Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Formació
Arquitecte per l'Esccola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Universitat Politècnica de Cataluña (UPC), Premi del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya al millor projecte de final de carrera de la ETSAB i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallés (ETSAV) i Máster en Arquitectura del Paisaje, UPC.

Activitat profesional
Jordi Farrando va ser membre de l'equip de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona des de la seva fundació, on va ser encarregat de la coordinació, disseny i supervisió de projectes per l'espai públic de la ciutat. El treball realitzat per a aquest equip fou ampliament difós internacionalment i ha rebut varis premis, entre ells el Príncep de Gal·les de la Universitat de Harvard.

Activitat corporativa
Contribueix a l'activitat internacional de diversos organismes profesionals, entre ells el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), on ha estat membre de la junta i director de Relacions Internacionals, i la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), de la que va ser Director de la Comissió de Congressos y Assemblees, membre de la Comissió de l'Exercici Professional, membre suplent del Consell i Secretari General.

Conferències i activitat acadèmica
Jordi Farrando ha estat professor d'Espai Públic, Disseny Urbà i Paissatge a l'ETSAB, tant en cursos de grau com en programes de màster.
Tanmateix ha contribuït a l'èxit de diversos tallers a Bèlgica i Letònia, i ha realitzat nombroses conferències arreu del món (Regne Unit, Itàlia, França, Hongria, Romania, Alemania, Portugal, Espanya, Finlàndia, Turquía, Polònia, Colòmbia, Brasil, Argentina, Xina, Japó,...)

Estudi

Despatx ampliament guardonat que dona serveis integrals en els àmbits de l'espai públic, el projecte urbà, els equipaments i l'habitatge.

Amb seu a Barcelona, treballa tant en projectes nacionals com internacionals, alhora que ofereix serveis de consultoria a d'altres empreses. Compromés amb la natura i l'impacte ambiental dels seus projectes, el despatx és una plataforma altament eficient per tal d'assolir la satisfacció del client.

Jordi Farrando es el director de la empresa.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

    Jordi Farrando Sicilia

    Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

    El solar. El nou lnstitut d'Ensenyament Secundari es troba al barrí de la Girada, de creació recent, vocació residencial i encara en procés de construcció. En la major part, el conformen blocs aïllats de planta rectangular o en forma de torres, amb alguns paquets d'habitatges en filera. El solar té forma rectangular i es troba entre I'Avinguda d'Europa, per on ha de tenir l'accés, i les vies del ferrocarril. El solar contigu l'ocupa un Centre d'Educació Infantil i Primària i, en el punt de contacte amb aquest, remata un dels dos eixos que, en forma de creu, articulen el nou barrí: la Rambla de la Generalitat. La seva topografía sembla més el resultat de l'aportació de terres procedents d'altres indrets que la forma natural del terreny. El front al llarg de I'Avinguda d'Europa transcorre, en la seva major part, en torn la cota 208 i puja progressivament a mida que s'acosta a la carretera BV-2119. En aquest punt, el terreny segueix pujant fins arribar al nivel/ 215, on es troba el pont que salva les vies del tren i que permet connectar amb el barri que es troba a l'altra banda d'aquest. En el front amb el ferrocarril, les terres actuals van aproximadament des de la cota 212 fins a la 215, si bé està previst que experimentin canvis significatius en un futur proper. L'edifici. Dos factors fonamentals intervenen en la definició dels trets generals del nou IES de Vilafranca del Penedès: la seva posició de remat del saló urbà que constitueix la Rambla de la Generalitat i la seva proximitat a les línies ferroviàries per les quals circula el tren d'alta velocitat. A ells cal afegir altres condicionants com són la superficie molt ajustada del solar, la seva geometria rectilínia i allargada i la particular topografia que ha generat l'aportació de terres provinents d'obres externes. Tots aquests condicionants afavoreixen la construcció d'un edifici compacte, que optimitzi el sòl disponible i doni resposta als condicionants urbans i ambientals de l'entorn. L'IES es configura per tant com una edificació doble: un conjunt educatiu alineat amb I'Avinguda d'Europa i un paquet d'espais que poden estar oberts a un públic més ampli com a remat de la Rambla de la Generalitat. L'accés es produeix enfront de l'esmentada rambla, amb les pistes esportives a la seva dreta, en el límit amb el CEIP veí. Enfront es troba el paquet d'espais accessibles al públic, a l'esquerra el conjunt educatiu. Un doble pòrtic permet accedir o bé a l'espai exterior que articula totes les peces o bé directament a l'edifici educatiu. La part principal de l'espai de jocs es troba darrera de l'edifici educatiu, entre aquest i el front a les vies del tren. El conjunt educatiu té forma de pinta, amb l'administració i les aules ocupant els seus "dits" i els espais de servei i d'ús comú relligant-los. Aquests espais comuns i de servei se situen a la banda del carrer, les aules a la banda del pati. La planta baixa es destina a administració i algunes aules d'ús comú. La planta primera a batxillerat i altres aules compartides. La planta segona es destina a ESO. Els nuclis d'escala se situen en la banda de servei enfrontats amb els patis que s'obren entre els blocs d'aules, aprofitant les visuals cap al pati que aquests generen. Aquesta disposició, a més d'optimitzar l'espai disponible, permet crear un edifici caparç de controlar les condicions mediambientals i distanciat de les vies ferroviàries. En la seva configuració com a lES 3/2 té tres plantes i un total de tres mòduls destinat a administració i aules. L'ampliació a un institut de major capacitat es realitzarà simplement afegint un módul més, de manera que no només sigui fàcil de dur a terme sinó que, a més, el conjunt no perdi les seves característiques generals. L'altra edificació del conjunt, la que allotja els espais que poden ser ocasionalment utilitzats per usuaris que no són els alumnes de l'IES, es disposa a dos nivells que coincideixen amb les dues primeres plantes de l'edifici educatiu. La planta baixa l'ocupen els vestidors i la cafeteria, i la planta pis la sala gran-gimnàs. La franja entre les dues construccions és l'element que articula els espais exteriors destinats al lleure dels alumnes: el que es troba al nivell de l'accés des de I'Avinguda d'Europa, contígua les pistes esportives, i el que es troba al nivell de la primera planta de les construccions, entre les aules i el ferrocarril. Es també l'element que facilita l'evacuació de l'edifici docent en cas d'incendi i el que afavoreix la relació social en les estones de lleure. S'articula com una sèrie de passeres al nivell de cadascuna de les plantes de l'edifici relacionades per unes escales que permeten l'accés al pati i per una rampa, incorporada a l'edifici de serveis complementaris, que facilita l'accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda. Tot aquest element fa possible així l'accessibilitat sota cobert entre les diverses parts del programa i actua com a porxo del conjunt.
  2. Adequació de la Torre del Baró

    Jordi Farrando Sicilia

    Adequació de la Torre del Baró

    Un castell que no és un castell. La Torre del Baró és un edifici de l'any 1904, situat a una de les carenes de la serralada de Collserola, d'estil historicista i aire de fortificació -malgrat tractar-se originàriament d'un edifici residencial-. És visible des de bona part del sector nord-oriental de Barcelona i disposa d'àmplies vistes sobre la ciutat i les valls interiors de l'àrea metropolitana. Una runa que no vol ser una runa. La construcció original mai no es va completar i constitueix una runa des del seu origen. Destinada a ús militar durant la guerra civil i punt de trobada per a moviments veïnals als 70, el seu reiterat abandó la porta a un imparable procés de degradació. A finals dels 80 s'hi fa una operació de consolidació per afrontar-ne els problemes estructurals i es construeix al seu peu un mirador cap a Barcelona. Més tard es duen a terme diverses obres parcials inexplicablement inacabades. Lamentablement, el fet que l'edifici no tingués cap ús va seguir degradant-lo. La nova destinació com a punt d'informació del Parc de Collserola i les obres que a tal fi s'hi fan tenen com a objectiu aturar aquest procés, permetre'n l'ús ciutadà i convertir-lo en una referència per als barris de l'entorn. Una guingueta a la muntanya. El punt d'informació se situa a la planta baixa, un espai diafan en el qual la part destinada al servei informatiu es revesteix fins a mitja alçada amb rajola ceràmica i s'articula entorn un taulell de granit. Un gran foto-plànol retroil·luminat i uns pannells de ferro negre són les bases sobre les quals s'estampa la informació. A la planta inferior se situen serveis i magatzem. Per facilitar-ne l'accès des de planta baixa es construeix una escala metàl·lica que satisfagui els actuals requeriments normatius. Aquestes dues plantes constitueixen els únics nivells plenament públics i l'única zona amb tancaments i protecció. La resta de l'edifici es destina a mirador i s'hi accedeix per una escala de cargol introduïda en els anys 80. Si bé a totes les plantes superiors és millora la seguretat de les obertures, no s'hi col·loquen tancaments, de manera que tots aquests nivells queden oberts. Les tres pells del temps. La intervenció és respectuosa amb el passat, tant amb la construcció original com amb la intervenció dels 80, afegint una nova capa a l'edifici que no impedeix la lectura de les anteriors. La construcció original es caracteritza pels murs de mamposteria i obertures amb llindes i arcs d'obra vista manual. La intervenció del 1987 fa del formigó, l'obra vista mecànica i el ferro pintat de gris els materials amb els quals s'articula. La nova intervenció treballa gairebé amb un únic material: ferro negre envernissat. Amb ell configurarà tant els nous elements de seguretat (reixes i baranes), com els pannells i faristols expositius, la perfileria de les noves divisions i la nova escala. El llenguatge contemporani de la nova intervenció resulta així perfectament compatible amb el caràcter historicista de l'edifici sense que per això resulti menys reconeixible.
  3. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions Interiors i Exteriors, Efímeres o Permanents
    Adequació de la Torre del Baró

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!