Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (7)

  1. Nova Cabana i Accessos de Masia

    Hidalgo Hartmann, Daniela Hartmann, Jordi Hidalgo Tané

    L'estructura i emplaçament del conjunt de les masies, són el resultat d'un procés de segles per estudiar la manera de superar una sèrie de condicionants com el relleu, les diferències climàtiques i la recerca de la màxima simplicitat constructiva i estructural per aconseguir una eficàcia funcional . Les masies són en origen llocs de producció amb uns requeriments funcionals que provoquen habitualment que l'arquitectura derivi en la convivència d'un conjunt de formes unides entre si amb diferents estils formals com a conseqüència de la construcció en diferents etapes. La intervenció té com a punt de partida l'anàlisi dels diferents elements a conservar, les seves connexions i la reordenació dels accessos per adequar-lo a un ús residencial. Situat al límit d'una vall, dominant el paisatge proper i llunyà, el conjunt es troba encastat en un bancal del terreny al costat nord i es compon d'una edificació principal, un annex adossat a ella i una cabana exempta. La intervenció consisteix en el desplaçament del volum annex que consta de planta baixa i un pis per crear un buit entre aquest i la casa principal. Aquest buit en planta semisoterrani, actua com accés i distribuïdor entre les parts que conformen el conjunt de la masia. Es comunica amb l'exterior pels seus dos extrems, un a cota planta baixa i un altre a través d'un suau talús que permet l'entrada de llum de matí a tarda amb la possibilitat de travessar com si d'un camí es tractés. La nova cabana de dimensions semblants al annex original, la cabanya existent i la casa principal apareixen com a elements aïllats a la primera planta a nivell del terreny del bancal superior, adoptant la dispersió volumètrica tradicional dels conjunts de les masies. La nova cabana es concep com un volum arquetípic de xapa de ferro, com els coberts o cabanes que els pagesos construeixen per emmagatzemar llenya o estris del camp, que revesteixen amb les xapes dels bidons de gasoil prèviament rectificades per formar una planxa llisa. L'especejament de les xapes de diferents amplades recorda els tancaments de fusta adoptats en la construcció principal i la cabana existent com referència als que es troben en els conjunts tradicionals. La nova cabanya conté un dormitori, un bany i l'escala que el connecta amb el distribuïdor a la planta baixa. Tres obertures, a pell de façana, relacionen el volum amb l'exterior, una cap al cel, una cap a les muntanyes i una cap a la vall que la precedeix.
  2. Casa Bianna

    Hidalgo Hartmann, Daniela Hartmann, Jordi Hidalgo Tané

    Situada en una vall de caràcter agrícola envoltada de muntanyes, la casa se ??sotmet al protagonisme del seu entorn natural amb respecte, integrant-se en les seves terres i obrint-se a les vistes amb obertures necessàries que emmarquen el paisatge. Amb els seus perfils allargats, i de poca alçada, aquest habitatge funciona com a nexe d'unió entre els diferents trets del seu entorn que queden atrapats al seu interior mitjançant els porxos i patis sota la coberta contínua que els engloba. La casa es compon de dos volums de formigó que s'insereixen en el territori fonent-se en ell. Tots dos volums de diferent mida es traven al terreny mitjançant la prolongació dels murs de contenció que els defineixen, modificant la topografia del terreny per quedar integrada. Els dos volums s'uneixen entre si, mitjançant la rampa d'accés que esdevé un espai exterior autònom, una part de la natura que ha estat aïllada i apropiada per l'home. El volum principal allotja el programa d'habitatge i l'altre el garatge i espais tècnics. L'habitatge conté la sala d'estar tractada com un porxo obert al paisatge, la cuina amb el seu lavabo i safareig, dues habitacions separades per un pati, dos banys, l'habitació principal i la planta superior com a final del recorregut a cota d'accés a la casa des del camí, traiem el cap des de l'estudi cap el paisatge que hem deixat enrere al accedir a la casa.
  3. Premi AJAC (Associació de Joves Arquitectes de Catalunya)

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Projectes Arquitectònics. Obra Construïda
    Casa Bianna

  4. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Ciutat i Paisatge
    Camí amb Piscina

  5. Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

    Hidalgo Hartmann, Daniela Hartmann, Jordi Hidalgo Tané

    Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

    Les noves instal·lacions de la Fundació CRAM s'ubiquen a l'antic camp de golf del Prat de Llobregat a l'Àrea d'Equipaments del Corredor del Litoral amb una superfície d'actuació d'aproximadament 20.000m2. El projecte busca l'equilibri entre el programa clínic d'investigació i el programa públic, amb els mínims mitjans possibles, per aconseguir que els condicionants de l'activitat es converteixin en els elements fonamentals a l'hora de definir els trets arquitectònics i volumètrics de tot el conjunt. Aquesta decisió persegueix una arquitectura que busca el punt equidistant entre la seva condició funcional i la seva condició representativa com a edifici públic. Cada un dels tres edificis que componen el complex expressa en la seva forma l'activitat que s'hi desenvolupa.
  6. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Edificis d’Ús No Residencial de Promoció Pública
    Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

Autors

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!