Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres (5)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (7)

  1. Centre d'Atenció Especialitzada de Sarrià de Dalt

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Centre d'Atenció Especialitzada de Sarrià de Dalt

    El petit equipament, regit per la Fundació Ramon Noguera de Girona, s’amplia des de la vella casa parroquial cap a una feixa veïna. El projecte desplega murs i lloses de formigó i plans de vidre en un enfilall d’espais que han de redimir el programa de les cotilles de la vella casa. Una seqüència que acaba, finalment, en un pavelló abocat al bosc i al paisatge llunyà. El llogarret de Sant Pau (anterior al s. xi) és nucli fundacional d’un Sarrià que als s. xviii i xix, i malgrat les destruccions borbònica i napoleònica, colonitzà les ribes del Ter fins a assolir un terme reduït (4,5 km2), avui mediatitzat pel paper de corredor d’infraestructures. La modesta església, posterior al 1809 i amb alguns trets contemporanis (presbiteri i murals), era l’epicentre d’una àmplia constel·lació de masos. Al mateix nucli, el mas Tomàs; al sud-oest, el mas Mates; i, just al pas sota l’autopista, el mas Reig (rehabilitat el 1952 per Masramon de Ventós per a residència de la paperera Torras).
  2. Habitatge al Veïnat

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatge al Veïnat

    Programa d’habitatge en tres plantes situat en un angle. L’escala compensada, que els autors usen sovint, adquireix aquí, en un buit central, un paper destacat al cor de la casa. La relació a peu pla amb el jardí, la terrassa superior assolellada, la forma allargassada de la parcel·la, el paper divers de cada obertura...; els trets domèstics, en general, se upediten a una envolupant més abstracta que redueix les vicissituds i les eleva a l’escala urbana amb formes regulars.
  3. Habitatges al Carrer Major 118

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatges al Carrer Major 118

    Encàrrec d’habitatges de vora 100 m2 a la testa d’un llarguíssim carrer Major, allà on esdevé passeig. La cantonada es destina a comerç, la resta de la planta es reserva per a garatges, i l’accés es decanta per lliurar el pla de façana als apartaments. El projecte aplica curosament els tòpics de balconera i barana als eixos del carrer menor i s’esforça a crear una envolupant a l’escala del llarg buit urbà que presideix i que, amb la variabilitat de les lamel·les, permeti viure dins i fora la relació domèstica i la pública.
  4. Habitatges al Pla de Vallvera

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatges al Pla de Vallvera

    El fortíssim creixement —d’ençà de la dècada dels setanta— de la vila, que a finals del segle xx va haver de digerir una acceleració addicional i una immigració forana massiva, ha produït també moviments de població autòctona i s’ha conduït des del 1983 amb una fe prou continuada en el planejament, en mans de bons urbanistes locals. Preservat el seu nord fluvial, així, ha avançat ordenadament sobre la plana de migdia, amb operacions destinades tant a la classe obrera com a la petitburgesa. Petita operació d’estatges de tres plantes, amb generosa planta passant.
  5. Habitatges Ca la Sileta

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatges Ca la Sileta

    Un dels llocs cobejats pel moviment squatter és, finalment, objecte d’una promoció d’habitatges, que en disposa quatre de desenvolupament vertical en filera al llarg d’un carrer secundari i usa la testera per articular-hi apartaments, tres per cada pis i un a la planta baixa. Algun tret d’organització de les peces acusa la proximitat als dogmes comercials, però el projecte troba en el caràcter de l’edifici precedent (el pati organitzador, el valor del ràfec...) el fil per a una reinterpretació succinta del vuitcentisme del barri.
  6. Rehabilitació de l’Edifici de l’Alfolí de la Sal de l’Escala com a Museu

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Jordi Paulí i Collado, Joan Maria Viader i Martí

    Rehabilitació de l’Edifici de l’Alfolí de la Sal de l’Escala com a Museu

    La intervenció es planteja com una obra de restauració de l’edifici, protegint i consolidant les parts més significatives del mateix i completant les parts ja enderrocades amb una nova estructura de formigó vist. Pedra i formigó són els dos materials que expliquen la història de l’edifici, però que cerquen una unitat de textura i to. Les voltes restaurades, el pati recuperat sobre el que s’hi fa present la nova escala i les façanes rehabilitades són les peces a revaloritzar que a la vegada es fan compatibles amb el nou ús de l’edifici. El projecte planteja la construcció d’un nucli de comunicacions verticals amb escala i ascensor en el cos ruïnós del pati interior; recuperar els forjats ensorrats, rehabilitació de les façanes exteriors així com la recuperació d’un passatge lateral ocupat per edificacions afegides al cos original. A les sales interiors del Museu es combinen les parets de pedra amb d’altres estucades i un paviment de fusta amb encintat de marbre blanc, procurant mantenir una certa neutralitat, de manera que no alteri el discurs museogràfic.
  7. Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions
    Rehabilitació de l’Edifici de l’Alfolí de la Sal de l’Escala com a Museu

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!