El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El passeig de Pere III va néixer el 1891 i en ell es concentren edificis modernistes i noucentistes de qualitat. El Kursaal és un edifici entre mitgeres reculat de la línia del carrer i amb la façana principal oberta a un atri. Consta de planta baixa i quatre pisos, amb composició unitària i simètrica. L'atri està definit per una porxada perimetral d'una planta, recolzada sobre parelles de columnes amb capitell jònic i coronada per una balustrada; l'accés és a través d'una reixa de línies clàssiques amb pilars coronats per fanals de ferro i vidre. La façana té un cos central amb tres eixos verticals de finestrals, tan sols separats pels ampits. Els de les plantes primera i segona són quadrats, i els del pis tercer, en arc de mig punt. Al centre, coronant l'edifici, una torre centrada amb finestra coronella i cimada amb un frontó triangular.
Tot el conjunt participa dels corrents noucentistes de l'època, en el seu vessant monumentalista classicista.
Actualment, restaurat (2007) pels arquitectes Joan Forgas i Víctor Argentí, és l'Espai d'arts escèniques de Manresa, que acull teatre i auditori. L'interior ha estat modificat totalment.
Noticia del periodico el 21/02/2007:
Manresa se vistió anoche de gala en la inauguración del emblemático teatro Kursaal. Después de 19 años de permanecer cerrado, el teatro volvió a levantar el telón para ofrecer el espectáculo preparado para la ocasión, que le devolvió a la vida cultural. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, asistió a la inauguración de la sala, que, en palabras del alcalde del municipio, Josep Camprubí (PSC), debe reforzar Manresa como "capital cultural de la Catalunya central".
INAUGURADO EN 1927
La imagen del teatro con los focos encendidos y la platea de la sala grande llena supuso la culminación de un largo proceso de 11 años para rehabilitar el Kursaal, uno de los proyectos estrella del tripartito municipal. El teatro, en el céntrico Passeig de Pere III, fue inaugurado por primera vez en 1927 y ahora, al estar ubicado junto al Casino, equipamiento convertido hoy en biblioteca y centro cívico, integra un enclave de especial contenido cultural. Después de una época de esplendor, el teatro fue cerrado por su degradación en 1988. La revista Loco, loco musical Hall, con Mary Sampere y la compañía de El Molino, fue la última representación.
En 1995, un grupo de ciudadanos se propuso que Manresa volviera a tener un teatro en condiciones y se constituyó en la asociación El Galliner. Su primera acción fue vender 800 entradas para el hipotético día en que se reinaugurara el Kursaal. Los compradores se encontraban ayer entre el público que asistió al doble estreno --sala y espectáculo-- o acudirá a las representaciones de esta semana.
11,5 MILLONES DE EUROS
Hoy, festividad de la Llum en Manresa, el teatro abrirá las puertas para que el público pueda conocer la rehabilitación, que ha costado 11,5 millones de euros financiados por el consistorio y con subvenciones de la Generalitat y la diputación. Ha conservado la fachada original y en el interior hay ahora dos salas, una con 803 butacas, entre platea y anfiteatro, y otra con 200. El alcalde destacó ayer que en el Kursaal Manresa y la Catalunya central podrá ver espectáculos costosos, "como óperas y orquestas de gran formato".
Hasta ahora, la mayor parte de la programación cultural se hacía en el teatro Conservatori, donde El Galliner ha sacado el máximo provecho de su limitado espacio escénico. Esta asociación se encargará de la programación del Kursaal, y ya tiene concertadas las actuaciones de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Manolo Escobar y estrenos de teatro y de danza. El local lo gestiona una sociedad pública municipal.