Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
-
Perspectiva de l'Institut Politècnic Vidal Barraquer.
-
- Autor:
- Josep Maria Monravà i López
-
- Data:
- 1931
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
-
close
Memòria
Arquitecte. Titulat el 1929. Membre del GATPAC. Arquitecte Municipal de Tarragona i Arquitecte Delegat del “Instituto Nacional de la Vivienda província de Tarragona”. Va realitzar entre d’altres l’Escola del Treball i els habitatges “Alegría y Reposo”
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (29)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (30)
-
Casa Malé
L’edifici respon a l’encàrrec de reformar dues cases d’una cantonada de la Rambla Vella per situar-hi les noves dependències d’un comerciant de teixits. Monravà desenvolupa la feina de donar un caràcter unitari a l’edifici resultant, ordenant i simplificant les fileres de finestres i refent de cap i de nou el coronament de l’edifici, que adopta l’alçària màxima a la cantonada i va baixant esglaonadament cap als laterals. També incorpora els balcons de la cantonada, suportats sobre un ràfec i interromputs per un plegament del mateix ràfec. El projecte inclou l’arranjament dels interiors i els elements distintius del comerç, com ara el rètol que dóna a la Rambla Vella. Es tracta d’un projecte de joventut de Monravà, a mig camí entre l’art déco, el purisme i l’incipient llenguatge de l’arquitectura racionalista. -
Institut Politècnic Vidal Barraquer
L’edifici és una mostra de les millors realitzacions del programa racionalista en el camp de l’arquitectura per a institucions. Situat entre la casa Bloc i el futur Govern Civil, interpreta la traça radial del creixement urbà d’una manera que afecta l’organització general de l’edifici. Es tracta d’un organisme en forma de U, en què totes les dependències es troben al voltant de la sala de dibuix. Una crugia intermèdia recull els serveis i una sèrie de quatre patis. Les aules, a la façana, queden reflectides per unes llargues finestres que corren de banda a banda de l’edifici. Monravà emfasitza la coherència entre la distribució i la funcionalitat del programa. -
Casa Bloc
El projecte respon a una iniciativa de l’Obra Sindical del Hogar la institució del règim franquista encarregada de la promoció d’habitatges socials. Es tracta d’un bloc lineal que abasta de carrer a carrer, seguint un arc de circumferència amb centre a la plaça Imperial Tarraco, de recent urbanització. L’edifici determina així el futur creixement urbanístic de la zona, seguint un traçat radial. Monravà aplica austerament la retòrica constructiva i compositiva del racionalisme per satisfer un programa basat en el baix cost de la construcció. El bloc adossa de dos en dos un total de 74 habitatges, distribuïts en tres plantes, mentre que la planta baixa forma una gran porxada que salva el desnivell entre un carrer i l’altre. Les sales d’estar sobresurten en unes tribunes que marquen un ritme vertical al llarg de tot el bloc, compensat per la continuïtat horitzontal dels balcons, interrompuda hàbilment a les dues plantes superiors. -
Universitat Laboral de Tarragona
Josep Maria Monravà i López, Luis Peral Buesa, Antoni Pujol i Sevil, Manuel Sierra Nava, Antonio de la Vega Martínez
El projecte de les universitats laborals respon a la iniciativa de l’aleshores ministre de Treball, José Antonio Girón de Velasco, per tal de “formar, a més d’obrers tècnicament millors, homes de cap a peus, capacitats per a totes les conteses de la intel·ligència, ensinistrats per a les batalles de l’esperit...”. La primera que es va fer fou la de Gijón, i tot seguit es varen construir les de Sevilla i Tarragona. Per a aquesta darrera es van escollir dues finques anomenades mas de la Pineda i mas de Palau, que sumaven un total de 150 hectàrees situades a tres quilòmetres de Tarragona. La construcció resultant és el fruit de l’evolució de tres propostes, que parteixen d’una clara separació de les funcions en una organització general que recorda un enclavament urbà. La versió definitiva queda diferenciada en tres parts, que van anar a càrrec de cadascun dels arquitectes autors: els dormitoris i el menjador —units per galeries subterrànies—, les aules i els tallers. Aquesta disposició per parts clarament separades obeeix a la intenció d’estendre el conjunt i obligar els estudiants a recórrer certes distàncies entre les seves activitats, igual que en un emplaçament urbà. -
Càmping Salou
El càmping Salou va ser el primer assentament d’aquest tipus en el municipi, inaugurat el juliol de 1956. Al llarg dels seus trenta anys d’història, el càmping va anar evolucionant amb diferents fases projectades per varis arquitectes. El projecte original d’implantació, i els primers pavellons, són obra de Josep Maria Monravà López. L’arquitecte va identificar la pineda existent, així com també la topografia de roques que donava peu a la formació del Cap Salou. L’arquitecte va aplicar amb claredat la lectura del paisatge, i va concentrar tots els usos comunitaris a la zona més plana del sector, la més accessible des del carrer i on era més senzill edificar. En aquest àmbit, va localitzar els pavellons de recepció, supermercat, restaurant, cocktail-bar, sanitaris i dutxes exteriors, i va donar peu a la configuració d’una plaça de caràcter públic protegida per l’ombra dels pins existents. Amb aquest esquema, els usuaris podien disposar lliurement els seus allotjaments transportables a les zones topogràfiques del recinte, sobre plataformes formades per murs de pedra, i mantenint sempre la referència dels usos més comunitaris en el centre. L’any 1961, els arquitectes Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné van projectar un quiosc de dues plantes, situat a la plaça central. Aquest lleuger pavelló donava servei a unes oficines del càmping en planta superior, i una barra de bar oberta a la plaça en planta baixa. Posteriorment, l’any 1968, l’arquitecte Jaume Argilaga Ripoll va projectar una piscina i una pèrgola per a vestidors, que van acabar de definir la plaça central com el gran espai públic i polivalent de l’assentament, en el què podien realitzar-se múltiples activitats de forma simultània. Actualment, des de 1987, l’entorn que ocupava el càmping és el Parc Municipal de Salou, projectat pels arquitectes Jordi Sardà i Jordi Bergadà. -
Garatge, Taller i Exposició de Renault
José María Monravà López proyecta en 1956 un edificio destinado a garaje, taller y exposición para la Renault en la carretera de Barcelona –Vía Augusta–, un trazado viario que actualmente está integrado en la trama urbana de Tarragona. El promotor, Razón social vda. e hijos de Jaime Garau, completará el programa en 1960 en el solar colindante, con la construcción del concesionario Renault, obra de Antonio Bonet Castellana y Josep Puig Torné. Monravà propone un gesto curvo en la fachada de la carretera de Barcelona que revela, por un lado, el papel comercial asignado al edificio y, por otro, marca una inflexión en el trazo rectilíneo de la carretera de Barcelona y podría resultar monótono. Se trata de un cuerpo edificado destinado a recepción de los clientes cuya posición central determina la distribución del edificio. El resto del edificio, destinado a taller, lavado de vehículos, almacén, oficina y expositor de vehículos, se caracteriza por tener grandes aberturas en fachada y por el uso de nuevos materiales: carpinterías metálicas y plafones de chapa prefabricados, que contrastan con la arquitectura del entorno. -
Ciutat de Repòs i Vacances La Residencial
Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil
El propio nombre del proyecto pone de manifiesto su relación con el ideario GATCPAC y la asunción de las líneas maestras del Pla Macià aplicadas a Tarragona. Cabe recordar que Monravà había sido socio del GATCPAC durante la Segunda República y que después de la guerra civil construyó una Casa Bloc (1940-1945) en Tarragona. Siguiendo el modelo urbanístico de la Carta de Atenas, este proyecto constituye una verdadera ciudad jardín para el descanso de los trabajadores y sus familias en las afueras de la ciudad. Este proyecto se encuentra situado en primera línea de mar y se divide en tres zonas, a causa de las infraestructuras que la atraviesan: la carretera N-340 y la vía del tren. La zona más elevada y alejada del mar es la residencial. La zona intermedia es la deportiva, que se encuentra situada entre la carretera y la vía de tren. Finalmente se encuentra la zona marítima, junto a la playa. Cabe destacar que todo el proyecto se construyó de una sola vez, lo que ha permitido que esté dotado de una cierta unidad arquitectónica y constructiva. Aquí se rodó la película "La familia y uno más", que explica los avatares de una familia que ha seguido creciendo hasta los dieciséis hijos. -
Casa Effinger
Poco después de la Guerra Civil, Monravà construyó la Casa Bloc de Tarragona, referencia indiscutible de su voluntad de dar continuidad al espíritu del GATCPAC. En 1955 reforzaría este vínculo ideológico construyendo la Ciudad Residencial de Educación y Descanso, cerca de Tarragona, en clara referencia a la Ciutat del Repòs del Pla Macià. Desgraciadamente, las viviendas de este conjunto residencial han sido demolidas recientemente, y sólo quedan en pie los servicios comunitarios.La casa Effinger es una vivienda unifamiliar aislada de dos plantas que está situada en la parte de atrás de una parcela con fuerte pendiente y de gran dimensión, dejando el máximo de espacio libre delante para jardín. Para adaptarse a la pendiente, Monravà fue generando una serie de zócalos de piedra que sirven de terraza para ver el mar. Los elementos que más destacan del proyecto son las terrazas y voladizos de gran dimensión que convierten el proyecto en un juego de planos horizontales. Este efecto queda reforzado por el hecho de que los cantos de los forjados y las barandillas metálicas están pintados de color gris, mientras que el resto de la casa está pintada de color blanco. Sobre este juego de planos en voladizo, destacan algunos elementos dinámicos, como el juego de escaleras exteriores, la gárgola de hormigón o la persiana corredera de librillo que se desliza por fuera de la terraza.
Arxiu
-
Dibuix
Perspectiva de l'Institut Politècnic Vidal Barraquer.
Arxiu Històric del COAC
