Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres (8)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (10)

  1. Reforma de la Casa dels Agullana

    Joan Lluís Frigola i Torras

    Reforma de la Casa dels Agullana

    L’inventari de la família Agullana del 1601 descriu les seves cases —l’antiga a l’est (s. xiv ) i la nova a l’oest (s. xvi )— separades encara per l’escala de Sant Domènec. El 1631, després d’actuar sobre la placeta anterior, ambdós cossos s’uneixen mitjançant un gran pont en arc i volta rebaixats que atorga unitat i magnificència al palau i que permet una àmplia façana. Els Agullana influeixen en la implantació jesuítica a la ciutat i també en la configuració de l’església veïna de Sant Martí Sacosta. Les intervencions de Felip Regi, picapedrer i constructor, i de Joan i Guillem Serra, escultors, configuraren l’arquitectura i els elements decoratius de l’immoble; se suposa que els blasons i els relleus van ser parcialment destruïts durant la repressió borbònica del s. xviii. La casa es coneix amb el nom de Palau del Vescomtat per la proximitat del castell de Cabrera, fortificació del portal sud del recinte fundacional confiada al vescomte de Girona. El 1976 la Diputació provincial va intentar convertir l’edifici en la seva seu, i després va esdevenir convent. A més de l’ambiciosa arquitectura de la seva façana urbana, que contribueix a la vertiginosa potència del conjunt barroc de la pujada del seminari, cal ressenyar l’interès dels patis anterior i posterior, de l’escala principal i de les estances nobles, de gran elevació, amb voltes i teginats del s. xvi i amb altres estructures del xvii . La intervenció contemporània, destinada a diverses residències benestants, es fa des d’una arquitectura culta i refinada que no menysté la cultura contemporània.
  2. Seu de la Policia Municipal de Girona

    Carles Bosch i Genover, Joaquim Español i Llorens, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual

    Seu de la Policia Municipal de Girona

    Un dels pocs exemples qualificats del que s’anomenà postmodern, materialitzat aquí més aviat en una actitud intel·lectual, vagament irònica, que no pas en una panòplia estilística per afegir al racionalisme. Un garatge i un programa d’oficines escàs s’eleven a la funció de representació institucional i al paper de redemptor d’una trama urbana mediocre: hi ha més voluntat de creació d’espai públic i d’escenografia que no pas de funció interna. El veïnatge dels habitatges públics del 1945 potser al·ludia prou al crescent com per plantejar-lo aquí literalment.
  3. Conjunt Cooperatiu Les Cent Llars

    Carles Bosch i Genover, Joaquim Español i Llorens, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual

    Conjunt Cooperatiu Les Cent Llars

    Després que un primer ordenament (Masgrau, 1977) rebaixés les intensitats abusives dels plans anteriors, se succeïren diversos projectes fins a assolir el definitiu. El caràcter cooperatiu i la voluntat d’assajar formes urbanes superadores de la dispersió funcionalista impregnen l’obra. La recerca del sol, l’aïllament del bloc en l’època en què fou construït i l’encaix en un reducte propi qualificat generen una certa introspecció: una pell de galeries ordenada, pautada per l’estructura, fa de diafragma variable per a cada habitatge i contrasta amb la displicència del tractament perifèric.
  4. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions
    Reforma de la Llotja de Castelló d'Empúries

  5. Habitatges Pagans

    Alonso i Balaguer Arquitectes Associats, Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo, Carles Bosch i Genover, Joan Lluís Frigola i Torras

    Habitatges Pagans

    Cinquanta-sis habitatges d’uns 150 m2, organitzats per set escales i ubicats als terrenys d’una antiga fàbrica; l’emplaçament i la dimensió susciten una reflexió sobre els ritmes, la corporeïtat i la seqüència en un eixample. Una actitud que entén anodina la preeminència horitzontal i que busca una organització clara i regular de l’habitatge, sense celoberts i amb una configuració de la façana capaç de tractar la inversió de l’orientació i del programa en cada cara. Alguns elements del classicisme i de la construcció europea del s. xix ajuden a definir aquesta voluntat urbana, amb força èxit quant a ritme general, coronaments, vestíbuls i habitatges i amb un cert esquematisme en les tribunes i en la solució de cantonada.
  6. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Espais Urbans
    Condicionament del Moll de la Riba

  7. Reforma de l'Hotel Ultònia

    Carles Bosch i Genover, Joan Lluís Frigola i Torras

    Reforma de l'Hotel Ultònia

    Bloc d’habitatge adaptat a hotel el 1960. L’expressió a la Gran Via avança un gegantisme monumental en arc triomfal exornat sobre una comprimida base dòrica, seguint Palacios i d’altres de la Gran Vía madrilenya. Ni la tribuna inscrita ni el coronament sobre la gran cornisa no es van realitzar segons l’original. L’actuació del 1994 hi va restituir alguns criteris inicials. El 2003 fou enderrocat un vertiginós cinema que en formava part, exhibició estructural d’un Bosch investigador.
  8. Conjunt d'Habitatges Urbis a Can Gibert

    Carles Bosch i Genover, Alberto de Salas, Carlos Ferrater i Lambarri, Joan Lluís Frigola i Torras, Joan Pascual Argenté, Josep Francesc Vaquero Moreno

    Conjunt d'Habitatges Urbis a Can Gibert

    Tretze espais de comerç i 268 habitatges de dues façanes, organitzats en un nucli per cada dues unitats (22 escales). En terrenys d’una antiga indústria de paviments, adjacent a un elemental barri d’habitatge barat (Can Gibert del Pla) dels setanta i veïna també d’un treballat pla parcial d’eixample (Carles Frigola, 1990), aquesta operació adopta una disposició a escala de l’avinguda principal (passeig d’Olot), amb un potent gest corb del volum, tot atenent amb prou delicadesa la trama urbana menor dels carrers locals. El recinte es defineix com una cinta graonada, capaç de donar una alçada matisada a cadascun dels espais públics que la volten així com d’incloure un espai comunitari que no tanca continuïtats viàries. En són trets principals l’èmfasi en els vèrtexs, la discontinuïtat expeditiva de les cantonades i una estratificació exfoliativa de les alçades, amb recursos formals escassos i precisos.

Bibliografia

Rutes i Apunts (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!