Les noves instal·lacions de la Fundació CRAM s'ubiquen a l'antic camp de golf del Prat de Llobregat a l'Àrea d'Equipaments del Corredor del Litoral amb una superfície d'actuació d'aproximadament 20.000m2. El projecte busca l'equilibri entre el programa clínic d'investigació i el programa públic, amb els mínims mitjans possibles, per aconseguir que els condicionants de l'activitat es converteixin en els elements fonamentals a l'hora de definir els trets arquitectònics i volumètrics de tot el conjunt. Aquesta decisió persegueix una arquitectura que busca el punt equidistant entre la seva condició funcional i la seva condició representativa com a edifici públic. Cada un dels tres edificis que componen el complex expressa en la seva forma l'activitat que s'hi desenvolupa.
Les noves instal·lacions de la Fundació CRAM s'ubiquen a l'antic camp de golf del Prat de Llobregat a l'Àrea d' Equipaments del Corredor del Litoral amb una superfície d'actuació d'aproximadament 20.000m².
La nova intervenció es troba entre la Casa Ricarda d'Antonio Bonet Castellana al nord, i el Club de Golf de José Antonio Coderch i Robert Terradas Via al sud, a escassos metres de les noves edificacions. Entre tan il·lustres veïns el projecte es posiciona des d'una postura de respecte tant cap a les edificacions existents, com cap al magnífic emplaçament al qual s'alia per fondre en una unitat indissoluble.
Un centre sense referents, pioner a Europa, que incorpora els coneixements del CRAM per aconseguir unes instal·lacions que permeten desenvolupar de manera eficaç les tres línies bàsiques d'actuació de la fundació: d'una banda la clínica i rescat d'espècies marines protegides que varien en la costa per a la posterior reintroducció, per altra banda, les tasques de conservació, investigació i formació i finalment les accions de sensibilització social sobre l'estat del medi marí i la seva problemàtica.
El projecte busca l'equilibri entre el programa clínic d'investigació i el programa públic, amb els mínims mitjans possibles, per aconseguir que els condicionants de l'activitat es converteixin en els elements fonamentals a l'hora de definir els trets arquitectònics i volumètrics de tot el conjunt.
Aquesta decisió persegueix una arquitectura que busca el punt equidistant entre la seva condició funcional i la seva condició representativa com a edifici públic.
Cada un dels tres edificis que componen el complex expressa en la seva forma l'activitat que s'hi desenvolupa.
L'edifici clínic i de recuperació se'ns apareix com un edifici obert al paisatge, permeable en el sentit nord -sud i hermètic en el sentit est- oest . Permeable al corredor verd paral·lel al mar amb els seus dos marquesines que no acaben de recolzar-se en el terreny i hermètic al bullici de la platja a l'estiu. Obert a les vistes creuades entre els usuaris i els visitants sense que els seus camins es creuin. La resta d'edificació s'enfonsa en el terreny en una operació de topografia quirúrgica per acabar de formar-ne part.
L'edifici d'administració recupera l'antiga guarderia per allotjar el programa d'administració i de divulgació i sensibilització.
L'edifici d'estudis postmortem se'ns apareix com un volum compacte i hermètic que guarda l'activitat que en el seu interior es desenvolupa . Tan sols al creuar la porta opaca, al hall, una finestra ens ofereix la visió de l'interior de la sala on es realitzen les autòpsies dels animals marins per buscar les causes de la seva mort i en conseqüència prevenir-les en el futur . Una sala amb il·luminació zenital provinent de la claraboia corregut tangent a les parets que dota l'espai d'una llum constant i difusa.
