Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Peter Harnden Londres, 1913 – Cadaqués, 1971. Lanfranco Bombelli, Milà, 1921- Cadaqués, 2008. Els arquitectes van tenir l’encàrrec de produir les exposicions europees englobades dins el Pla Marshall al finalitzar la Segona Guerra Mundial. Van formar despatx a partir de 1949. El 1959 traslladen el despatx d’Orgeval a Cadaqués i és a Cadaqués on desenvolupen els seus projectes d’habitatges unifamiliars més coneguts, com “Villa Gloria” (1959), la casa Staempfli (1960) o la casa Mary Callery (1964), entre d’altres.

Font: Arxiu Històric del COAC

A partir de los años cincuenta, Cadaqués se convirtió en un centro cultural importante, donde se reunían personajes como Marcel Duchamp, Man Ray, o Mary Callery, probablemente atraídos por la figura enigmática de Salvador Dalí. Los arquitectos que formaban parte del grupo empezaron a explorar una nueva vía de la arquitectura moderna integrada en el contexto autóctono. Correa y Milà fueron los primeros en intervenir, y tuvieron que luchar contra lo que llamaban dos retóricas: la mal llamada casa "moderna", que se limitaba a imitar un lenguaje de ventanas horizontales, y la casa tradicional "estilo Cadaqués". La casa Villavecchia fue su primera obra importante, consistía en una vieja casa de pueblo que tenía tres plantas de cara al mar y otra media planta que daba a la calle de atrás. Avanzaron esta media planta hasta la fachada principal y situaron una gran terraza cubierta, a la que daba el salón y el dormitorio principal, para contemplar el mar. Desde el punto de vista compositivo, la terraza aparece como un gran vacío en la fachada. La casa Senillosa, de Coderch y Valls, le debe mucho a la casa Villavecchia. Es una casa de cuatro plantas, con un acceso en la planta baja y otro en la planta superior, con una terraza cubierta que se repite tres veces y crea una doble fachada de vidrio retrasada del plano de la calle que produce efectos cinematográficos de noche. Aconsejados por Coderch, a quien consideraban como el Neutra español, los arquitectos americanos Harnden y Bombelli decidieron comprarse una casa en Cadaqués e instalar su despacho en Barcelona. Hasta entonces habían trabajado en el departamento de exposiciones del Plan Marshall, con sede en París, con el fin de difundir el american way of life en Europa (el mismo espíritu con el que John Entenza había promovido la nueva arquitectura en California). Su manera de entender la modernidad estaba muy ligada al concepto de confort, y concebían su arquitectura como arte "concreto", por ejemplo, la casa Bombelli tiene una fachada con un plano deslizante y un agujero que parece una obra de arte conceptual. En su obra predominan las terrazas cubiertas y las celosías de madera, que siguen el ejemplo del edificio de La Barceloneta. También introdujeron las chimeneas de plancha de acero, un precedente de las que posteriormente diseñarían Coderch, Correa y Milà. La chapa de acero absorbía el calor de la chimenea y actuaba de radiador.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Obres (10)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (11)

  1. Casa Mary Callery

    Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden

    Casa Mary Callery

    L’any 1961 l’escultora Mary Callery compra un petit solar al barri antic de Cadaqués, ocupat per una construcció de planta baixa més pis, amb tres costats que donen a tres carrers estrets i un pati a la part posterior. El programa plantejat per la clienta va dur Harnden i Bombelli a col·locar la sala d’estar, la cuina i el menjador a la planta baixa, en contacte directe amb el pati. La sala té una alçària doble i comunica amb una planta intermèdia, amb un dormitori i el seu bany. A la planta primera hi ha una segona sala d’estar i un altre dormitori. La darrera planta, de nova construcció, s’eleva per damunt de les cases veïnes amb vistes al poble i a la badia i conté el dormitori de l’artista, amb una àmplia terrassa. Els arquitectes resolen així el repte d’aprofitar la privacitat del jardí posterior i alhora elevar la casa per damunt del vell teixit del nucli antic, respectat en els seus aspectes estructurals.
  2. Casa Fasquelle

    Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden

    Casa Fasquelle

    La casa és fruit de l’encàrrec d’un editor que forma part de la reduïda colònia de nordamericans que als anys seixanta s’havien establert a Cadaqués, força impermeables a les formes de vida autòctona en un microcosmos a part, si bé present a la localitat. Harnden i Bombelli pensen una casa que expressa clarament els trets propis de la cultura del seu client, per a la qual cosa combinen solucions tretes de la tradició domèstica nord-americana amb alguns procediments constructius tradicionals, propis del lloc i del país. La casa s’organitza per mitjà d’un sistema de murs de pedra paral·lels que quedaran a la vista tant per l’exterior com per l’interior. Aquests murs sostenen un desplegament de cobertes a dos vessants, a partir d’un carener transversal suportat per unes lleixes d’obra amb funció portant. El carener coincideix amb el principal eix de distribució, que lliga tota la casa en sentit transversal al sistema murari.

Arxiu

  • Perspectiva de l'entorn de la Casa Staempfli.

    Dibuix

    Perspectiva de l'entorn de la Casa Staempfli.

    Arxiu Històric del COAC

Rutes i Apunts (1)

Autors

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!