Edifici d'habitatges entre mitgeres, fent xamfrà. Edifici que consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i àtic retranquejat amb coberta, formant mansarda. Presenta planta asimètrica, amb dos cossos laterals de diferent llargària que s'articulen amb el cos de xamfrà. La façana en cantonada és simètrica, amb semi-rotondes als angles. Al primer pis balconada de ferro. Façanes laterals amb un ritme de balcons i finestres alternats, d'esquema vertical, ordenades regularment. Accés per la façana lateral més estreta. Ús de la pedra en la planta baixa i en els ornaments; en la resta de façana, totxo arrebossat imitant pedra de fil. Començament del segle XX: construcció. 1936: ampliació.

Quiosc d'estil modernista, que forma un conjunt harmònic amb la casa també modernista, "ca la Buresa", situada a la mateixa plaça. La seva tipologia és pròpia de principis de segle, moment en què les ciutats s'embelleixen fruit del desenvolupament econòmic i burgès. Es tracta d'una edificació aïllada, de reduïdes dimensions, que tenia i té per objecte la venda de diaris i revistes. És de planta quadrada, d'unes dimensions de 2,20 x 2'20m. i una alçada interior de 3,2m. La seva estructura té un aire classicitzant i s'han de distingir clarament tres parts: 1- un basament de pedra esculpida amb motius geomètrics i florals. 2- un cos de fusta i vidre, que resol la transició a la coberta mitjançant una franja d'ornamentació concebuda com a capitell. 3- constituïda per la coberta, amb volta de canó en forma de creu, d'alumini gofrat. Culmina la construcció un element treballat en ferro, que dóna esveltesa al conjunt. La data de construcció del quiosc és la del 20 d'abril del 1917, per la raó social "Salles i Amat". Substitueix a un anterior de fusta obra d'Ignasi Oms. El seu disseny segueix molt directament al del quiosc de l'Anís del Mono, emplaçat a l'estació de Badalona, projectat per Josep Puig i Cadafalch. El seu estat de conservació és molt bo, ja que recentment ha estat objecte de restauració.

El passeig de Pere III va néixer el 1891 i en ell es concentren edificis modernistes i noucentistes de qualitat. El Kursaal és un edifici entre mitgeres reculat de la línia del carrer i amb la façana principal oberta a un atri. Consta de planta baixa i quatre pisos, amb composició unitària i simètrica. L'atri està definit per una porxada perimetral d'una planta, recolzada sobre parelles de columnes amb capitell jònic i coronada per una balustrada; l'accés és a través d'una reixa de línies clàssiques amb pilars coronats per fanals de ferro i vidre. La façana té un cos central amb tres eixos verticals de finestrals, tan sols separats pels ampits. Els de les plantes primera i segona són quadrats, i els del pis tercer, en arc de mig punt. Al centre, coronant l'edifici, una torre centrada amb finestra coronella i cimada amb un frontó triangular. Tot el conjunt participa dels corrents noucentistes de l'època, en el seu vessant monumentalista classicista. Actualment, restaurat (2007) pels arquitectes Joan Forgas i Víctor Argentí, és l'Espai d'arts escèniques de Manresa, que acull teatre i auditori. L'interior ha estat modificat totalment. Noticia del periodico el 21/02/2007: Manresa se vistió anoche de gala en la inauguración del emblemático teatro Kursaal. Después de 19 años de permanecer cerrado, el teatro volvió a levantar el telón para ofrecer el espectáculo preparado para la ocasión, que le devolvió a la vida cultural. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, asistió a la inauguración de la sala, que, en palabras del alcalde del municipio, Josep Camprubí (PSC), debe reforzar Manresa como "capital cultural de la Catalunya central". INAUGURADO EN 1927 La imagen del teatro con los focos encendidos y la platea de la sala grande llena supuso la culminación de un largo proceso de 11 años para rehabilitar el Kursaal, uno de los proyectos estrella del tripartito municipal. El teatro, en el céntrico Passeig de Pere III, fue inaugurado por primera vez en 1927 y ahora, al estar ubicado junto al Casino, equipamiento convertido hoy en biblioteca y centro cívico, integra un enclave de especial contenido cultural. Después de una época de esplendor, el teatro fue cerrado por su degradación en 1988. La revista Loco, loco musical Hall, con Mary Sampere y la compañía de El Molino, fue la última representación. En 1995, un grupo de ciudadanos se propuso que Manresa volviera a tener un teatro en condiciones y se constituyó en la asociación El Galliner. Su primera acción fue vender 800 entradas para el hipotético día en que se reinaugurara el Kursaal. Los compradores se encontraban ayer entre el público que asistió al doble estreno --sala y espectáculo-- o acudirá a las representaciones de esta semana. 11,5 MILLONES DE EUROS Hoy, festividad de la Llum en Manresa, el teatro abrirá las puertas para que el público pueda conocer la rehabilitación, que ha costado 11,5 millones de euros financiados por el consistorio y con subvenciones de la Generalitat y la diputación. Ha conservado la fachada original y en el interior hay ahora dos salas, una con 803 butacas, entre platea y anfiteatro, y otra con 200. El alcalde destacó ayer que en el Kursaal Manresa y la Catalunya central podrá ver espectáculos costosos, "como óperas y orquestas de gran formato". Hasta ahora, la mayor parte de la programación cultural se hacía en el teatro Conservatori, donde El Galliner ha sacado el máximo provecho de su limitado espacio escénico. Esta asociación se encargará de la programación del Kursaal, y ya tiene concertadas las actuaciones de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Manolo Escobar y estrenos de teatro y de danza. El local lo gestiona una sociedad pública municipal.