m. d’amplària, per tal de donar qualitat vital –llum i ventilació- a uns habitatges petits que gaudeixen d’una única façana d’orientació i que la seva ventilació transversal ha de ser mecànica. Partint d’un mòdul dimensional i organització similar, pels dos tipus d’habitatge, que amb una sèrie de elements diferencials, els apropen a la sensibilitat o estil de vida de joves i grans. Els grans estaran més temps en l’habitatge i en l’edifici i per tant tindran una major relació social amb la comunitat. Per tant s’inclou com element necessari una petita terrassa com extensió de l’habitatge, un armari estenedor i es procura una major intimitat del dormitori, així com un espai únic cuina-menjador-estar per alliberar-lo d’obstacles que dificulten la mobilitat. En canvi pels joves, es busca que estar i dormitori tendeixin a ser un únic espai mes polivalent i dinàmic, que faciliti diferents tipus i distribucions del mobiliari per proporcionar un major ventall de possibilitats d’utilització. En aquest cas, -pensant en una economia de medis- no es grafien terrasses ni estenedors ja que sembla que no son estrictament necessaris . En els dos casos es proposa un àmbit de bany-vestidor-bugaderia que allibera al dormitori de la roba i les seves servituds i permet guanyar al dormitori una paret més.

Sobre un solar allargat i amb un desnivell màxim d'uns cinc metres, l'escola Agnès de Sitges s'organitza sobre dues directrius definides pels límits del seu emplaçament. El volum de major longitud i amb dues plantes d'altura, es disposa en paral·lel al passeig del Margalló. Conté la part de programa d'aulari de primària, l'administració i com a espai de final de recorregut, el gimnàs amb els corresponents vestidors. Seguint una direcció obliqua respecte a aquest, s'emplaça un segon volum longitudinal en el qual s'inclou la part de programa d'aulari de cicle infantil, amb espais exteriors coberts individualitzats, així com el menjador i la cuina. La connexió entre les dues ales es realitza amb la ubicació d'espais d'ús comú per al conjunt de l'escola com la biblioteca. L'accés principal es situa en un nivell intermedi respecte a la topografia general del solar, en la confluència del passeig Margalló amb el passeig del Puig de Sant Isidre. És sobre aquest punt on famílies i alumnes accedeixen a un espai exterior d'acolliment, amb entrades diferenciades per infantil i primària. Un gran porxo singularitzat per la incorporació de dos buits amb geometria d'el·lipse, servirà de protecció durant els moments d'entrada i sortida de classe.