Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
-
Perspectiva de l'entorn de la Casa Staempfli.
-
- Data:
- 1960
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
-
- Drets:
- © [object Object],[object Object],[object Object]
close
Obres (12)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (13)
-
Casa Mary Callery
Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden
L’any 1961 l’escultora Mary Callery compra un petit solar al barri antic de Cadaqués, ocupat per una construcció de planta baixa més pis, amb tres costats que donen a tres carrers estrets i un pati a la part posterior. El programa plantejat per la clienta va dur Harnden i Bombelli a col·locar la sala d’estar, la cuina i el menjador a la planta baixa, en contacte directe amb el pati. La sala té una alçària doble i comunica amb una planta intermèdia, amb un dormitori i el seu bany. A la planta primera hi ha una segona sala d’estar i un altre dormitori. La darrera planta, de nova construcció, s’eleva per damunt de les cases veïnes amb vistes al poble i a la badia i conté el dormitori de l’artista, amb una àmplia terrassa. Els arquitectes resolen així el repte d’aprofitar la privacitat del jardí posterior i alhora elevar la casa per damunt del vell teixit del nucli antic, respectat en els seus aspectes estructurals. -
Casa Fasquelle
Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden
La casa és fruit de l’encàrrec d’un editor que forma part de la reduïda colònia de nordamericans que als anys seixanta s’havien establert a Cadaqués, força impermeables a les formes de vida autòctona en un microcosmos a part, si bé present a la localitat. Harnden i Bombelli pensen una casa que expressa clarament els trets propis de la cultura del seu client, per a la qual cosa combinen solucions tretes de la tradició domèstica nord-americana amb alguns procediments constructius tradicionals, propis del lloc i del país. La casa s’organitza per mitjà d’un sistema de murs de pedra paral·lels que quedaran a la vista tant per l’exterior com per l’interior. Aquests murs sostenen un desplegament de cobertes a dos vessants, a partir d’un carener transversal suportat per unes lleixes d’obra amb funció portant. El carener coincideix amb el principal eix de distribució, que lliga tota la casa en sentit transversal al sistema murari. -
Casa Cala Jugadora
Aquesta casa, a causa de la duresa del paisatge de Cap de Creus, és un exemple de com una casa respecta i conviu amb l'entorn. La gran duresa dels materials que conformen en una sola planta tota l'envoltant d'aquesta casa contrasta amb la dolçor intensa de l'interior. Aquest manté uns trets molt característics de l'arquitectura d'aquests autors. Les revoltons construïdes amb rajola envernissada, contrastant amb la pedra dels murs i la blancor del gran element que separa l'estar del menjador, unit a l'impacte d'altres elements, donen a aquest interior tota una simbologia. Especial atenció mereix l'accés a l'habitatge que, situat a la façana posterior, acull un gran porxo. Hi continuem trobant els mateixos elements que a la resta de l'habitatge, amb excepció d'uns buits emmarcats en formigó que perforen el mur d'una forma totalment asimètrica. -
Apartaments Pianc II
Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden
Arxiu
-
Dibuix
Perspectiva de l'entorn de la Casa Staempfli.
Arxiu Històric del COAC
