Edifici d'habitatges entre mitgeres, fent xamfrà. Edifici que consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i àtic retranquejat amb coberta, formant mansarda. Presenta planta asimètrica, amb dos cossos laterals de diferent llargària que s'articulen amb el cos de xamfrà. La façana en cantonada és simètrica, amb semi-rotondes als angles. Al primer pis balconada de ferro. Façanes laterals amb un ritme de balcons i finestres alternats, d'esquema vertical, ordenades regularment. Accés per la façana lateral més estreta. Ús de la pedra en la planta baixa i en els ornaments; en la resta de façana, totxo arrebossat imitant pedra de fil. Començament del segle XX: construcció. 1936: ampliació.

Quiosc d'estil modernista, que forma un conjunt harmònic amb la casa també modernista, "ca la Buresa", situada a la mateixa plaça. La seva tipologia és pròpia de principis de segle, moment en què les ciutats s'embelleixen fruit del desenvolupament econòmic i burgès. Es tracta d'una edificació aïllada, de reduïdes dimensions, que tenia i té per objecte la venda de diaris i revistes. És de planta quadrada, d'unes dimensions de 2,20 x 2'20m. i una alçada interior de 3,2m. La seva estructura té un aire classicitzant i s'han de distingir clarament tres parts: 1- un basament de pedra esculpida amb motius geomètrics i florals. 2- un cos de fusta i vidre, que resol la transició a la coberta mitjançant una franja d'ornamentació concebuda com a capitell. 3- constituïda per la coberta, amb volta de canó en forma de creu, d'alumini gofrat. Culmina la construcció un element treballat en ferro, que dóna esveltesa al conjunt. La data de construcció del quiosc és la del 20 d'abril del 1917, per la raó social "Salles i Amat". Substitueix a un anterior de fusta obra d'Ignasi Oms. El seu disseny segueix molt directament al del quiosc de l'Anís del Mono, emplaçat a l'estació de Badalona, projectat per Josep Puig i Cadafalch. El seu estat de conservació és molt bo, ja que recentment ha estat objecte de restauració.

El passeig de Pere III va néixer el 1891 i s'hi concentren edificis modernistes i noucentistes de qualitat. El Kursaal és un edifici entre mitgeres reculada de la línia del carrer i amb la façana principal oberta a un atri. Consta de planta baixa i quatre pisos, amb composició unitària i simètrica. L'atri està definit per un porxo perimetral d'una planta, recolzat sobre parelles de columnes amb capitell jònic i coronada per una balustrada; l'accés és mitjançant una reixa de línies clàssiques amb pilars coronats per fanals de ferro i vidre. La façana té un cos central amb tres eixos verticals de finestrals, tan sols separats pels ampits. Els de les plantes primera i segona són quadrats i els del pis tercer en arc de mig punt. Al centre, coronant l'edifici, una torre centrada en finestra coronel i cim amb un frontó triangular. Tot el conjunt participa dels corrents noucentistes de l'època, al seu vessant monumentalista classicista. Actualment restaurat (2007) pels arquitectes Joan Forgas i Víctor Argentí, és l´Espai d’arts escèniques de Manresa, que acull teatre i auditori. L'interior ha estat totalment modificat. Notícia del Periodico el 21/02/2007: Manresa es va veure ahir a la nit de gala a la inauguració de l'emblemàtic teatre Kursaal. Després de 19 anys de romandre tancat, el teatre va tornar a aixecar el teló per oferir l'espectacle preparat per a l'ocasió, que el va tornar a la vida cultural. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va assistir a la inauguració de la sala, que, en paraules de l'alcalde del municipi, Josep Camprubí (PSC), ha de reforçar Manresa com a “capital cultural de la Catalunya central”. INAUGURAT EL 1927 La imatge del teatre amb els focus encesos i la platea de la sala gran plena va suposar la culminació d’un llarg procés d’11 anys per rehabilitar el Kursaal, un dels projectes estrella del tripartit municipal. El teatre, al cèntric Passeig de Pere III, va ser inaugurat per primera vegada el 1927 i ara, en estar al costat del Casino, equipament convertit avui en biblioteca i centre cívic, integra un enclavament d'especial contingut cultural. Després d'una època d'esplendor, el teatre va ser tancat per la seva degradació el 1988. La revista Loco, boig musical Hall, Mary Sampere i la companyia d'El Molino, va ser la darrera representació. El 1995, un grup de ciutadans es va proposar que Manresa tornés a tenir un teatre en condicions i es va constituir a l'associació El Galliner. La seva primera acció va ser vendre 800 entrades per a l'hipotètic dia que es reinaugurés el Kursaal. Els compradors eren avui entre el públic que va assistir a la doble estrena -sala i espectacle- o acudirà a les representacions d'aquesta setmana. 11,5 MILIONS D'EUROS Avui, festivitat de la Llum a Manresa, el teatre obrirà les portes perquè el públic pugui conèixer la rehabilitació, que ha costat 11,5 milions d'euros finançats pel consistori i amb subvencions de la Generalitat i la diputació. Ha conservat la façana original ia l'interior ara hi ha dues sales, una amb 803 butaques, entre platea i amfiteatre, i una altra amb 200 i orquestres de gran format”. Fins ara, la major part de la programació cultural es feia al teatre Conservatori, on El Gallinero ha tret el màxim profit del seu limitat espai escènic. Aquesta associació s'encarregarà de la programació del Kursaal, i ja té concertades les actuacions de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Manolo Escobar i estrenes de teatre i dansa. El local el gestiona una societat pública municipal.