El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La ordenació del conjunt en dos edificis que flanquegen la entrada al pati d’illa, ens ve suggerida per dos aspectes primordials del programa de requeriments: el funcionament separat i autònom dels habitatges per a gent jove, dels habitatges per a gent gran i el caràcter públic de l’espai lliure interior d’illa. Obrim el pati al carrer desmaterialitzant el xamfrà –única façana que en l’eixample permet visions frontals- no només per la dimensió similar dels dos programes d’habitatge sinó també per que ens permet ressaltar la importància que pren el pati en el funcionament dels edificis: lloc comú, espai de trobada de les quatre activitats. un pati amb molta activitat, vestíbul exterior dels dos edificis d’habitatges, i de la llar d’infants. Lloc a on miren les sales polivalents dels habitatges, i per tant interactuen amb la vida del mateix. Les decisions en quant a la disposició i tractament volumètric del programa son: Disposar un edifici per a gent jove, compacte que manté la alçària de Pb+6 del carrer Indústria, tractar la seva mitgera i aprofitar la bona orientació de la planta baixa al pati per situar la llar d’infants.
Disposar el programa de gent gran en un edifici mes extens, de dues ales, que arropa el pati i conforma la seva façana sud. Aconseguir amb aquesta disposició d’una terrassa al nivell de la tercera planta d’habitatge, que serveix no només com a solàrium si no com un espai polivalent addicional en primavera estiu i tardor, i un lloc adequat per organitzar reunions socials i festes.
Reconèixer al carrer Navas, la presencia del passatge amb un retranqueig de 4 plantes pis que permetrà a la vegada, jugar amb l’alçaria total de l’edifici sobre aquest carrer, assolint 6 plantes d’habitatge sobre una planta baixa amb altell destinada a centre cívic i hotel d’entitats. Compensar en part, el sostre que no s’edifica dintre del gàlib del PGM i especialment els 26,60 m. de fondària que es podrien fer al passatge, per una mitja planta més d’alçària al carrer Navas i dues al passatge. En el disseny de la cèl·lula d’habitatge optem per una crugia de 7m. d’amplària, per tal de donar qualitat vital –llum i ventilació- a uns habitatges petits que gaudeixen d’una única façana d’orientació i que la seva ventilació transversal ha de ser mecànica.
Partint d’un mòdul dimensional i organització similar, pels dos tipus d’habitatge, que amb una sèrie de elements diferencials, els apropen a la sensibilitat o estil de vida de joves i grans. Els grans estaran més temps en l’habitatge i en l’edifici i per tant tindran una major relació social amb la comunitat. Per tant s’inclou com element necessari una petita terrassa com extensió de l’habitatge, un armari estenedor i es procura una major intimitat del dormitori, així com un espai únic cuina-menjador-estar per alliberar-lo d’obstacles que dificulten la mobilitat. En canvi pels joves, es busca que estar i dormitori tendeixin a ser un únic espai mes polivalent i dinàmic, que faciliti diferents tipus i distribucions del mobiliari per proporcionar un major ventall de possibilitats d’utilització. En aquest cas, -pensant en una economia de medis- no es grafien terrasses ni estenedors ja que sembla que no son estrictament necessaris . En els dos casos es proposa un àmbit de bany-vestidor-bugaderia que allibera al dormitori de la roba i les seves servituds i permet guanyar al dormitori una paret més.
ONL Arquitectura, Félix López Gutiérrez, Joan Nogué i Arbusà, Txema Onzain Bárcena
ONL Arquitectura, Félix López Gutiérrez, Joan Nogué i Arbusà, Txema Onzain Bárcena