Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte titulat per l’ETSAB l’any 1962. Realitzà entre d’altres edificacions, els habitatges esglaonats de Montbau (1963), el Pavelló d’informació hotelera del parc de la Devesa (1964), o el complexe d’apartaments format per tres volums (Ipanema, i Capanema i Mar i vent), els dos primers realitzats per l’arquitecte, a Platja d’Aro (1974-1976) . Ha desenvolupat la seva obra majoritariament a la provincia de Girona.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (8)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (9)

  1. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Habitatges Unifamiliars del Polígon Montbau

  2. Habitatges Unifamiliars del Polígon Montbau

    Joan Bosch i Agustí

    Habitatges Unifamiliars del Polígon Montbau

    Construïdes a la tercera i darrera fase de la planificació de Montbau, si bé ja estaven contemplades al projecte inicial, ocupen la part més alta del polígon, on el terreny té més pendent. Aquests 70 habitatges escalonats configuren un conjunt de volums blancs amb terrasses i estan disposats en forma de ventall, seguint les corbes de nivell. Es tracta d’una tipologia atípica, a cavall entre la ciutat jardí i un edifici compacte. La regularitat del seu planejament es veu interferida per la topografia del lloc i obliga a trencar la linealitat dels passadissos, incorporant escales, creant una malla singular, adaptada. La resolució d’aquesta complexitat genera també uns ponts que discorren per sota dels habitatges. La vegetació que es planta, al voltant d’aquests elements construïts, representa una continuïtat i complement del conjunt natural del bosc característic de la vessant on es situa. El programa funcional es resol amb 3 tipologies diferents, d’entre 90 i 120 m2, en dúplex. Les mides de la cruixia, permeten la construcció amb parets de càrrega, mantenint així l’espai entremig diàfan.
  3. Edifici Marbore

    Joan Bosch i Agustí

    Edifici Marbore

    El projecte de l’edifici Marboré és fruit de la trobada entre un constructor (Garganté) amb desig de realitzar una promoció diferenciada de l’habitual i un arquitecte amb una visió singular vers la idea de la projectació i la construcció (Joan Bosch i Agustí). Està situat en una parcel·la triangular de considerable inclinació entre els carrers Andorra i Doctor Trueta i construït completament amb murs de càrrega i forjats ceràmics, una forma tradicional però, tanmateix, poc habitual en les promocions d’apartaments de la dècada dels anys seixanta i setanta. Es caracteritza principalment per la seva planta en forma de ventall, que es tradueix literalment a l’interior dels habitatges. La disposició en ventall permet una mateixa orientació als 21 apartaments ubicats en aquest edifici. A la vegada, la forma d’embut que es genera amb petites obertures a la façana nord i d’altres més generoses a la façana sud fomenta la ventilació creuada creant un corrent d’aire amplificat. El projecte elimina la idea d’una façana principal representativa, ja que l’accés als pisos superiors es resol amb una escala de caragol exterior que dona al carrer amb l’accés principal al recinte. No obstant això, la façana d’aquest costat de l’edifici és de serveis dels pisos inferiors i de dormitoris secundaris de tots els apartaments. Als pisos inferiors (dúplexs descendents), s’accedeix des d’una passarel·la suspesa sobre els jardins de les plantes semisoterrani. Per accedir als pisos superiors, l’escala de caragol s’uneix per un pont a un passadís obert a la façana sud situat en un nivell intermedi, des del que s’accedeix a les portes d’entrada tant dels pisos que ascendeixen com dels que descendeixen. Des de paràmetres actuals d’accessibilitat l’edifici Marboré n’és l'antítesi, però, per altra banda, les distribucions dels reduïts apartaments es perceben amb amplitud, creant sensacions espacials i intimitat entre els habitatges. La façana sud caracteritzada per les formes semicirculars que la ressegueixen tant de forma còncava com convexa, que alberguen els dormitoris principals dels pisos superiors a les tribunes i el balco o terrassa en les formes negatives. L'arrebossat exterior està pintat en vermell anglès i en terracota, amb el color més fosc per als elements de pas i el tancament del carrer i el més clar pel volum de l’edifici. El desgast del color actual desllueix la dualitat cromàtica. Les finestres i fusteries interiors dels pisos estaven pintades originàriament de vermell anglès, i els tancaments exteriors amb porticons venecians de la cara sud així com les persianes enrotllables de la cara nord en color blanc. Els pisos superiors ocupen dues crugies i estan estructurats interiorment amb diferents nivells. Els accessos a partir d’un nivell mitjà creen espais de doble alçària a l’interior dels apartaments que els dota d’interès visual i configuració espacial singular. Els dúplexs descendents de la planta baixa es concentren en una única crugia. Una arriscada planta que es redueix des d’un accés de 3 metres d’amplària que es redueix a un metre a l’altre extrem. Les dues plantes s’articulen per una escala de caragol central que ocupa la totalitat de l’amplària de la planta, connectant alhora els dos pisos i donant accés als diversos nivells interiors de cada un dels espais de l’apartament. La ubicació de la planta inferior aprofita el pendent de la parcel·la en què es troba l’edifici. Els murs perimetrals dels jardins inferiors tenen una alçària que els tanca en si mateixos, creant intimitat i obviant un entorn d’escàs interès paisatgístic.
  4. Casa Dolera Lajo

    Joan Bosch i Agustí

    Casa Dolera Lajo

    El volum purista, ubicat en una parcel·la regular amb jardí intimista, allotja un mecanisme repetidament assajat els anys seixanta i setanta: el desenvolupament de l’escala central que expandeix centrífugament els diferents nivells, sense passadissos. La seqüència helicoïdal permet la comprensió vertical d’uns espais complexos.

Arxiu

  • Habitatges Unifamiliars del Polígon Montbau

    Dibuix

    Habitatges Unifamiliars del Polígon Montbau

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia

Rutes i Apunts (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!