Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Construïdes a la tercera i darrera fase de la planificació de Montbau, si bé ja estaven contemplades al projecte inicial, ocupen la part més alta del polígon, on el terreny té més pendent. Aquests 70 habitatges escalonats configuren un conjunt de volums blancs amb terrasses i estan disposats en forma de ventall, seguint les corbes de nivell. Es tracta d’una tipologia atípica, a cavall entre la ciutat jardí i un edifici compacte. La regularitat del seu planejament es veu interferida per la topografia del lloc i obliga a trencar la linealitat dels passadissos, incorporant escales, creant una malla singular, adaptada. La resolució d’aquesta complexitat genera també uns ponts que discorren per sota dels habitatges. La vegetació que es planta, al voltant d’aquests elements construïts, representa una continuïtat i complement del conjunt natural del bosc característic de la vessant on es situa. El programa funcional es resol amb 3 tipologies diferents, d’entre 90 i 120 m2, en dúplex. Les mides de la cruixia, permeten la construcció amb parets de càrrega, mantenint així l’espai entremig diàfan.
Autor: Janice Moret
El cas dels habitatges esglaonats a Montbau, projectats per Joan Bosch i Agustí el 1963, bé podria ser un exemple realitzat sota la perspectiva d'un poblat de vacances. Ajuda a això la seva posició en el vessant boscós de Montbau, el color blanc dels volums i la profusió de terrasses fruit del esglaonament. Aquest conjunt de 50 habitatges en dúplex sembla voler explorar una distància més curta entre les unitats, ni tan disperses com en una ciutat jardí ni tan pròximes com per acabar sent jutjades com un sol edifici, un bloc.
No obstant això, paradoxalment, aquest exemple sí que ho és. Construïdes pel Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona i finalitzades el 1968, aquests habitatges són en realitat un edifici, només que disposa sobre el vessant. En aquest domina la regularitat i la repetició en lloc del pintoresc i el singular. Però la regularitat es veu matisada causa de la forma del terreny, tant per la disposició general a manera de ventall -ja que ocupen un angle del vessant que obliga que els passatges trenquin la seva linealidad- com per l'aparició d'escales per salvar el pendent, que acaben formant una malla peculiar entre aquestes, els passatges i, per descomptat, els habitatges.
Però probablement la singularitat d'aquesta agrupació rau sobretot en la impressió que produeixen els passatges en discórrer sota dels habitatges. Es formen així uns ponts que són essencials per assimilar el conjunt a una peculiar ordit d'escales, passatges i cases. Si observem el conjunt estrictament des del punt de vista de la distribució funcional dels habitatges, podem descriure-ho com una agrupació d'habitacions paral·lela als passatges i una agrupació de cuines i sales d'estar perpendicular al pendent i, per tant, paral·lela a les escales.
El barri de Montbau, situat a la falda del Tibidabo, al costat de Passeig de la Vall d'Hebron, té una superfície total aproximada de 31 Ha. La part avui construïda, o en curs molt avançat de construcció, constitueix sobre dues unitats residencials bàsiques. Estan también pràcticament acabats el jardí i el parc de barri.
Actualment està en construcció un grup d'unes 70 habitatges unifamiliars a la part més alta del vessant, grup que no inclourem en el present anàlisi perquè està en fase molt poc avançada i, per tant, sense dades massa concretes. L'arquitecte d'aquest grup és Joan Bosch.
Qui són els autors de Montbau? Heus aquí un primer problema concret que pot conduir-nos a consideracions generals. Per exigències de programació, el Patronat Municipal de l'Habitatge va decidir encarregar amb la urgència de molt poques setmanes el Pla Parcial d'aquest polígon als arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López i Xavier Subías. Amb quin criteri es van escollir aquests arquitectes? Segurament per simples raons de proximitat, de relació administrativa, per insuficiència circumstancial de la pròpia plantilla tècnica, etc.
Però hi havia la preocupació d'escollir un bon equip precisament per a un dels projectes de més envergadura que llavors es gestaven? ¿Si més n,o hi va haver la consciència de que, casualment i per raons de comoditat burocràtica, havia caigut en les mans d'un bon equip, llavors amb una prometedora empenta juvenil?
* el Pla Parcial original va ser alterat, tant en la seva primera fase, lleugerament, com en la segona, amb un canvi d'equip redactor i de disposició urbanística que el van modificar substancialment.
Construïdes a la tercera i darrera fase de la planificació de Montbau, si bé ja estaven contemplades al projecte inicial, ocupen la part més alta del polígon, on el terreny té més pendent. Aquests 70 habitatges escalonats configuren un conjunt de volums blancs amb terrasses i estan disposats en forma de ventall, seguint les corbes de nivell. Es tracta d’una tipologia atípica, a cavall entre la ciutat jardí i un edifici compacte. La regularitat del seu planejament es veu interferida per la topografia del lloc i obliga a trencar la linealitat dels passadissos, incorporant escales, creant una malla singular, adaptada. La resolució d’aquesta complexitat genera també uns ponts que discorren per sota dels habitatges. La vegetació que es planta, al voltant d’aquests elements construïts, representa una continuïtat i complement del conjunt natural del bosc característic de la vessant on es situa. El programa funcional es resol amb 3 tipologies diferents, d’entre 90 i 120 m2, en dúplex. Les mides de la cruixia, permeten la construcció amb parets de càrrega, mantenint així l’espai entremig diàfan.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
